SANTA CRUZ DE TENERIFE, 9 Dic. (EUROPA PRESS) -
La sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Canàries (TSJC) ha desestimat el recurs del Govern de les Canàries contra les prospeccions, per la qual cosa ha decidit no suspendre cautelarment els sondejos.
Aquest pronunciament de la sala es produeix després que l'Executiu autonòmic decidís sol·licitar, com a mesura cautelar a l'empara de l'article 129 de la Llei de la Jurisdicció Contenciosa, la suspensió de la resolució de 29 de maig del 2014, de la Secretaria d'Estat de Medi Ambient, per la qual es formula la declaració d'impacte ambiental del projecte de perforació de sondejos exploradors en els permisos d'investigació d'hidrocarburs anomenats 'Canàries 1 a 9'.
Alhora, se sol·licitava la suspensió cautelar de la resolució de l'11 d'agost del 2014, de la Direcció General de Política Energètica i Mines, per la qual s'autoritzava Repsol Investigacions Petrolíferes SA a l'execució de sondejos exploradors en aigües pròximes a l'arxipèlag; de la mateixa manera que la suspensió de la resolució de la Subsecretaria del Ministeri d'Indústria i Energia del 7 d'octubre del 2014 (adoptada per Delegació del Secretari d'Estat d'Energia) per la qual es rebutja el requeriment de suspensió i nul·litat de l'anterior resolució.
A més, tant per part de l'Advocacia de l'Estat com de Repsol, s'ha apuntat la falta de competència de la sala contenciosa administrativa del TSJC per conèixer el recurs del Govern canari.
Pel que fa als raonaments que aporta la sala per rebutjar la suspensió cautelar de les prospeccions en general, se centra que "encara partint dels riscos hipotètics", el problema de la pèrdua de la finalitat legítima del recurs pot ser invocada en igualtat de condicions per l'entitat petroliera perquè el Reial decret 547/2012, aprovat pel Consell de Ministres del 16 de març del 2012, pel qual s'atorguen els permisos d'investigació d'hidrocarburs anomenats 'Canàries 1 a 9', va establir que els titulars hauran de complir amb el programa de treball especificat per als anys tercer, quart, cinquè i sisè, però sorgint els seus efectes des de l'endemà de la publicació al Butlletí Oficial de l'Estat, que va ser el 21 de març del 2012.
Així, a data d'avui, apunten, "ja s'haurien consumat gairebé tres anys", per la qual cosa assenyalen que si es té en compte la "complexitat" del procés judicial obert contra Repsol, entre d'altres, "és evident que en el cas que la demanda fos desestimatòria, la companyia prospectora veuria excedits els seus terminis o estaria al límit com per poder llavors iniciar els treballs de sondeig havent quedat desvirtuats de facto els seus permisos", justificant així que el 'periculum in mora' "no pot jugar en aquest cas com a element decisiu a favor de cap de les parts o si es vol a favor de qualsevol de les parts".
Una altra de les qüestions que assenyala la sala és que en autoritzar una determinada activitat, com és aquest cas la investigació d'hidrocarburs en les aigües marines, condicionada a un complex procés d'avaluació del seu impacte sobre el medi ambient, i en acceptar els riscos, alhora objecte d'anàlisi detallat, que aquella activitat pogués tenir en altres ordres de la vida social i econòmica, com són els relatius al desenvolupament turístic de les Illes Canàries, el Consell de Ministres "fa ús de la seva pròpia capacitat de decisió", de la qual els tribunals "només examinen des de l'angle de l'adequació" a les normes.
Afegeix, a més, que la conveniència i encert d'autoritzar les prospeccions "han de quedar fora de la confrontació estrictament jurisdiccional i pertanyen al legítim camp del debat públic en què totes" les opinions són per principi "admissibles i cadascun ha d'assumir les seves pròpies responsabilitats", incidint que la sala, quan resol sobre la validesa de l'acte impugnat, "ni ratifica la decisió adoptada, en un cas, ni la desautoritza".
De totes maneres, el TSJC sí que afirma que quan el Tribunal Suprem (TS) es va manifestar, "no comptava encara amb la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA)" sobre el tractament dels aspectes concrets de mesures entorn de les quals s'havien d'autoritzar els treballs de sondeig; tot i això, assenyalen que ells sí que disposen del DIA cosa que fa "les determinacions que en l'esmentada resolució es contenen constitueixen l'autèntic cavall de batalla del Govern Canari per contraposar que la DIA no és ajustada a dret, que és clarament insuficient i que no respecta la realitat socioeconòmica-ambiental de la Comunitat Autònoma i l'arxipèlag".
NO HI HA ZONA PROTEGIDA
D'altra banda, la sala matisa que pel que fa a la zona elegida per als sondejos, a l'entorn immediat de les localitzacions proposades "no existeixen espais protegits declarats, i no s'ha identificat cap hàbitat d'interès comunitari a l'estudi de fons marí", per la qual cosa les prospeccions estan "ara com ara fora" dels llocs de la Xarxa Natura 2000 i dels espais naturals protegits a nivell estatal, autonòmic, comunitari i internacional.
Si bé, reconeix que existeix la iniciativa d'incloure com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC) l'anomenat 'Espai Marí del Sud i Orient de Fuerteventura i Lanzarote' previst en el projecte Life+Indemares per a l'"inventari i designació de la Xarxa Natura 2000 en àrees marines de l'Estat espanyol", però el projecte Indemares i la tramitació de la proposta de designar LIC marins, que incloïa nou zones més de les aigües espanyoles, "està encara en fase d'aprovació".
De totes maneres, apunta que "tot i que pogués semblar determinant", la inclusió "no és al final un impediment absolut, si la prospecció i fins i tot l'explotació es realitza amb les mesures de seguretat oportunes".
Per tot això, aprecien, "en aparença, que el procediment seguit per a l'autorització ha estat conforme a dret", donant compliment a la legislació d'aplicació en resposta al seu caràcter reglat.
VOT PARTICULAR
El pronunciament de la sala ha tingut un vot particular, del magistrat Helmuth Moya Meyer, que ha indicat no compartir l'aplicació de la doctrina de l'aparença de bon dret que es propugna a la sentència, segons la qual aquesta només s'utilitza com a criteri decisori de l'atorgament de la mesura cautelar en determinats supòsits, de manifesta nul·litat de ple dret, d'impugnació d'actes dictats en compliment o execució d'una disposició general declarada nul·la, d'existència d'una sentència que anul·la l'acte en una instància anterior tot i que no sigui ferm i de contravenció d'un criteri jurisprudencial reiterat que l'administració es nega a seguir.
