Els veïns de l'EMD aniran a les urnes els dies 10, 11, 14 i 15 de setembre
Cerdanyola del Vallès (ACN).-
Els veïns de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra estan cridats a les urnes els pròxims dies 10, 11, 14 i 15 de setembre per decidir si volen constituir-se en un nou municipi. La pregunta serà "Vol que Catalunya esdevingui municipi?". Els votants tindran una butlleta amb tres opcions: Sí, No i Altres. La consulta no serà vinculant, però l'EMD té previst presentar un expedient de segregació de Cerdanyola al Parlament en cas que guanyi el Sí. L'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, per la seva banda, considera positiu que la ciutadania "es pugui pronunciar sobre qualsevol tema" però avisa que "els resultats s'hauran d'analitzar". Tindran dret a vot els majors de 16 anys.El poble de Bellaterra, d'uns 3.000 habitants, va aconseguir el rang d'EMD l'any 2008 després d'anys de reivindicació. Administrativament depèn de Cerdanyola del Vallès, però té competències en el manteniment d'espais públics, inspeccions d'urbanisme, regulació del trànsit, conservació del patrimoni i promoció de la cultura i l'esport. L'any 1974 hi va haver un primer intent fallit de convertir-se en EMD i l'any 92 la Generalitat li va denegar la sol·licitud de convertir-se en municipi al·legant que el poble tenia pocs habitants. Actualment és la segona EMD més gran de Catalunya. En nombre de població, és més gran que el 70% dels municipis de Catalunya.
Aprovat per unanimitat
El partit Gent per Bellaterra va obtenir la majoria absoluta al plenari de l'EMD en les eleccions del passat 24 de maig, aconseguint 6 de les 9 cadires. Ramon Andreu va tornar a ser nomenat president. Un dels punts del programa electoral era precisament la celebració de la consulta per saber si els veïns volien anar més enllà de l'EMD i constituir-se com a municipi independent de Cerdanyola del Vallès. La decisió definitiva de tirar endavant la consulta es va aprovar per unanimitat en el ple del mes de juny. CiU i ERC també hi van votar a favor.
La pregunta i les respostes
La pregunta que els bellaterrencs hauran de respondre és "Vol que Bellaterra esdevingui un municipi?", i la butlleta tindrà tres possibles respostes: Sí, No i l'opció Altres, on podran escriure propostes o idees noves sobre el futur del poble. La consulta es farà a les dependències de la EMD durant els dies 10, 11, 14 i 15 de setembre. Es podrà votar des de les 9 hores del matí fins a les 21 hores. Tindran dret a vot totes les persones majors de 16 anys, unes 2.200 aproximadament. El recompte de vots es farà el dia 16 de setembre.
En cas de victòria, comencen els tràmits
La consulta no serà vinculant i servirà per conèixer l'opinió dels veïns. Tot i això, en cas de victòria del Sí, l'EMD té previst presentar un expedient de segregació de Cerdanyola al Parlament perquè "aquest elabori una llei per convertir Bellaterra en un nou municipi. En cas de victòria del No, l'EMD seguirà sent l'òrgan gestor d'un poble dins de Cerdanyola del Vallès. El membre i portaveu de la Comissió de segregació, Juanjo Brugera, s'ha mostrat "convençut" que hi haurà una participació important i que el Sí guanyarà. Brugera ha afegit que els tràmits s'iniciaran encara que només es guanyi per un 51%.
Cerdanyola avisa: el primer, analitzar els resultats
Per la seva banda, l'Ajuntament de Cerdanyola considera "benvingut" que la ciutadania es pugui pronunciar "sobre qualsevol tema". L'alcalde Carles Escolà (Compromís per Cerdanyola) avisa, però, que després de les votacions caldrà "analitzar el resultat i veure la possibilitats dins d'una perspectiva legal". En aquest senti, Escolà demana "un debat a fons" sobre la qüestió, amb "elements objectius i contrastables". "No ens fa cap por el procés participatiu", afegeix.
Bellaterra ja "funciona bé"
Escolà també posa de manifest que "Cerdanyola és un municipi molt més cohesionat del que la gent es pensa" i assegura que hi ha molta relació amb la gent de Bellaterra. En aquest sentit, assenyala que Bellaterra "funciona molt bé com està". "Si hi ha algú que te una opinió diferent haurà de treballar perquè això pugui canviar, si realment és el que vol la majoria de la gent", adverteix.
Estudis sobre la viabilitat de la independència
Un estudi recent encarregat per l'EMD posa de manifest que, en cas d'esdevenir municipi, Bellaterra "seria viable econòmicament sense la necessitat d'apujar els impostos als ciutadans". No hi hauria problemes per pagar les despeses que generaria el nou municipi ni en les previsions més desfavorables amb les que es planteja l'estudi, que preveu una important reducció de l'IBI de cara l'any 2016.
A banda de l'estudi econòmic, a principis de 2015 l'EMD també va encarregar a l'empresa Kéikom Solucions un estudi sobre els hàbits de consum dels bellaterrencs.
Una de les dades méa a tenir en compte és que només el 9% dels enquestats confessaven sentir-se identificats amb Cerdanyola. Sant Cugat, Sabadell o Barcelona eren
preferits abans que Cerdanyola a l'hora d'anar a fer la compra o utilitzar serveis. L'estudi conclou que Bellaterra no té dependència de Cerdanyola i que disposa d'una identitat social pròpia i singular.
Juanjo Brugera, en aquest sentit, afegeix que existeix un "sentiment de poble" i que no hi ha cap nexe amb Cerdanyola del Vallès. Recorda que els orígens de Bellaterra es remunten a principis del segle XX, quan gent de Barcelona va començar a instal·lar-se a la zona en cases de segona residència. Segons Brugera, amb la independència el poble tindria un major pressupost per tirar endavant projectes i preservar la qualitat de vida.
