Defensa que els països que "vulguin" apostin per una 'Europa de la defensa' i descarta la unanimitat
BARCELONA, 5 maig (EUROPA PRESS) -
El president del Cidob i ex-alt representant de la Unió Europea per a la Política Exterior, Josep Borrell, ha assegurat que substituir els Estats Units (EUA) a l'OTAN suposaria un augment de la despesa en defensa per als estats membres de 250.000 milions d'euros a l'any.
Ho ha dit aquest dilluns en la 40a Reunió Cercle d'Economia, que se celebra fins dimecres al Palau de Congressos de Catalunya.
"Car, possible, necessari. No es farà demà, però millor començar-ho avui", ha afirmat Borrell, que ha detallat que per substituir el desplegament territorial militar dels EUA caldria equipar 50 brigades i desplegar 100.000 homes, tot i que ha matisat que aquesta xifra hauria de ser el doble a causa de la fragmentació dels exèrcits europeus.
Ha avisat que si no s'inverteix de manera coordinada a la UE en defensa, hi continuarà havent "un conglomerat inoperant i no interoperable" i les mateixes duplicacions de capacitats i carències.
L'EUROPA DE LA DEFENSA
"Si de debò ens preocupa l''Europa de la defensa', que la facin els que la volen fer, i Alemanya la vol fer", ha defensat Borrell, que ha insistit que si no hi ha coordinació entre els països europeus es llençaran els diners, textualment.
Ha recordat que la defensa és una competència dels estats membres, no pas de la Unió Europea, i ha descartat que la UE desenvolupi una defensa comuna perquè requereix unanimitat: "No hi haurà unanimitat per construir una OTAN europea, una 'Europa de la defensa'. El meu consell és deixar de buscar solucions on no n'hi ha", ha afegit.
Ha criticat que el comissari europeu de Defensa, Andrius Kubilius, demani que Espanya gasti un 3% en defensa: "Em pregunto amb quina autoritat parla. Vostè qui és per dir que un estat membre ha de gastar el 2, el 3 o un X?", ha retret Borrell.
POSSIBLES ESCENARIS AMB ELS EUA
Borrell ha assenyalat que un dels escenaris perjudicials per a Europa seria una "retirada caòtica" dels EUA de l'OTAN, ja que es perdria la interoperatibilitat dels exèrcits, i ha afegit que el pitjor escenari seria que els nord-americans no col·laboressin en l'aplicació de l'article 5 de l'OTAN, conegut com la clàusula de defensa col·lectiva.
També ha afirmat que el pitjor de tots els supòsits seria un acord entre els EUA i Rússia "que sacrifiqués Europa", i ha afegit que per això és tan important el que passi a Ucraïna, ja que determinarà, a parer seu, els límits de l'aliança atlàntica.
Ha defensat que Europa tingui "prou capacitat per existir en un món on no hi ha enfrontament" entre els EUA i Rússia, i ha reiterat que depenent de com acabi la guerra a Ucraïna serà determinant per als equilibris geopolítics del continent europeu.
SUBSTITUIR ELS EUA
Borrell s'ha preguntat si Europa seria capaç de substituir els EUA si el president nord-americà, Donald Trump, decideix deixar de subministrar armes a Ucraïna, i ha assegurat que "des del punt de vista financer no hauria de ser un problema".
"El problema és que la gent no lluita amb bitllets de bancs, ho fa amb armes. Un soldat no va a una trinxera amb un sac de bitllets, hi va amb armes. I la transició entre els diners i l'arma vol dir indústria i temps", ha alertat, després de considerar que aquest seria un dels grans problemes als quals s'enfrontaria Europa en aquest escenari.
