Publicat 2/4/2019 15:29:01 +02:00CET

Un comissari descriu l'"escarni" a la Prefectura el 3 d'octubre del 2017: "No es llançaven avions de paper"

Procés.- Bassa va enviar a CCOO un correu sobre drets de treballadors perqu vot
Pool - Archivo

Precisa que l'escoroll de la seu de la CUP es va fer perqu era un lloc d'"emmagatzematge de propaganda electoral"

MADRID, 2 abr. (EUROPA PRESS) -

El comissari en cap de la brigada d'Informació de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya, Manuel Quintela, s'ha referit aquest dimarts a l'"escarni" que va patir la Prefectura Superior de Barcelona, on es van concentrar 15.000 persones coincidint amb la vaga independentista del 3 d'octubre del 2017. "Es van llanar boles de pintura, bombetes, ampolles i algun artefacte incendiari, no em refereixo a avions de paper", ha comentat a preguntes d'un dels advocats de la defensa.

"Van ser dies d'extrema tensió, cal viure all", ha manifestat el comandament policial durant l'interrogatori de l'advocat Jordi Pina, que defensa qui va ser president de l'ANC Jordi Sánchez, en el judici pel procés al Tribunal Suprem.

El lletrat pretenia precisar si el llanament d'objectes al qual s'havia referit aquest testimoni a preguntes anteriors de la Fiscalia es limitava a "avions de paper" llanats pels estudiants que es manifestaven en aquell moment pel carrer on se situa la seu de la Prefectura a Barcelona. "Em refereixo a altres llanaments", ha precisat el testimoni sobre aquesta qüestió concreta.

El que no ha pogut precisar el cap de brigada és si li constaven les crides dels 'Jordis' --tant de Sánchez com del president d'mnium Cultural, Jordi Cuixart, també encausat-- per demanar calma als participants en la protesta. "No en tinc coneixement d'aix", ha manifestat, per precisar que el que sí van fer tots dos líders va ser un comunicat per convocar la gent als collegis electorals la nit prvia al referndum.

Durant aquesta etapa de l'interrogatori, Pina també s'ha interessat per la presncia --sense citar el seu nom-- del llavors president del PP catal, Xavier García Albiol, a Pineda de Mar (Barcelona) també el 3 d'octubre, en suport dels agents del Cos Nacional de Policia desplaats a Catalunya en l'operatiu davant de l'1-O. "Li consta si els policies cridaven 'que ens deixin actuar'?", ha preguntat l'advocat al testimoni, que s'ha limitat a assenyalar que havia vist vídeos dels fets.

Anteriorment, i a preguntes de l'advocat Javier Melero, que defensa l'exconseller de l'Interior Joaquim Forn, el testimoni ha incidit que les instruccions d'actuació per a la Policia Nacional eren ser eficaos impedir la consulta per respectant la seguretat d'agents i ciutadans.

"Aquesta pauta va ser transmesa i complerta. Si aquell dia les unitats d'intervenció haguessin actuat amb més contundncia hi hauria hagut ferits i una altra situació diferent", ha explicat el cap policial. De la mateixa manera en aquest punt ha recordat l'actuació d'una mossa que va collaborar en la mesura que va poder amb les unitats de la Policia en un collegi de Barcelona.

LA SEU DE LA CUP VA SER UN MAGATZEM

Quintela ha comenat la seva compareixena explicant que est investigat al Jutjat d'Instrucció número 9 de Barcelona, com a responsable de l'escorcoll de la seu de la CUP en aquesta ciutat, el 20 de setembre del 2017. Encara que es podia haver acollit al seu dret a no declarar per no veure's perjudicat en aquesta causa, ha accedit a respondre totes les preguntes de les acusacions i defenses.

Així, a preguntes del fiscal Javier Zaragoza, ha explicat que aquell escorcoll estava lligat amb la missió d'impedir el referndum i que els agents de la Policia Nacional van detectar a primera hora d'aquell dia l'arribada d'un camió que "va descarregar uns palés amb propaganda" i que, unes hores després, aquell material va ser introdut en altres vehicles. Després de comprovar que es tractava de cartells sobre la votació illegal, els investigadors van procedir a sollicitar un permís per poder confiscar-lo.

Aquest escorcoll ha tornat a sortir durant l'interrogatori de l'advocat lex Sol, que defensa Cuixart, qui li ha preguntat si entre el material confiscat hi havia alguns cartells sobre la gestió de l'aigua, amb l'eslgan: "L'aigua és de totes i la repartim entre totes". Sobre aix, el comissari ha assegurat que tots els cartells confiscats tenien el "denominador comú" de l'1 d'octubre i la república catalana.

Així mateix, ha emfatitzat que l'entrada en aquell edifici no es va fer perqu fos la "seu d'un partit polític, sinó un emmagatzematge de propaganda electoral que calia intervenir". Ha agregat que si efectivament hi havia propaganda que no estigués relacionada amb el referndum, "hauria estat retornat sense cap problema".