L'Arxiu Capitular de la catedral de Tortosa rep més de mig miler de visites des de la seva remodelació
Tortosa (ACN).-
Unes 550 persones han passat per l'Arxiu Capitular de la catedral de Tortosa en els darrers dos anys després de la seva remodelació integral. Els motius són ben diversos: des d'alguns curiosos jubilats que aprofiten el temps lliure per descobrir qui eren els seus avantpassats fins als més destacats investigadors i savis d'arreu del món que es volen documentar o palmar amb les seves mans alguns incunables, còdexs o pergamins que han perdurat al llarg dels segles. De l'extens fons que conserva l'Arxiu destaca la biblioteca capitular amb més de 330 còdexs -sobretot de l'edat mitjana-, els 20.000 pergamins, els incunables del segle XV, i un dels tresors més lloats: un Horaci del segle XI.Per molts encara desconegut, l'Arxiu Capitular de la catedral de Tortosa està obert a tots aquells disposats a tractar amb cura tots els documents que, des del 1148, es conserven a les seves instal·lacions. Per fer-ho, només cal posar-se en contacte amb l'arxiver a través del correu electrònic o del telèfon del bisbat per concertar dia i hora, ja que no té un horari establert d'obertura.
Des del juliol del 2012, quan es va reobrir després d'una remodelació integral de les dependències, han passat per l'Arxiu unes 550 persones, motivades per situacions molt diverses. Com explica l'arxiver mossèn Josep Alanyà, visiten l'Arxiu savis internacionals en diferents ciències que coneixen que a Tortosa hi ha còdexs importants que volen consultar pels seus estudis o articles. Hi ha un segon nivell de visitants que són els investigadors, ja sigui estatals o també internacionals, que busquen, sobretot, informació medieval a partir dels pergamins o cartularis de temes concrets ja sigui sobre el territori o sobre cultura general. I, per últim, hi ha una altra tipologia de visitant que són majoritàriament homes jubilats i que aprofiten el temps lliure per descobrir les seves arrels i crear-se el seu arbre genealògic.
L'Arxiu disposa de tota classe de documentació des de l'inici de la canònica després de la reconquesta cristiana, l'any 1148. D'aquest fons, destaquen els més de 20.000 pergamins: reials, episcopals, papals, que es conserven. En aquests moments, s'ha iniciat una restauració d'aquests documents amb la seva neteja i planxat, coincidint amb l'elaboració del tercer volum del Diplomatari de la catedral, sota la direcció d'Antoni Virgili. Concretament, aquest volum estarà dedicat a l'època de la reconquesta de València, en temps de Jaume I.
La restauració dels pergamins és un treball molt costós però necessari en molts casos per poder fer una "lectura del seu contingut", ja que, com detalla mossèn Alanyà, alguns d'aquests pergamins, amb el pas del temps, han sofert molt deteriorament. Els més importants són els que van del segle XII al XIV, tot i que els més abundants són els anomenats 'censals', que era com l'escriptura que es feia entre l'església i la gent que donava diners per al manteniment de la catedral. Actualment s'està restaurant el pergamí més gran que es conserva que és el de les constitucions de la catedral de Benet XIII, datat el 1412.
Fons digitalitzat a Minnesota
Una altra part del fons que fa que l'Arxiu sigui un dels més importants de l'Estat és la biblioteca capitular, amb més de 330 còdexs de diferent tipologia: musical, teologia, de dret canònic, literatura, miscel·lània, física, medicina; i on també hi ha nombrosos incunables de finals del segle XV, alguns impresos i colorejats a mà. "Cada catedral té coses interessants però aquí tenim dos particularitats: es va salvar tot de la Guerra i els canonges d'aquí viatjaven molt per Europa i anaven adquirint còdexs d'arreu que després cedien a la biblioteca capitular. Els còdexs igual eren de matemàtica, física, com a de dret canònic", detalla mossèn Alanyà.
Precisament la importància d'aquesta biblioteca va fer que l'any 1974 es signés un conveni amb la universitat de Saint Johns de Minnesota, de l'ordre dels benedictins. Aquesta universitat té digitalitzada tota la biblioteca capitular de manera que es poden consultar les còpies dels documents sense haver de manipular l'original. "Hi ha còdexs que són mira'm i no em toquis", assegura l'arxiver. Sempre que la universitat de Minnesota té alguna petició de consulta demana autorització a l'Arxiu de Tortosa que rep una part de la taxa que es cobra.
Més de 15.000 documents per descobrir
Però a més del que ja es coneix, l'Arxiu disposa d'unes vuitanta caixes anomenades de 'vària' on hi poden haver 200 documents a cadascuna d'elles. "Segurament no hi haurà res extraordinari però sí curiositats", detalla mossèn Alanyà. Entre la documentació, datada des del segles XV fins al XIX, s'han trobat cartes episcopals, cartes reials, i alguns manuscrits que es feien a Tortosa. Un dels més particulars i que l'arxiver destaca com l'antecedent de la Festa del Renaixement és un del 1500 quan Carles II incorpora al govern a Joan d'Àustria i es fa una celebració a Tortosa. "Es va fer una representació amb versos i la gent amb vestits de l'època com es fa ara al Renaixement i allí ho detalla tot", conclou.
