Dos testimonis es contradiuen sobre si havien de facturar a la Generalitat l'encàrrec dels cartells per a l'1-O

Un dissenyador gràfic de la publicitat "suposa" que Antoni Molons, càrrec del Govern català, va ser qui li va demanar imprimir la publicitat

MADRID, 12 Mar. (EUROPA PRESS) -

Dos testimonis que han comparegut aquest dimarts al Tribunal Suprem en el judici pel procés independentista a Catalunya, el director comercial d'una impremta i el dissenyador gràfic a qui es va fer l'encàrrec, han ofert versions contradictòries sobre si s'havia de facturar a la Generalitat l'encàrrec de material publicitari per al referèndum de l'1 d'octubre del 2017, concretament de l'anunci conegut com de 'les vies del tren'.

Es dona la circumstància que tots dos testimonis han comparegut davant del tribunal que jutja el procés sobiranista de manera consecutiva, de manera que els magistrats han pogut presenciar clarament la versió contradictòria que oferien l'un i l'altre a les seves declaracions en qualitat de testimonis per oferir informació sobre les campanyes del referèndum i saber així si es van finançar amb diners públics.

El primer a comparèixer, a les 16.00 hores, ha estat el dissenyador gràfic i excoordinador d'acció política d'ERC a Badalona Enric Vidal, qui ha explicat a preguntes del fiscal Jaime Moreno que "un tal Toni" es va posar en contacte amb ell per demanar-li que "redimensionés" el cartell de 'les vies del tren' que cridava a votar l'1-O. Així mateix, li va indicar els números de telèfon de les impremtes Global Solutions, Artyplan i Marc Marty com a suggeriment per encarregar la impressió del material.

Segons ha explicat Vidal, aquesta persona el va trucar per fer-li la comanda i després es va reunir amb ell, a principis de setembre del 2017, a l'Hotel Colón de Barcelona, sense que li donés més dades d'identificació. Ha assenyalat que en aquesta trobada, el tal Toni li va donar un USB en què estava emmagatzemat el cartell i no es va especificar "cap preu".

"DESPRÉS DE VEURE EL PANORAMA"

El dissenyador ha negat que en aquest moment sospités alguna cosa sobre com es va fer l'encàrrec i ha indicat que només va veure que el cartell tenia relació amb el referèndum quan va obrir el projecte i va veure el logotip de la Generalitat. Ha admès que va fer la feina, però que no va rebre cap contraprestació per això perquè "després de veure el panorama, un no s'esforça per cobrar".

En ser preguntat per la Fiscalia si el tal Toni podia ser Antoni Molons --exresponsable de Difusió de la Generalitat i també citat com a testimoni en aquest judici--, Vidal ha dit que no el coneixia però que després de la seva reunió, "per les notícies", va veure "un senyor" que va poder relacionar amb l'encàrrec. "Vaig suposar que era ell", ha afegit.

El nom de Toni va sortir a relluir també en la sessió del judici d'aquest dilluns en boca de l'exdirector de Producció d'Unipost Francisco Juan Fuentes, que va ser interrogat en relació amb l'encàrrec que va rebre aquesta empresa --que finalment no va arribar a realitzar-se-- per a la distribució d'uns sobres que van resultar ser més de 45.000 targetes de cens adreçades a persones que constituirien les taules electorals del referèndum il·legal.

Enric Vidal ha manifestat diverses vegades durant la seva compareixença que en cap moment va dir als representants de les empreses impressores que la comanda es facturaria a la Generalitat ni que provenia d'Òmnium Cultural, entitat sobiranista de la qual n'ha reconegut ser soci des de fa "15 o 16 anys".

No obstant això, el comercial d'Artyplan Enric Marí ha declarat immediatament després de Vidal i ha ofert una versió completament diferent d'aquest encàrrec. Segons la seva versió, va ser el responsable de comunicació d'Òmnium, Aitor Sampere, qui el va trucar per demanar-li el pressupost d'una comanda "de volum considerable" que incloïa díptics i cartells de publicitat, entre altres coses. Això sí, ha remarcat que ell no es va encarregar personalment de calcular el cost, perquè aquesta tasca correspon al departament de producció.

Segons l'escrit d'acusació de la Fiscalia, Artyplan va elaborar 400.000 díptics, 26.000 fullets i 30.000 cartells, material que forma part d'un lot més gran d'encàrrecs a diverses empreses per part d'Òmnium, tal com consta en el sumari de la causa que investiga l'organització de l'1-O al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona.

FACTURAR A ANC I PARTITS POLÍTICS

Dies després, Marí va rebre la trucada de Vidal, que li va dir que trucava en relació amb el pressupost de la comanda d'Òmnium", i que per aquestes referències es va reunir amb ell en una llibreria-cafeteria de Barcelona. Marí ha explicat que l'entitat sobiranista és client d'Artyplan des del 2004 i que ha encarregat nombroses feines a l'empresa. La majoria de les vegades aquests projectes es facturaven a l'organització, però hi havia "excepcions", perquè "de vegades" se'ls comunicava que havien de "facturar a l'ANC (Assemblea Nacional Catalana) i a partits polítics", encara que no ha especificat quins.

En tot cas, Marí ha dit que per a l'anunci de 'les vies del tren' en concret Enric Vidal li va dir que havia de facturar a la Generalitat. "Li va dir que enviés les factures a la Generalitat?", ha volgut saber la fiscal. "Sí", ha contestat Marí, encara que no ha pogut concretar a quin departament en concret. De totes maneres, ha indicat que finalment el treball no es va cobrar i va ser intervingut per la Guàrdia Civil.

A diferència de Vidal, que ha assegurat que el tal Toni no li va indicar cap data per fer l'encàrrec i que no hi havia urgència per acabar-lo, Marí ha afirmat que el dissenyador sí que li va dir que el projecte era "urgent" i que havia d'acabar-se a temps per al referèndum de l'1-O.

Una altra contradicció entre tots dos testimonis ha estat quan se'ls ha preguntat pels riscos que comportava l'encàrrec: mentre que Vidal ho ha negat, Marí ha explicat que el fet que s'utilitzessin tres empreses per a la impressió minimitzava els riscos per si intervenia la Guàrdia Civil.