MADRID, 20 febr. (EUROPA PRESS) -
L'exconsellera catalana de Treball i Afers Socials Dolors Bassa ha assegurat aquest dimecres durant la seva declaració al judici pel procés independentista que van impulsar la llei de transitorietat, una de les denominades normes de desconnexió, amb l'objectiu de "tenir alguna cosa preparada" en cas que la Generalitat arribés a un acord amb l'Estat.
Fins i tot ha arribat a dir que l'expresident Carles Puigdemont va afirmar públicament que la data i la pregunta del referndum podrien ser modificades "perqu fins a l'últim moment" el Govern catal va considerar la possibilitat d'obrir un dileg i arribar a un acord.
La llei de transitorietat va ser aprovada pel Parlament juntament amb la llei de referndum els dies 6 i 7 de setembre del 2017 i, segons ha explicat Bassa, es va fer inspirada en el programa electoral de Junts pel Sí, que al seu torn estava "copiat" de l'acord entre el Regne Unit i Esccia per a la celebració d'un referndum d'independncia.
L'acusada, per a qui la Fiscalia demana 16 anys de presó per rebellió i malversació, ha dit que ningú en el Govern de la Generalitat va considerar que aquesta llei incomplia els mandats que ja havia donat el Tribunal Constitucional amb resolucions anteriors. De fet, ha subratllat que ni tan sols van parlar sobre l'assumpte i que no sabien que el tribunal de garanties també "suspendria" aquesta norma.
Així ho ha afirmat Bassa en resposta a les preguntes del fiscal Fidel Cadena, desmarcant-se així de l'estratgia de defensa que fins ara han seguit els acusats d'ERC, Oriol Junqueras i Raül Romeva, els qui en sessions anteriors del judici han optat per no contestar a cap de les acusacions.
NI ENFOCATS NI FULL DE RUTA
Tal com els cinc acusats que han declarat anteriorment, l'exconsellera ha assegurat que no coneixia el document Enfocats, que marcava el procés independentista. En el que sí que s'ha diferenciat de la resta és que tampoc no coneixia el full de ruta marcat abans de les eleccions del 2015, perqu llavors no estava dins de la política i només va conixer el projecte de Junts pel Sí quan es va incorporar a les llistes, perqu estava d'acord amb el programa electoral.
Bassa ha reconegut que va rebre cinc o sis requeriments del Tribunal Constitucional i que a partir del que suspenia la llei de transitorietat "no va fer res per no complir" aquelles resolucions. No obstant aix, just a continuació ha defensat que el Govern catal va continuar organitzant el referndum de l'1 d'octubre perqu tots entenien que "no era delicte".
Per a l'acusada, el que va tenir la Generalitat aquells dies del 2017 va ser un "conflicte de competncies" amb el Constitucional i, encara que no ha qüestionat la "utilitat" del tribunal de garanties, ha esmentat que la Carta Magna té "mirades més mplies" i pot ser interpretable en molts aspectes.
