Uns 700 voluntaris participen al cens de les persones que dormen al carrer
ACN
Barcelona.-El director d'Arrels Fundació, Ferran Busquets, ha dit que la xifra de persones que dormen al carrer no pot baixar del miler perqu "no hi ha cap factor que indiqui que disminueix, per qu no baixa aquesta xifra?, perqu no estem fent els deures, aix est clar". Abans que 700 voluntaris sortissin pels carrers de Barcelona a fer el cens de persones sense llar, Busquets ha dit que la xifra de 800 nous habitatges que s'han fet els darrers anys "és del tot insuficient". Malgrat les promeses de nous habitatges "el problema és qu fem mentrestant amb les persones que dormen al carrer". En aquest sentit, Busquets ha proposat fer diversos espais distributs per tota la ciutat i reduts per a 10 o 15 persones perqu "mentre estem a l'espera d'habitatge, que tinguin alguna solució provisional on poder descansar, estar lluny de les agressions i poder tenir una vida menys dura que viure al carrer, on viuen fins a vint anys menys que la resta de la ciutadania". L'entitat té un pis d'aquestes característiques al Raval que anomena Pis Zero.
A les deu del vespre més de cent persones fan cua a les portes de la seu d'Arrels Fundació, a prop de la Rambla del Raval, per donar les dades, conixer de qu va el que faran aquesta matinada i sortir al carrer. En total seran uns 700 els voluntaris coordinats per 33 persones en aquesta quarta edició del cens de persones que dormen al carrer a Barcelona. Els expliquen que cada persona que accedeixi a respondre les 34 preguntes de l'enquesta de vulnerabilitat, tardar una mitja hora en fer-ho. Després se'ls dona cinc euros a canvi, la guia prctica "Viure al carrer a Barcelona" i un mapa de recursos amb els llocs on poden dormir, menjar, rentar-se, protegir les seves coses i buscar feina, entre d'altres. Després els voluntaris hauran d'omplir el qüestionari d'observació per identificar l'estat de la persona a partir del cos, la roba i el comportament, i la localització de la persona a través d'una aplicació mbil. No es tracta de comptar les persones, com en anteriors ocasions. La prioritat avui seran les enquestes. "Un cens és apropar-nos a les persones per entrevistar-les i saber quina és la seva situació. Volem saber en quina situació de vulnerabilitat es troben, com evolucionen amb els anys, i intum que estan anant a pitjor", explica Busquets abans de comenar. Només aniran a Ciutat Vella, Sants, l'eixample, Sarri, Sant Martí per seguretat i per l'esfor que comporta fer les enquestes. Aquest any no es fa el recompte, explica Busquets, per "raons pressupostries" i perqu "com que s'ha ampliat els equips de carrer ja s'arribava a tothom", unes "raons" de l'Ajuntament de Barcelona que no l'acaben de convncer perqu "pensem que és important per saber la realitat de les persones, aproximar-nos". Defensa que "el cens és molt important perqu aproximar-nos a les persones, preguntar-los com estan, ens aporta molta informació per acostar-nos a la seva problemtica".Arrels és una entitat que des del 1987 ha acompanyat més de 13.000 persones sense llar oferint orientació, allotjament, alimentació i atenció social i sanitria a les que estan en una situació de vulnerabilitat. És una entitat privada sense nim de lucre que compta amb 64 persones contractades, 400 voluntaris i 4700 socis i donants. L'acció del cens s'enmarca en una campanya europea per eradicar el sensellarisme de carrer i en la que participen 13 ciutats de diferents pasos.El grup de la plaa de SantsLa Berta era infermera i va tenir problemes a la feina. Després de prejubilar-se es va llanar al voluntariat. Explica que el dia abans van fer una festa al Pis Zero, on viuen una desena de persones i ella gaudeix conversant. No viu a Barcelona, és d'Altafulla, per aix no és impediment perqu com a mínim dos dies cada setmana els dediqui a fer de voluntria en diverses activitats d'Arrels, ara ja té en ment el Casal d'Estiu. Ella és la líder del grup.La Ino també és infermera, es coneixen de fa molts anys amb la Berta. Explica que l'any passat va entrevistar dos nois, en Mohamed i en Sergi, que després els va anar a saludar al lloc on sabia que els trobaria durant un temps, per un dia ja no hi eren. Que contenta quan va saber que havien trobat pis.La Laura és la més jove. Va estudiar psicologia i una amiga la va convidar. No li va costar acceptar. En un caixer on hi ha dues persones dormint, no dubta a entrar amb la Berta. De seguida un indi de vint anys somriu a la Berta, li agafa la m i li respon. I la Laura anota les respostes. Per l'altre home es molesta. Els diu que no són hores, que vol dormir i que si no li porten feina, que marxin. La Laura fa el gest d'oposar-se al comentari. La Berta diu que deixi dir. Finalment han de marxar a fora a parlar perqu l'home vol dormir, i és una entrevista difícil perqu sembla que l'home té una malaltia mental.La Clara també debuta, ella és de Vilanova i la va convncer un anunci de televisió. Entrar, també amb la Berta, al caixer on dorm en Rafa, un noi que el dia abans va complir 32 anys, que treballa a la verema a Frana, que ahir va acabar un llibre d'Agatha Christie i avui ja va per la meitat d'un altre. "Molt espavilat", diu la Berta. A fora les espera la Meritxell amb el mapa, encara han de passar per molts carrers. Per avui no trobaran a ningú més. Han trobat a tres persones, un que té un problema mental, un altre que no para de queixar-se i un de molt normal. "Hem trobat una mica de tot, molt representatiu", diu la Berta, que no pot parar de parlar d'en Rafa com si el conegués de tota la vida assegurant que només li falta "una empenteta" per sortir-se'n.
