BARCELONA 28 abr. (EUROPA PRESS) -
La Universitat Pompeu Fabra (UPF) celebra aquest dilluns les eleccions a rector del centre, a les quals només s'ha presentat un candidat, el catedràtic de Filosofia Jaume Casals Pons (Barcelona, 1958).
Casals ha aglutinat una "candidatura de consens" després d'anunciar mesos enrere la seva intenció de presentar-se als comicis, quan va iniciar contactes amb els diferents sectors de la comunitat universitària cridats a les urnes.
En la campanya electoral, que va culminar aquest divendres, Casals ha presentat en diferents actes el seu programa de govern, del qual en destaca el seu compromís d'"impulsar una universitat moderna d'investigació" des de la cultura i el coneixement.
A l'àmbit del govern de la universitat, Casals vol crear un "Senat UPF", d'acord amb el Consell Social, amb un grup de treball sobre governança i debat intern que coordinaria un delegat del rector.
També advoca per reduir el nombre de membres del Consell de Direcció; crear un àmbit del Claustre que reculli el debat permanent sobre els espais de representació entre els diferents àmbits, i millorar l'enllaç del Consell d'Estudiants i els òrgans de representació dels estudiants, degans i membres del Consell de Direcció.
A més, proposa crear un grup de treball per elaborar una proposta d'ordenació de la "negociació laboral" a la UPF i implementar accions per millorar l'eficiència organitzativa del centre, a través de l'augment de processos 'service-oriented'.
A l'àmbit de contractació de personal, l'aspirant a liderar la Pompeu defensa revisar els processos de contractació dels professors docents i investigadors (PDI) i definir l'estatut del professor jubilat.
Un altre aspecte que abordarà el futur rector és "definir el paper de la universitat" en el nou paradigma d'aprenentatge virtual dels cursos gratuïts sense docència, els anomenats 'Massive Open Online Courses' (Mooc) que s'han popularitzat els últims mesos.
PERFIL DEL CANDIDAT
Casals és doctorat en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i va obtenir el premi extraordinari de doctorat amb la tesi 'La filosofia de Montaigne'; després d'exercir de professor a la UAB, el 1995 es va incorporar com a professor al departament d'Humanitats de la UPF, i des del 2003 és catedràtic de Filosofia.
A més és membre del Col·legi de Filosofia de Barcelona (1980-1990) i director de l'Institut d'Humanitats de Barcelona, i professor convidat a la Universitat París VII.
Anteriorment, el candidat ha exercit càrrecs de degà de la Facultat d'Humanitats (2000-2001); vicerector de Doctorat i Postgrau (2001-2005); vicerector de Professorat (2005-2009), i des del 2009 és president del consell d'estudis i vicepresident executiu de l'Institut d'Educació Contínua (Idec) de la UPF.
També ha estat coordinador de la revista l'Avenç, col·laborador i membre del consell editorial de diferents col·leccions científiques internacionals dedicades a la literatura del Renaixement i a la Filosofia i és membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
Ha traduït i editat obres de Montaigne, Montesquieu, Berkeley i Bergson i algunes de les seves obres més representatives són 'La filosofia de Montaigne (1986); 'L'experiment d'Aristòtil' (1992); 'El pou i la paraula. Una història de la saviesa grega' (1996), i 'L 'aprenentatge de la mort en la història de les idees' (2010).
