MADRID, 12 Maig (EDIZIONES) -
Amb el començament oficial de la campanya electoral, cada vegada s'acosta més el moment decisiu: anar al col·legi electoral a votar. Aquells que, pel motiu que sigui, no volen donar suport a cap partit als comicis, es troben amb tres possibilitats: votar en blanc, nul, o directament no fer-ho (abstenció). Quines són les diferències?
EL VOT NUL
El vot nul es produeix quan dins del sobre hi ha algun objecte o símbol 'de més', és a dir, quan per exemple el sobre conté més d'una papereta de dues candidatures --si les dues són de la mateixa, es considera un vot vàlid--, quan només en té una però està marcada més d'una vegada o quan en el sobre hi ha algun objecte o frase que no hauria de ser-hi.
El vot nul es considera un vot "gamberro" i gairebé sempre és voluntari, ja que la forma de votació espanyola és molt simple, segons explica a Europapress.es el professor de Ciència Política de la Universitat de Màlaga, Manuel Arias. Aquests vots es consideren com un "vot emès no vàlid" i no compten per fer el repartiment d'escons, per la qual cosa no beneficien ni perjudiquen ningú.
VOT BLANC I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES
El vot blanc, per part seva, es produeix quan dins del sobre no hi ha res. És a dir, una persona ha anat fins al col·legi electoral i al seu sobre no hi ha posat cap papereta. Segons l'actual Llei Electoral espanyola, aquesta classe de vot es considera vàlid, per la qual cosa se suma als vots obtinguts per les diferents candidatures per fer el repartiment d'escons.
És aquí quan entra en joc la llei d'Hondt, el sistema de càlcul proporcional utilitzat en el sistema electoral espanyol. D'acord amb aquest, a cada circumscripció s'exclou primer les candidatures que no hagin obtingut, com a mínim, el 3% dels vots vàlids emesos, per la qual cosa en incloure els vots en blanc una candidatura necessita més vots per aconseguir escó.
Per entendre això, és millor utilitzar un exemple: en una circumscripció imaginària en què hi ha hagut 1.000 vots a candidatures, 200 en blanc i 50 nuls, tenint en compte només els vots a candidatures un partit necessitaria 30 vots (el 3%) per aconseguir un escó, mentre que en tenir en compte els vots en blanc en requeriria 36 (el 3% de 1.200).
Per tant, en teoria, aquesta forma de vot desafavoreix els partits petits perquè la mateixa llei d'Hont els perjudica les circumscripcions petites. Tot i això, Arias assegura que en la realitat ni beneficia ni perjudica perquè no és comú que els partits es quedin al límit del 3% dels vots.
Ara bé, aquesta classe de vot té un significat clar: de la mateixa manera que el vot nul es considera "gamberro" i d'empipament, el vot en blanc transmet la idea que la persona està d'acord amb el sistema electoral però "no li satisfà cap opció", segons Arias.
L'ABSTENCIÓ
L'abstenció és simplement no anar a votar ni, lògicament, introduir cap vot. En no haver-hi vot, aquest no se suma i no afecta els resultats.
Sobre el significat de l'abstenció, en aquest cas és molt més difús, ja que no se sap per què la persona no hi ha anat: si és per indiferència, descontentament amb el sistema electoral, malaltia, etcètera.
