Els quatre fiscals es repartiran l'exposició del seu informe definitiu, al qual seguirà el de l'Advocacia de l'Estat i Vox
MADRID, 4 Juny (EUROPA PRESS) -
Els quatre fiscals que porten l'acusació en la causa del procés independentista al Tribunal Suprem exposaran aquest dimarts el seu informe de conclusions definitives, en el qual apuntaran les proves que al seu parer són claus per acreditar que hi va haver una "situació clarament insureccional" i una instrumentació de la violència que justifica les condemnes que sol·liciten pels dotze acusats, que en cas de l'exvicepresident de la Generalitat i actual diputat suspès Oriol Junqueras ascendeix a 25 anys de condemna per rebel·lió i malversació de fons públics.
En el seu escrit definitiu, que va entregar la setmana passada, la Fiscalia ja avança que pot demostrar-se que aquesta situació d'insurrecció comprèn el període que va entre el 20 de setembre del 2017 --amb les protestes contra els escorcolls en diversos organismes de la Generalitat que va ordenar un jutge de Barcelona per avortar els preparatius del referèndum-- i la jornada del 27 d'octubre, data de la Declaració Unilateral d'Independència (DUI).
Als aproximadament 80 incidents amb enfrontaments i hostilitats contra la Policia i la Guàrdia Civil que es van produir als diferents centres de votació en la jornada del referèndum de l'1 d'octubre, el Ministeri Públic suma en el seu escrit definitiu d'acusació 47 actes d'assetjament més en casernes de la Guàrdia Civil, 23 actes similars en comissaries de Policia i edificis públics de l'Estat, 11 en allotjaments i hotels de funcionaris policials, 47 atacs a seus del PSC, i els greus incidents que es van produir els dies 19 i 20 de setembre, segons declara el document de conclusions definitives ja presentat davant de la sala que s'exposarà aquest dimarts.
Els arguments que acrediten aquesta violència ocuparan tota l'exposició, que s'estendrà durant unes cinc hores i en la qual hi participaran els quatre fiscals del cas, Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno. Es repartiran els arguments per blocs de fets acreditats i delictes i també per acusats, han assenyalat a Europa Press les fonts fiscals.
La Fiscalia demana a més l'aplicació al cas de l'article 36.2 del Codi Penal, que estableix que quan la durada de la pena de presó imposada és superior a cinc anys el tribunal pot ordenar que l'accés dels condemnats al tercer grau penitenciari no s'efectuï fins al compliment de la meitat de la pena imposada.
Així, i segons l'escrit definitiu, es demana per a Junqueras 25 anys de presó per un delicte de rebel·lió agreujada per malversació de cabals públics en considerar-lo cap o promotor del procés.
Les següents penes més altes que sol·licita el Ministeri Públic són per als altres tres dirigents independentistes: l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez i el líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, tots ells també en presó provisional.
Per a cadascú, els fiscals del procés demanen en el seu escrit 17 anys de presó i 17 més d'inhabilitació absoluta, perquè també consideren Forcadell, Sànchez i Cuixart promotors o caps del procés independentista.
Quant als exconsellers que també estan en presó provisional, Joaquim Forn (Interior), Jordi Turull (Presidència), Raül Romeva (Exteriors), Dolors Bassa (Treball) i Josep Rull (Territori i Sostenibilitat), la Fiscalia també els acusa de rebel·lió, però en el seu cas, agreujada per malversació, i reclamava inicialment per a cadascú 16 anys de presó i 16 més d'inhabilitació absoluta.
En un altre nivell, el Ministeri Públic situa tres antics integrants del Govern de Carles Puigdemont que segons el seu escrit inicial no van cometre rebel·lió, però sí un delicte de malversació i un altre continuat de desobediència greu, aquest últim per incomplir les resolucions del Tribunal Constitucional declarant la il·legalitat del procés d'independència.
Així, Meritxell Borràs (Governació), Carles Mundó (Justícia) i Santi Vila (Empresa) s'enfronten provisionalment a 7 anys de presó i 16 més d'inhabilitació absoluta.
Després d'escoltar els acusats, els 422 testimonis, els experts de set proves pericials i visionar més d'un centenar de vídeos, la Fiscalia ha inclòs en les seves conclusions definitives una redacció més completa i rica en "detalls" amb relació a Unipost, el "full de ruta" de l'ANC i la reunió que els comandaments dels Mossos d'Esquadra van convocar amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn per manifestar-los la seva preocupació per la celebració del referèndum il·legal de l'1-O.
Sobre aquesta reunió, la Fiscalia dona total credibilitat a les declaracions que durant el judici han prestat els que la tardor del 2017 exercien de comandaments dels Mossos d'Esquadra, inclòs el major Josep Lluís Trapero, que també està acusat de rebel·lió i a l'Audiència Nacional s'enfronta a 11 anys de presó.
Els fiscals de la causa del procés expliquen en el seu relat de fets que el major Trapero i els comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero ja van fer el seu advertiment a Puigdemont i Forn el 26 de setembre, però dos dies després els mateixos comandaments policials, als quals es van sumar Emili Quevedo i Manel Castellví, "van demanar una nova reunió".
El Ministeri Públic considera demostrat que en aquesta nova trobada els caps dels Mossos van avisar de l'"enorme mobilització de persones que es produiria (fins a dos milions)" i que era "altament probable que es produïssin situacions violentes en enfrontar-se amb les forces policials encarregades de complir el mandat judicial" d'impedir el referèndum.
ADVOCACIA I VOX
Després de la Fiscalia, previsiblement en la sessió de la tarda, serà el torn de l'advocada de l'Estat Rosa María Seoane, que en l'última sessió del judici va elevar la seva petició de pena de 12 anys de presó per sedició i malversació de fons públics per a Junqueras i va mantenir igualment la seva petició inicial de condemnes per als altres vuit processats en el judici que se celebra al Tribunal Suprem que es troben a la presó.
Els Serveis Jurídics de l'Estat insistiran igualment en les penes de presó per als tres exconsellers de l'exGovern de Carles Puigdemont encausats per desobediència i malversació que actualment es troben en llibertat.
Aquesta acusació descarta la rebel·lió a favor d'un delicte de sedició, que de ser tingut en compte pel tribunal rebaixaria notablement les possibles penes de presó pel que fa al Ministeri Públic.
L'Advocacia demana 12 anys de presó per a Junqueras per sedició i malversació; penes d'entre 11 anys i mig per a Forn, Rull, Turull, Bassa i Romeva; 10 anys per a Carme Forcadell; i 8 anys per als líders socials Jordi Sànchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium Cultural), tots ells per un delicte de sedició en un gest en què es va desmarcar radicalment de la Fiscalia.
L'última acusació a parlar serà la popular, exercida per Vox, que demana 74 anys de presó per a l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras per presumptes delictes de rebel·lió, pertinença a organització criminal i malversació de cabals públics en la seva participació en el procés independentista, i penes notablement més altes que la Fiscalia i l'Advocacia també per a la resta d'encausats.
Després del prop de mig centenar de sessions, Vox ha variat les seves conclusions respecte de Vila --l'únic conseller de Carles Puigdemont que no va signar la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) del 27 d'octubre del 2017--.
En comptes d'organització criminal i malversació, l'advocat de Vox Pedro Fernández ha sol·licitat la imposició d'una condemna per desobediència, la qual cosa només comporta pena de multa.
