Foto: EUROPA PRESS
MADRID, 22 Oct. (EUROPA PRESS)
El ple de la Sala Penal de l'Audiència Nacional ha ordenat per unanimitat l'excarceració de l'etarra Inés del Río després que el Tribunal Europeu de Drets Humans rebutgés aquest dilluns el recurs del Govern espanyol contra la sentència que va condemnar Espanya a indemnitzar-la per haver-li aplicat la 'doctrina Parot' amb caràcter retroactiu, han informat fonts jurídiques.
Després de fer una reunió extraordinària que es va prolongar durant una hora i mitja, els 17 magistrats de la Sala Penal han acordat la sortida de la presó de Del Río, que va ser condemnada a 3.828 anys de presó per la seva activitat com a membre del 'comando Madrid' d'ETA, en què hauria comès un total de 24 assassinats.
El criteri unànime que ha defensat la Sala Penal és que la sentència d'Estrasburg és ferma una vegada que s'ha pronunciat la Gran Sala i la seva resolució és de compliment obligat per a tots els Estats membres que van subscriure el tractat pel qual es va dictar el Conveni Europeu de Drets Humans.
La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha defensat el criteri adoptat per la Sala en un informe enviat al ple en el qual assenyalava que la sentència d'Estrasburg no dóna "cap elecció" sobre la posada en llibertat de l'etarra, que busca "posar remei al dret o drets declarats vulnerats". "No és un altre que garantir la posada en llibertat de la senyora Del Río en el termini més breu possible", apuntava l'informe.
La decisió de la Sala Penal serà comunicada a la presó de Teixeiro (A Corunya), on hi ha l'etarra i de la qual en sortirà en les pròximes hores en compliment d'aquesta resolució judicial, segons han apuntat les esmentades fonts.
INDEMNITZACIÓ PER A L'ETARRA
La Gran Sala del TEDH ha confirmat aquest dilluns la resolució que va condemnar Espanya el juliol del 2012 a indemnitzar l'etarra amb 30.000 euros per danys morals i pagar-li 1.500 euros en concepte de costes processals, perquè considera que Espanya va vulnerar el Conveni de Drets Humans.
En concret, les resolucions de la Justícia espanyola respecte Del Río haurien conculcat l'article 7 del Conveni, que recull que "no hi ha pena sense llei", i el 5.1, que estableix "el dret a la llibertat i la seguretat".
L'aplicació de la 'doctrina Parot', que preveu l'aplicació de les redempcions per tasques a la presó al total de penes aplicades i no al màxim de 30 anys de compliment màxim, va allargar l'estada a la presó de Del Río en cinc anys, ja que la seva excarceració inicial estava prevista per al 2008 i la Sala Penal de l'Audiència la va allargar fins al 2017.
Inés del Río, nascuda a Tafalla (Navarra) el 1958, va ser detinguda el juliol del 1987 a Saragossa i va ser membre del 'comando Madrid' d'ETA a mitjans dels anys vuitanta, al costat d'etarres com José Ignacio de Juana Chaos, Antonio Troitiño, Juan Manuel Soares Gamboa o Belén González. Va participar, entre d'altres atemptats, en el que va costar la vida de 12 guàrdies civils a la plaça de la República Dominicana de Madrid.
RECURSOS PENDENTS
El Ple de la Sala Penal tornarà a reunir-se divendres que ve amb caràcter ordinari per discutir, entre d'altres assumptes, sobre dos recursos interposats pels membres d'ETA contra l'aplicació de la 'doctrina Parot'.
Es tracta de les al·legacions presentades per Josefa Mercedes Enaga, membre del 'comando Barcelona' d'ETA i condemnada per l'atemptat a l'Hipercor d'aquesta ciutat el juny del 1987; i Juan Manuel Piriz López, condemnat al començament dels vuitanta per l'assassinat d'un exmilitant de l'organització, entre d'altres delictes.
L'Audiència Nacional té pendents de resolució una altra trentena de recursos de presos de la banda i d'un integrant d'una organització de narcotràfic que van quedar paralitzats en espera de la fermesa de la sentència de Del Río. Els advocats de Del Río, a més, tenen previst reclamar l'excarcelació d'uns altres 55 presos d'ETA als quals es va aplicar la 'doctrina Parot'.
