Actualitzat 02/04/2019 17:04

Un cap policial diu que els Mossos tenien ordres de no col·laborar durant l'1-O i alguns van arribar a "obstaculitzar"

Procés.- Un tinent de la Guàrdia Civil va copsar passivitat dels Mossos a l'hora
Pool - Archivo

MADRID, 2 (EUROPA PRESS)

El comissari en cap de la brigada d'informació de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya, Manuel Quintela, ha relatat aquest dimarts els incidents que es van produir l'1 d'octubre del 2017 entre els agents i els manifestants als centres de votació i també algunes actuacions dels Mossos destinades a "obstaculitzar" la tasca d'impedir el referèndum. En general, ha dit, la policia autonòmica "tenia instruccions de no col·laborar".

En concret, ha explicat al tribunal, en la seva declaració com a testimoni, que l'actitud dels Mossos aquell dia va ser "passiva en la majoria dels casos" mentre que els policies nacionals miraven de complir l'ordre judicial d'impedir la celebració del referèndum il·legal.

"Va haver-hi casos amb nosaltres i la Guàrdia Civil d'obstaculització, però en la gran part dels casos va ser de passivitat. Tenien instruccions que s'apartessin, de no col·laborar. Em sap greu fer aquestes declaracions, però he promès dir la veritat. En els Mossos hi ha molts companys que haguessin volgut col·laborar, hi ha molts professionals i tinc bona relació amb alguns d'ells, però la veritat és aquesta", ha afirmat.

El cap policial s'ha estès bastant en aquest punt, sempre en resposta a les preguntes del fiscal Javier Zaragoza, que ha volgut que el testimoni relatés algun incident en concret que reflectís aquesta actitud de passivitat o d'obstaculització per part de la policia autonòmica catalana de la qual parlava.

SALUTACIÓ REGLAMENTÀRIA ALS MANIFESTANTS

Així, ha esmentat dos incidents: un d'ells a l'escola Pía de Barcelona, en què un mosso responsable de l'operatiu en aquest centre "va tractar d'impedir l'entrada" dels agents de la Policia Nacional posant els braços en creu i cridant "deixeu-los votar"; mentre que a Sant Feliu de Llobregat un intendent va ordenar als seus subordinats que deixessin d'apartar els manifestants i s'hi va adreçar mentre els feia la salutació reglamentària del cos.

Posteriorment, i a preguntes de l'acusació popular de Vox, el comissari ha resumit que els Mossos van exercir una "obstrucció directa" per complir el mandat judicial d'impedir el referèndum en tres centres, la qual cosa va portar a un "enfrontament" amb els policies nacionals, si bé ha volgut deixar clar una vegada més que no va ser una "actitud generalitzada", perquè la passivitat va ser el comportament més habitual.

SEGUIMENTS A POLICIES I GUÀRDIES CIVILS

Però no només ha parlat d'obstrucció, sinó que a primera hora del matí la Policia Nacional va tenir "accés a un comunicat del centre de coordinació" dels Mossos en què "es difonia una instrucció perquè es comuniqués qualsevol moviment de la Policia i la Guàrdia Civil". I abans d'això ja va haver-hi altres comunicats sobre els moviments de les seves unitats, i ha recordat també un altre que "parlava concretament de moviments al vaixell 'Piolín'".

El cap policial ha explicat en la seva declaració que durant l'1-O els policies nacionals van haver d'utilitzar la força algunes vegades per l'actitud "hostil" de les persones que es concentraven als centres per votar, però ha defensat que "l'actuació general" es va fer amb "mesura", com "no pot ser d'una altra manera".

Segons el seu relat, els policies van viure incidents amb els concentrats "en gran part dels centres" en què van actuar. Un dels més greus va ser al col·legi Ramón Llull de Barcelona, on "va costar molt entrar" al centre, però "molt més sortir-ne", moment en què els agents van patir "tot tipus d'agressions, llançament d'objectes, cops, puntades, llançament de tanques metàl·liques...".

