Defensa que es va obeir la suspensió de l'1-O i limita "alguns, no tots" els policies que van exercir violncia contra els ciutadans
MADRID, 20 febr. (EUROPA PRESS) -
L'exconsellera de Treball, Assumptes Socials i Família Dolors Bassa de Catalunya ha negat aquest dimecres al judici del 'procés' al Tribunal Suprem que la massiva acumulació d'activitats als centres cívics de la seva competncia --alguns designats centre electoral per l'1-O-- el vespre del referndum de l'1-O "no tenien res a veure" amb aquesta convocatria.
La forta demanda la va obligar a eximir els directors dels centres de les seves competncies, que va assumir directament el seu departament.
Bassa ha estat la primera exmandatria independentista d'ERC que ha contestat a la Fiscalia i a l'Advocacia de l'Estat i tant el to com el contingut de la seva declaració han diferit lleugerament de l'argumentari dels altres acusats.
Així, ha defensat que es va complir el mandat del Tribunal Constitucional de deixar en suspens la convocatria de l'1-O --perqu a partir d'aquest moment no es va adoptar cap decisió ni es va realitzar cap despesa--, ha reconegut que li va semblar "bé" que s'actués per impedir la consulta -encara que no va haver-hi la proporcionalitat adequada-, i ha limitat "alguns, no tots" els agents de les Forces de Seguretat de l'Estat la violncia desplegada aquella jornada contra els ciutadans.
La disposició del full de ruta independentista als centres cívics dels quals Bassa era responsable és una de les accions que fonamenten l'acusació de rebellió contra ella, per la qual la Fiscalia li reclama 16 anys de presó.
En resposta a la preguntes del fiscal Fidel Cadena, l'exconsellera ha assenyalat que per el cap de setmana de l'1-O "van comenar a entrar moltes sollicituds", per activitats com escacs o ball per persones grans, algunes d'elles a celebrar "de matinada" i els directors dels centres li van fer arribar "cert neguit" per la possible existncia de problemes de responsabilitat civil que podrien derivar-se dels permisos, perqu alguns horaris excedien el seu horari laboral.
Segons Bassa, se'ls va respondre que estiguessin "tranquils" i es va reclamar al seu departament i a ella, com a consellera, les competncies directes sobre els centres.
Quan se li ha preguntat per qu en aquests acords es reclamava la competncia "segons a la situació excepcional que viu la societat catalana", Bassa s'ha limitat a respondre que aix "no tenia res a veure amb l'1 d'octubre", sinó al fet que aquell cap de setmana "la societat catalana estava fent activitats i sollicitava els centres cívics", sense més.
Tant l'advocada de l'Estat Rosa María Seoane com l'advocat de l'exconsellera, Mariano Bergés, han reprs aquest assumpte en els seus interrogatoris i en aquest moment Bassa ha explicat que, en tot cas, va donar ordre perqu els centres quedessin buits a les 6 del matí en compliment de les ordres judicials.
No ha pogut respondre si en ocasions anteriors s'havia produt la petició de centres semblant aquell moment, limitant tal possibilitat a les festes patronals d'algun municipi.
En diverses ocasions durant l'interrogatori del fiscal Cadena l'exconsellera ha manifestat que després de la suspensió de la convocatria del referndum pel Tribunal Constitucional (TC) es va adoptar l'acord pel Govern de "no generar cap despesa" ni prendre cap decisió relacionada amb la consulta.
En aquest punt, Bassa no ha reconegut una factura de l'empresa Unipost -a la qual es va encarregar la distribució de material per el 1-O- que va ser confiscada a la seu de la companyia a crrec de la seva Conselleria per favor de 197.482 euros, i ha afegit que aquesta empresa "de vegades" li manava factures amb les quals no estaven conformes i que es retornaven.
"ESTEM AQUÍ I NO HI HA INDEPENDNCIA"
A més, Bassa s'ha allunyat també del que han declarat altres acusats quan ha negat que el referndum fos concloent per a la declaració d'independncia.
Ha dit que la consulta va sorgir del consens aconseguit després de que fracassés l'acord parlamentari entre JxSí i la CUP. "Va ser un acte més, mai va ser concloent i menys per a la independncia -ha afegit-. I la prova és que estem aquí i no hi ha independncia".
ELS COTXES ELS VAN TRENCAR "ELS FOTGRAFS"
La dirigent independentista ha respost també a preguntes sobre la concentració del 20 de setembre enfront de la Conselleria d'Economia, si bé en aquesta jornada ella va estar treballant al seu propi departament i va saber de la protesta per Tv3 quan va arribar al seu domicili.
En tot cas, ha estat l'única acusada en el que va de judici que atribueix la responsabilitat sobre les destrosses als cotxes policials als informadors, ja que ha assenyalat que els van trencar "els fotgrafs" que cobrien la concentració.
Ha negat igualment les acusacions de Fiscalia sobre la captació de voluntaris per l'1-O a través d'una web de la seva conselleria, perqu l'enlla al que es refereix l'escrit d'acusació del Ministeri Públic, denominat Cridas, servia per gestionar la tasca d'entitats, "mai de persones".
EL SEU PAPER A LA VAGA DEL 3 D'OCTUBRE
Finalment, Bassa ha diferenciat en dues ocasions la vaga general celebrada el dia 3 d'octubre del 2017 i la denominada com a "vaga de país". Segons ha explicat, les dues mobilitzacions van coincidir en una mateixa data.
Quan li ha preguntat el seu advocat, Mariano Bergés, ha negat que des de la Conselleria de Treball s'influís als funcionaris amb la modificació dels serveis mínims o en no descomptar el sou a tothom que participés en aquesta jornada de proposta.
Pel que fa a el primer punt, Bassa ha dit que es va negociar amb els sindicats de tal manera que es pogués "compaginar el dret a vaga" i la "mobilitat de la ciutadania general que volia treballar". Quant al sou, ha indicat que aquest mateix dia el Govern va decidir la "recuperació de les hores".
