Planteja negociar amb el Govern central un mecanisme semblant al que va utilitzar el Canadà en el referèndum del Quebec
BARCELONA, 27 (EUROPA PRESS)
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha proposat aquest dimarts plantejar al Govern central un "acord de claredat" per bastir les bases per pactar un referèndum d'autodeterminació, un mecanisme semblant a la llei de claredat que va aprovar el Canadà per al referèndum d'independència del Quebec.
Ho ha anunciat durant el seu discurs en el debat de política general que es fa al Parlament, en el qual ha plantejat aquesta proposta que contempla en dues fases: una primera immediata per recollir el màxim de consens a Catalunya al voltant d'aquesta iniciativa, i una segona per portar-la a la negociació amb el Govern espanyol.
Aragonès considera que aquesta proposta, que ha comunicat prèviament a Junts, és viable perquè la ciutadania de Catalunya voti el seu futur, també creu que és "inclusiva" perquè tota la població s'hi senti implicada i totes les parts, tant els que defensen la independència com els que no, reconeguin aquest instrument, i a més aconsegueixi l'acompanyament i el suport de la comunitat internacional.
"Una proposta inclusiva perquè va adreçada a tots els i les demòcrates, siguin independentistes o no ho siguin. I una proposta explicable i homologable internacionalment perquè altres països han partit de propostes similars i perquè sense cap mena de dubte, ens obre portes que fins ara s'han mantingut tancades", ha subratllat.
DESJUDICIALITZACIÓ
El cap de l'executiu entén que la negociació amb el Govern central en la taula de diàleg té dues potes: la "repressió", sobre la qual ell defensa l'amnistia, i l'autodeterminació, per a la qual cosa reivindica la necessitat de celebrar un referèndum.
Considera que el "primer pas per superar el bloqueig és posar fi d'una vegada a tota forma de repressió" contra l'independentisme i ha destacat que ja s'han fet passos en aquest sentit, com els indults als presos de l'1-O i l'acord de la Generalitat i el Govern central en la taula de diàleg per desjudicialitzar el conflicte, que contempla impulsar reformes legislatives que es duguin a terme abans d'acabar l'any.
"Ha de significar un primer pas per aconseguir els efectes d'una amnistia. Sabem que no serà senzill. Només cal veure l'oposició frontal del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial. Però és una via que s'ha d'explorar perquè ningú més no entri a la presó", i ha criticat el judici que afronta la portaveu de la CUP al Parlament, Eulàlia Reguant, aquesta setmana per negar-se a contestar a Vox en el judici de l'1-O i el judici a l'anterior Mesa de la cambra catalana.
"REFERÈNDUM EFECTIU"
No obstant això, ha advertit que per superar el conflicte no n'hi ha prou amb la desjudicialització i amb aconseguir els efectes d'una amnistia, sinó que "cal abordar d'una vegada la incapacitat de l'Estat de donar resposta a la voluntat majoritària de la ciutadania de Catalunya que vol decidir el futur polític del país votant".
D'aquesta manera, la proposta que ha fet aquest dimarts pretén resoldre el segon aspecte de la negociació, ja que està convençut que "aquesta és la via més ràpida i eficient per tornar a votar".
"L'acord de claredat és la via per fer un referèndum efectiu que permeti traduir la decisió de la ciutadania en conseqüències polítiques", i ha reivindicat que, a parer seu, a Catalunya hi ha una majoria àmplia a favor d'un referèndum.
Citant una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat, que conclou que un 82% dels catalans està d'acord amb un referèndum, ha assenyalat que també es tracta d'una opció majoritària entre els votants dels comuns i del PSC: "Aquesta majoria social existeix i no es pot ignorar. Per això tots ens hem d'implicar i tenir l'habilitat d'aglutinar-la al voltant d'un gran consens, d'un gran acord de país sobre quan i com Catalunya tornarà a votar".
Amb aquesta idea, Aragonès vol proposar a l'Estat un acord de claredat democràtica, que estableixi les bases i les condicions perquè Catalunya pugui exercir el dret a l'autodeterminació en un "referèndum efectiu".
"Un acord marc que ofereixi garanties democràtiques a tothom, que unifiqui criteris i estableixi les bases i les condicions per poder fer el referèndum efectiu en què tothom se senti inclòs i en el qual tothom accepti el resultat", ha resumit.
Ha argumentat que és un instrument que va utilitzar el Canadà perquè el Quebec celebrés un referèndum d'independència i que el Regne Unit i Escòcia també van dur a terme una negociació semblant per al referèndum del 2014.
