Procedents d'UCD, PP i PSOE, demanen diàleg i reforma constitucional: "Entre la independència i la situació present hi ha fórmules"
MADRID, 18 set. (EUROPA PRESS) -
Un total de 25 exministres dels Governs d'UCD, PP i PSOE han signat un manifest titulat 'Davant l'intent de separar Catalunya d'Espanya' en què avisen que "imposar com a fet consumat una Espanya sense Catalunya" és absurd i equivaldria a un cop d'Estat.
La independència de Catalunya, diuen, convertiria Espanya "en un subjecte polític diferent i mutilat" i una decisió de tal calibre no pot adoptar-se en unes eleccions autonòmiques, només aptes per a catalanes, doncs seria un atropellament a la llei d'imprevisibles conseqüències.
"En democràcia, el dret a decidir no arriba a l'extrem de decidir pel veí. Dret a decidir, sí, però per a tots i entre tots. No fer-ho així equivaldria a un pronunciament o cop d'Estat i obriria una enorme crisi de convivència", diu el text, recollit per Europa Press.
Els exministres signants, que utilitzen la mateixa expressió que l'exvicepresident del Govern espanyol Alfonso Guerra, són els directius i patrons de la Fundació Espanya Constitucional, una entitat que defensa els valors de la Constitució i que aquestes posicions no comprometen els seus partits.
Així, entre els promotors del text hi ha personalitats que han estat ministres amb el PP com Eduardo Zaplana, Abel Matutes, Eduardo Serra, Josep Piqué i Pío Cabanillas; amb la UCD com Rodolfo Martín Villa i Marcelino Oreja, i del PSOE com José Bono, Javier Gómez Navarro, Cristina Alberdi, Beatriz Corredor, Cristina Garmendia i María Antonia Trujillo.
Tots ells pretenen llançar un "crida al seny" davant d'un procés que consideren intolerable perquè s'allunya de les garanties exigibles en democràcia i en aquest punt esmenten l'organització de manifestacions amb recursos públics.
EL PLEBISCIT, INSTRUMENT DELS 'CESSARISMES'
A això afegeixen la presentació d'una llista única per "aixoplugar" líders de partits amb programes a vegades oposats, i a més tot això presentat com en un suposat 'plebiscit', instrument predilecte de tants 'cessarismes'.
El document sosté que l'Estat manté "la potestat de suspendre en tot o en part l'autonomia de Catalunya", perquè la Constitució ho preveu per a situacions greus i no es podria retreure a cap Govern que la usés davant d'una declaració unilateral d'independència, i també que hi ha altres instruments coactius, de caràcter penal i d'ordre públic, per fer complir la Constitució.
Tot i això, els signants prefereixen "vies de reflexió i concòrdia que evitin i no agreugin la fractura social existent", amb el suport dels vincles entre Catalunya i la resta d'Espanya i que són inextinguibles. D'entrada, criden els catalans a votar el 27 de setembre.
De fet, fan una crida a les principals forces polítiques perquè dialoguin i així afavorir una sortida "consensuada i respectuosa amb l'ordenament jurídic". Segons la seva opinió, entre la independència i la situació present hi ha fórmules més convenients per a tots.
LA SINGULARITAT ESTÀ RECONEGUDA?
Els exministres aprecien allò que representa Catalunya al llarg de la història i per això propugnen "una rigorosa anàlisi sobre si la seva singularitat està sent reconeguda i valorada de manera justa, i donar a continuació resposta pertinent a les aspiracions legítimes dels catalans", i si cal rectificar quant aparegui com equivocat, sense excloure cap assumpte, per delicat que sigui, sempre que es faci entre tots, de bona fe i amb esperit constructiu.
A més, més enllà de l'enfocament català, els signants es mostren partidaris d'una reforma de la Constitució que faci que l'organització territorial de l'Estat s'ajusti millor i de manera més equitativa a les necessitats del conjunt d'Espanya, a la realitat de totes les autonomies i als perfils singulars propis de les comunitats.
Aquesta reforma, recalquen, ha de ser "compatible amb el projecte comú que és Espanya, sense exclusions i apriorismes", però "basada en amplis acords" i "llunyana a tota imposició unilateral". Argumenten que, 37 anys després de la seva aprovació, hi ha "circumstàncies noves" que aconsellen la seva reforma "no per tirar-la abaix o canviar el sistema constitucional en el seu conjunt, sinó per conservar-la viva i actualitzada".
EL GIR INDEPENDENTISTA COMPLICA LA REFORMA
Tot i això, consideren que aquest objectiu de reforma, "possible i desitjable" s'està veient dificultat pel "gir separatista de part del nacionalisme català" amb la seva "exigència a termini fix i immediat d'una declaració unilateral d'independència".
Els signants subratllen, finalment, que la pretensió independentista parteix d'un "enfocament internacional equivocat", ja que introduir un contenciós sobre l'independentisme català és "un sense sentit" ja que la Carta de l'ONU "ratifica abans que res la integritat territorial dels seus estats membre" i tot intent de trencar-la és incompatible amb els seus principis.
Respecte a la UE, recorden que "la ruptura territorial d'un Estat membre, ni està prevista en els Tractats, ni la part esqueixada conservaria cap dret a continuar en la Unió, en els Tractats, a l'ONU o en l'Organització Mundial de Comerç".