PILOTES DE GOMA EN VEURE'S ENVOLTATS

Va ser allà, en veure's "envoltats i perseguits pels votants, que van decidir fer servir pilotes de goma, la qual cosa "lamentablement" va provocar "danys" a "un dels manifestants hostils", encara que també ha recordat que aquesta persona va ser després identificada com a "responsable de cinc agressions directes a funcionaris" de la policia.

En total, ha dit Quintela, un total de 72 policies nacionals van resultar ferits l'1-O. A Lleida va haver-hi actuacions en centres "veritablement" complicades; no en va, en un d'ells es van registrar fins a deu agents ferits. I en un altre, anomenat Juan Carlos I i on va haver-hi cinc ferits, un dels manifestants va patir un infart i va ser atès pel responsable del dispositiu policial, que "va paralitzar tota la seva actuació per atendre'l".

I tot això malgrat que la tasca de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil era, al principi, de "suport" als Mossos d'Esquadra i que només havien d'actuar quan aquests sol·licitessin el seu auxili. Segons la seva versió, la policia autonòmica els va enviar una llista de 233 centres que sol·licitaven reforços, però va arribar "moltíssim després" que comencessin les actuacions perquè des de la Secretaria d'Estat de Seguretat ja s'havia donat l'ordre d'intervenir "després de contemplar la inacció dels Mossos".

El comissari ha lamentat que quan els policies nacionals van arribar als col·legis l'1-O ja estaven les taules constituïdes i algunes persones ja votaven, la qual cosa ha atribuït al fet que els centres havien estat ocupats tot el cap de setmana amb l'excusa de fer tot tipus d'activitats lúdiques --la festa de la música, xocolatades de matinada, festes de pijama-- però amb el veritable objectiu de mantenir-los oberts per a la votació.

I a més, ha remarcat que en els dies previs al referèndum els Mossos van difondre a través dels mitjans de comunicació els plans d'actuació per l'1-O, de manera que es va facilitar a la població una "informació valuosíssima" per saber quan i com intervindrien els agents de la policia autonòmica per intentar tancar els col·legis.

TRAPERO DESMENTIT

En aquest sentit, ha desmentit el major dels Mossos Josep Lluís Trapero en assegurar que el cos policial autonòmic estava molt "gelós" d'aquesta tasca i que eren ells els que volien fer-la de manera exclusiva, per la qual cosa consideraven que aquesta actuació els corresponia a ells i no als policies nacionals i guàrdies civils.

No obstant això, ha lamentat que els binomis dels Mossos van ser clarament insuficients per paralitzar el referèndum a causa de la quantitat de gent i de col·legis. "Allò va estar perfectament organitzat per tot tipus d'estaments socials", ha subratllat.

A part de l'1-O, el comissari Quintela ha esmentat uns 80 actes de fustigació que van patir la Policia Nacional i la Guàrdia Civil entre el 19 de setembre i el 27 d'octubre, dia de la declaració unilateral d'independència (DUI), a part de 37 "atacs" més a seus i ajuntaments governats pel PSC perquè no havien cedit els locals per al referèndum.

Javier Melero, advocat de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, ha tractat de desacreditar la tasca de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil tant els dies previs com l'1 d'octubre, però el testimoni s'ha defensat assegurant que en el referèndum el "clima de desconfiança" entre els cossos "anava 'in crecendo'" després de veure la "no actuació" dels Mossos.

En aquest sentit, i davant de la insistència del lletrat sobre si van traslladar aquesta inquietud a les reunions prèvies de coordinació, ha explicat que en la celebrada el 28 de setembre es va posar de manifest que la preocupació pel risc de violència era "compartida", encara que els Mossos van assegurar que la jornada seria "pacífica".

A més, després d'aquesta reunió va mantenir una conversa privada amb el llavors cap d'Informació de la policia catalana, Manel Castellví, en la qual li va confessar la seva intranquil·litat pel que podia passar l'1-O, encara que esperava que tot es desenvolupés amb normalitat. Segons ha dit, el testimoni li va suggerir que si volia que la cosa anés "bé", havia de parlar amb "el seu conseller (Forn)" i dir-li què havia de fer.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés