MADRID, 22 oct. (EUROPA PRESS) -
El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, creu que el primer error en relació amb la 'doctrina Parot' ha estat deixar passar "massa temps" abans d'elaborar l'"anomenat Codi Penal de la democràcia", que data del 1995, quan segons la seva opinió hi ha hagut "temps més que suficient" i els Governs del PSOE podien haver-lo fet amb la seva majoria absoluta.
En una entrevista a Onda Cero recollida per Europa Press, Fernández Díaz ha lamentat que el Codi Penal no es reformés durant els "anys de plom" de la dècada dels vuitanta, quan ETA "no matava per desenes, sinó per centenes". Tot i això, el primer Codi Penal de la democràcia no va arribar fins al 1995, amb Juan Alberto Belloch com a ministre d'Interior, i és més estricte amb el compliment íntegre de les penes i la possibilitat de redempció de condemna.
El Codi anterior datava del 1973 i el ministre ha cridat l'atenció sobre com és possible que, des del punt de vista dels drets humans, sigui millor per a un terrorista ser jutjat amb un Codi Penal franquista.
Això sí, ha puntualitzat que els dos codis no es poden comparar --"seria com comparar peres amb pomes"-- perquè el del 1973 preveia la pena de mort, però aquesta va quedar derogada amb la Constitució. "Amb el del 1973, amb la pena que se'ls hagués imposat (als terroristes) no hi hauria lloc en la redempció de penes", ha tancat.
D'altra banda, el ministre ha recordat que amb l'anul·lació de la 'doctrina Parot' poden sortir de la presó "assassins" l'excarceració dels quals "causarà profunda alarma social" per la gravetat dels crims que van cometre.
Sobre els etarres que previsiblement veuran finalitzades les seves condemnes, Fernández Díaz ha recordat que el Ministeri de Justícia ja ha deixat clar que no els abonarà cap indemnització --se'ls deduirà dels seus deutes en concepte de responsabilitat civil--. "Que calgui indemnitzar afegeix sarcasme al dolor", ha lamentat.
NO ES PERMETRAN HOMENATGES
En l'àmbit d'Interior, ha advertit que "llibertat no significa impunitat" i ha puntualitzat que no permetrà que els etarres que puguin ser excarcerats siguin "rebuts als seus pobles com a herois amb actes d'humiliació de les víctimes i enaltiment del terrorisme". Això, ha avisat, seria "creuar una línia vermella" prohibida per la llei.
En aquest punt, ha recordat la recent operació de la Guàrdia Civil contra Herrira, l'organització encarregada d'aquests homenatges, que té suspesa la seva activitat durant dos anys per decisió del jutge Eloy Velasco. "Amb aquest precedent estarem molt atents que no es violi la llei i s'afegeixi aquest dolor a alguna cosa que ja costa molt pair", ha advertit.
