MADRID, 29 set. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem (TS) ha avalat la sentència de l'Audiència Nacional del 15 d'abril de 2013 que va anul·lar la resolució de la Secretaria d'Estat de Canvi Climàtic, de 23 de novembre del 2009, per la qual es va acordar no sotmetre a avaluació d'impacte ambiental un tram de gasoducte que connecta la xarxa nacional de transport de gas amb la instal·lació en terra associada a l'emmagatzematge subterrani Castor, que discorria entre Tarragona i Castelló.
Així, el Suprem desestima els recursos de cassació interposats per l'Administració General de l'Estat, Enagás i Escal UGS, i estima, de la mateixa manera que va fer l'Audiència Nacional, que el projecte de gasoducte entre la xarxa troncal i una estació en terra amb connexió posterior a Castor va haver de ser sotmès a estudi d'impacte ambiental després de ser un "element inescindible i indissociable de l'emmagatzematge".
La Sala del contenciós Administratiu del Suprem destaca que l'avaluació ambiental i la seva posterior aprovació resultaven imprescindibles, "sense que resulti correcte", en tal situació, rebutjar el començament del procés d'avaluació considerant el mateix innecessari, quan un altre tram del gasoducte de similars característiques (situat entre la planta d'operacions i el mar) sí havia estat objecte d'avaluació.
Per a l'Alt Tribunal, no deixa de ser "significatiu" que en la resolució impugnada es formulés i aprovés la declaració d'impacte ambiental del projecte de magatzem subterrani de gas natural d'Amposta, que comprenia tant l'emmagatzematge pròpiament dit com una part important del gasoducte, el comprès entre la plataforma marina i la planta de compressió i tractament de gas natural en terra, al terme municipal de Vinarós.
Al sotmetre a avaluació mediambiental aquest tram del gasoducte d'11,6 quilòmetres i no considerar-la necessària amb la seva continuació, d'11,6 quilòmetres, es produeix segons el parer del tribunal un desmembrament d'una part del projecte, d'igual naturalesa i característiques que el sotmès a avaluació juntament amb l'emmagatzematge de gas i part marina del mateix gasoducte.
Si bé a la llei s'al·ludeix al fraccionament de projectes d'igual naturalesa i realitzats en el mateix espai físic, el tribunal considera que, al marge d'interpretacions, qualsevol desmembrament no eludeix el necessari control ambiental.
Després d'analitzar les resolucions de la Secretaria d'Estat de Canvi Climàtic en relació amb projectes de gasoductes durant el període de vigència de la Llei d'Avaluació d'Impacte Ambiental de Projectes del 2008, el tribunal no ha estat capaç de detectar cap resolució de similars característiques a les d'aquest cas.
