MADRID, 2 Des. (INFOSALUS)
Veure la televisió té conseqüències per a la nostra salut. Per molt cridanera que et pugui semblar aquesta afirmació, el fet cert és que són múltiples els estudis científics publicats els últims anys que ho demostren. Tot i això, fins ara desconeixíem si haver estat teleaddicte en l'adolescència ens ha passat factura en la nostra facultat d'aprendre, entendre, raonar o prendre decisions.
Són molts els estudis que han analitzat els perjudicis que genera en la salut física i mental dels nens veure durant hores la televisió, però no s'havien publicat els efectes a llarg termini. Sí sabem que la dependència televisiva està associada amb resultats de salut físics i mentals adversos en nens, com un risc més alt de depressió i ansietat en els adolescents; a més d'una probabilitat més elevada de mort prematura, obesitat o diabetis d'adults.
Un nou estudi ens ha donat la resposta: mirar molta televisió i tenir un baix nivell d'activitat física quan s'és un adult jove s'associa amb una pitjor funció cognitiva 25 anys més tard en la mitjana edat, segons revela una investigació publicada en l'edició digital de 'JAMA Psychiatry'.
Pocs estudis han investigat, fins ara, l'associació entre l'activitat física en l'edat adulta i la funció cognitiva en el futur. Juntament amb l'augment de la prevalença de les activitats sedentàries o segons el temps que es passa davant de les pantalles, com la televisió, aquestes tendències són motiu de preocupació per a les pròximes generacions de joves.
La doctora Tina D. Hoang, de l'Institut del Nord de Califòrnia per a la Investigació i l'Educació al Centre Mèdic d'Assumptes de Veterans, a San Francisco, els Estats Units; la doctora Kristine Yaffe, de la Universitat de Califòrnia, San Francisco, i coautors van examinar els vincles entre els patrons de visió de la televisió i l'activitat física durant 25 anys i la funció cognitiva en la mitjana edat.
L'estudi de 3.247 adults (de 18 a 30 anys) va utilitzar un qüestionari per avaluar el temps que es veia la televisió i l'activitat física durant visites repetides al llarg de 25 anys. Veure molt la televisió es va definir com més de tres hores al dia durant més de dos terços de les visites i l'exercici es va mesurar com unitats basades en temps i intensitat. La funció cognitiva es va avaluar l'any 25 amb tres proves que calculen la velocitat de processament, la funció executiva i la memòria verbal.
LA RESPOSTA, 25 ANYS DESPRÉS
Els participants que passaven moltes hores davant del televisor durant 25 anys (353 de 3.247 o un 10,9%) eren més propensos a tenir baix rendiment cognitiu en algunes de les proves. L'activitat física de baixa durant 25 anys en 528 dels 3.247 participants (16,3 %) es va vincular amb un acompliment dolent en una de les proves.
Les probabilitats de pobre rendiment cognitiu eren gairebé dues vegades més altes per als adults que veien molt la televisió i tenien baixa activitat física en 107 de 3.247 participants (3,3%), segons els resultats del treball. Els autors reconeixen algunes limitacions, com un possible esbiaix de selecció i que els patrons d'activitat física i visió de la televisió van ser informats pels mateixos participants.
"En aquesta cohort biracial que va continuar durant 25 anys, es va trobar que els baixos nivells d'activitat física i els alts nivells de visió de la televisió quan s'és jove fins a la meitat de l'edat adulta es van associar amb pitjor rendiment cognitiu en la mitjana edat. En particular, aquests comportaments es van vincular amb menys velocitat de processament i pitjor funció executiva, però no amb la memòria verbal", expliquen els investigadors.
"Els participants amb els patrons menys actius de conducta (és a dir, tant baixa activitat física com molt de temps davant del televisor) van ser els més propensos a tenir una mala funció cognitiva. Els individus amb una activitat física baixa i un alt comportament sedentari poden representar un grup objectiu fonamental", conclou l'estudi.
