MADRID, 4 Juny (EUROPA PRESS) -
La fiscal Consuelo Madrigal ha assegurat aquest dimarts en el judici pel procés independentista al Tribunal Suprem que el Govern de Carles Puigdemont va actuar com una "organització criminal" per sufragar les despeses del referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017 en dur a terme una sèrie de "maniobres per encobrir delictes" i "estratègies negacionistes".
Així ho ha dit la representant del Ministeri Públic en l'exposició de les conclusions definitives, la intervenció de la qual s'ha centrat en la malversació de cabals públics, i en què acusa nou dels 12 acusats pel procés independentista. Considera que la malversació va ser essencial en l'"execrable atac a l'essència de l'Estat social i de dret en què se sustenta la monarquia parlamentària espanyola".
En el cas dels exmembres del Govern que estan acusats de rebel·lió i que es troben en presó provisional, la fiscal s'ha referit a un aspecte tècnic de l'acusació, relatiu a la integració de la malversació com a agreujant d'aquest primer delicte, perquè el desviament dels fons públics va ser necessari per dur a terme l'objectiu secessionista que tots ells perseguien.
Pel que fa als exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, que són els que no es troben en presó provisional, els considera igualment "responsables últims i màxims de tots i cadascun dels desviaments de fons públics". Per aquest motiu se'ls demana condemna per desobediència i per malversació.
Al llarg de la seva intervenció, Madrigal s'ha dedicat a desgranar totes i cadascuna de les proves que sustenten l'atribució de la malversació als encausats que van formar part del Govern de Puigdemont, i que ha quantificat en uns 3 milions d'euros.
La Fiscalia assumeix a més l'argument exposat per les perits d'Hisenda en el sentit que el dany a l'erari públic es produeix sempre que el servei s'hagi prestat, amb independència que arribés finalment a abonar-se.
Així, i sobre els acusats, ha incidit que van dur a terme un "exercici abusiu de funcions públiques" per "decidir, ordenar, impulsar, donar suport a accions i despeses per articular el referèndum", malgrat els "reiterats" advertiments del Tribunal Constitucional dels seus "deures de paralitzar i impedir" tot allò relacionat amb l'1-O.
ACORD "CONJUNT I SOLIDARI"
La fiscal ha continuat assenyalant que el govern de Puigdemont va ometre les resolucions del tribunal de garanties perquè el 6 de setembre del 2017, després de l'aprovació pel Parlament de la llei del referèndum, els consellers van acordar "per unanimitat" el decret de convocatòria de la consulta i unes hores després, ja el dia 7, van subscriure l'acord "conjunt i solidari" per fer front a les despeses del referèndum i aconseguir que se celebrés "amb èxit".
"Ens trobem davant d'un desviament de fons que pot ascendir a tres milions d'euros, però a aquesta suma s'hi ha d'afegir a efectes penals de plus de criminalitat el desviament de fons públics desplegats per articular la campanya del referèndum", ha emfatitzat.
Durant el seu al·legat, Madrigal ha fet referència als empresaris als quals la Generalitat va encarregar serveis relacionats amb el referèndum i que van declarar com a testimonis davant del tribunal que no van cobrar aquests treballs, sinó que van emetre factures negatives. Per a la fiscal, aquest tipus de facturació "no significa una renúncia" al cobrament o pagament.
A més, ha recordat que no van ser capaços de contestar a algunes de les preguntes que se'ls va fer, per la qual cosa ha conclòs que "el silenci i les respostes al·lusives són eloqüents sobre el temor de viure i negociar fora de la càlida empara dels contractes marcs que l'administració renova anualment".
"Així és com actuen les organitzacions criminals i així és com actuen quan ocupen les més altes responsabilitats de la comunitat autònoma", ha afirmat Madrigal, alhora que ha destacat que la Generalitat ha utilitzat "estratègies negacionistes" per eludir el pagament d'altres serveis, com l'emissió de la publicitat del referèndum a través de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
La fiscal ha tornat a qualificar d'"organització criminal" l'antic Govern quan ha destacat que els seus membres s'han servit de "maniobres d'encobriment dels delictes" per fer de l'"administració de tots els catalans el seu mas".
En aquesta línia, ha explicat que "els serveis que presten les administracions tenen un cost per a la Hisenda pública, catalana i espanyola, i és un cost que hem assumit en ultima instància tots els contribuents", per la qual cosa justifica l'acusació per malversació de cabals públics.
També s'ha referit a la campanya publicitària denominada "Civisme" però que no era més que publicitat de l'1-O i que va quedar deserta.
En aquest punt, la fiscal ha apuntat que l'exconseller de la Presidència Jordi Turull "va batre records de velocitat per aconseguir l'emissió d'aquesta campanya" i va mobilitzar els fons de contingència, la destinació dels quals haurien de ser "necessitats ineludibles, com ara catàstrofes", diu la fiscal, que veu un "plus d'antijuridicitat" en el fet que s'utilitzin per a accions il·legals com el referèndum.
En relació amb l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva, Madrigal l'ha acusat d'arbitrar les despeses necessàries per "comprar opinions i suports favorables" des del Consell de Diplomàcia Pública (DIPLOCAT), i en aquest punt ha inclòs la targeta de crèdit a nom de l'entitat des de la qual es van gastar 40.000 euros en viatges i estades d'observadors internacionals, el pagament de despeses d'un grup de 13 persones liderades per la britànica Helena Catt que van romandre a Catalunya des del 4 de setembre al 8 d'octubre amb el pretext d'analitzar la situació política (62.000 euros de despesa); o el pagament de 50.030 euros per a una anàlisi encarregada a un polític holandès ja mort.
"EL TAL TONI", DEPENDENT DE TURULL
Un altre capítol de despeses que ha destacat la Fiscal ha estat 47.000 euros més en cartelleria per a la propaganda de la consulta que es va fer d'una manera irregular i en la qual va intervenir qui va ser alt càrrec de difusió de l'antic Govern Antoni Molons, dependent del departament de Turull, i que va contractar serveis amb noms suposats i al qual un dels contractistes que ha comparegut com a testimoni va acabar identificant com "el tal Toni" que li va fer determinats encàrrecs.
Segons un altre dels testimonis, la cartelleria l'encarregava Òmnium Cultural si bé qui pagaria finalment seria la Generalitat de Catalunya.
Un dels punts que millor il·lustren segons la Fiscal la comissió "solidària" del delicte de malversació és el referit a l'encàrrec a l'empresa Unipost del repartiment de targetes censals i cartes que haurien de rebre els presidents i vocals de les meses electorals, perquè la despesa, que ascendiria a una mica més d'un milió d'euros, es va atribuir a un conveni marc que tots els membres del Govern van assumir.
Més enllà d'aquest compromís, existeixen proves documentals (documents Excel i correus de directius de l'empresa) per acreditar que es van canviar els mètodes de treball per simular les altes quantitats compromeses.
Finalment, i pel que fa a la cessió d'ús dels locals de les votacions, la fiscal Madrigal s'ha referit durament a la contraperícia presentada per les defenses que van concloure que no podia taxar-se una despesa en aquest sentit perquè els centres públics no estan en el mercat, la qual cosa ha qualificat de ser un "conjunt de disbarats".
"Encara que se cedeixin gratuïtament això no implica que la cessió surti gratis a l'administració, és en definitiva una despesa per a tots els contribuents", ha indicat.
