BRUSSEL·LES 27 maig (EUROPA PRESS) -
Estats membres com Suècia, Finlàndia o Àustria han expressat dubtes sobre la inclusió del català, el basc i el gallec en el reglament lingüístic de la UE, tal com ha demanat Espanya, i han confiat que finalment no se sotmeti a votació durant el Consell d'Afers Generals.
Segons han indicat fonts diplomàtiques a Europa Press, persisteixen els dubtes legals del servei legal del Consell i de diversos socis que, no obstant això, són conscients que el Govern espanyol està "gastant molt capital polític" per aconseguir aquesta reforma.
"Realment espero que no haguem de votar avui", ha afirmat el ministre d'Afers Europeus de Finlàndia, Joakim Strand, quan ha arribat a la reunió a Brussel·les.
Així mateix, ha advertit que "encara hi ha alguns apsectes que també han suscitat inquietud als serveis jurídics del Consell". "Crec que ens ho hem de prendre molt seriosament", ha incidit.
Tot i que ha destacat que "la diversitat lingüística és important" i que Finlàndia sempre s'ha mostrat constructiva, ha insistit que veu prematura una votació aquest dimarts: "Espero de debò que no haguem de votar perquè no crec que la qüestió estigui prou madura", ha reblat.
Per la seva banda, la ministra d'Afers Europeus sueca, Jessica Rosencrantz, ha assegurat que entén plenament que "la qüestió és molt important per a Espanya" i ha recordat que Suècia ha estat un dels països que ha plantejat dubtes.
Com que és la primera vegada que la petició espanyola es debat a nivell ministerial, ha afegit, "escoltaré el que hagin de dir altres països" perquè cal unanimitat. Rosencrantz no ha volgut avançar el sentit del seu vot en espera que es produeixi el debat.
