BARCELONA, 8 des. (EUROPA PRESS) -
El director de Barcelona Serveis Municipals (B:SM), Ignasi Armengol, s'ha obert aquest dilluns a "replantejar" les mesures de seguretat del Zoo de Barcelona després que aquest diumenge un home entrés en la instal·lació dels lleons i fos atacat i ferit molt greu pels animals.
Ha assegurat en declaracions als periodistes que es tracta d'un cas aïllat i excepcional que no s'havia produït en els més de 100 anys d'història del Zoo, però ha admès que "obligarà a fer una anàlisi" sobre la seguretat.
Armengol ha explicat que la seguretat dels animals i dels visitants està garantida, però que mai s'havia produït un cas en el qual la persona accedís de manera intencionada, i ha dit: "Si podem fer més evident la dificultat d'entrada, buscarem la forma".
Preguntat per l'actuació del personal del Zoo i dels serveis d'emergència, Armengol ha defensat que usessin aigua i extintors per dissuadir els tres lleons que van atacar l'home, ja que van demostrar ser eficaços perquè els animals se separessin d'ell.
Ha descartat els dards tranquil·litzants com a millor opció perquè la seva química no és immediata i podria haver incentivat els lleons a atacar mentre no tinguessin efecte.
Armengol ha defensat la resposta dels treballadors del zoològic i dels serveis d'emergència, i ha ressaltat que el fet que "la persona estigui viva, es deu a aquesta ràpida actuació".
L'incident es va produir quan l'home, de nacionalitat espanyola i que té al voltant de 45 anys, va entrar en la instal·lació de lleons, on va ser atacat pels animals; va ser traslladat en estat molt greu a l'Hospital de la Vall d'Hebron amb mossegades i esgarrapades en la major part del cos.
L'home va accedir a la instal·lació vestit amb un vestit militar de camuflatge i amb una gran motxilla, que no va poder ser recuperada del recinte de lleons fins a diumenge a la nit i està sent analitzada per la policia científica.
El ferit és el mateix home que va cremar una bandera estelada davant del monument a Rafael Casanova durant les ofrenes la passada Diada i el mateix que es va penjar a la façana de la Pedrera amb pancartes en les quals comparava l'avortament amb el nazisme.
