BARCELONA 26 nov. (EUROPA PRESS) -
Investigadors han trobat en el subsòl de la Basílica gòtica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona unes restes arqueològiques datades del segle VI consistents en un absis soterrat del segle VI, que conserva al seu interior una cripta funerària, el que contribueix a consolidar la hipòtesi que aquest temple va ser una segona seu epsicopal de Barcino.
Segons ha explicat en roda de premsa l'arqueòloga Júlia Beltran, l'absis està situat en un nivell inferior, amb 2,2 metres d'altura, que inclou una cripta de caràcter funerari destinada a albergar "molt possiblement un membre destacat de la comunitat cristiana del moment", ha explicat Beltrán, que ha apuntat que segurament seria un bisbe.
Entre d'altres arguments, aquesta teoria es recolza en l'existència d'una petita finestra, una 'fenestella confessionis' perquè els fidels poguessin "mirar a l'interior de la cripta i resar", tot i que aquesta també podria complir la funció d'aportar llum a l'interior de la cripta.
"Encara amaga molta informació", ha explicat Beltrán, que ha concretat que aquest temple estaria situat de manera transversal a la nau de l'actual basílica, i que podria haver estat víctima al segle XVIII i XIX de parcel·lacions per fer enterraments i de recobriments de runes, ha dit.
Aquestes restes han estat trobades entre setembre i novembre en el subsòl de la nau gòtica, dins de la tercera fase d'excavació del temple, on ja s'havien desenterrat el 2011 una columna i una arrencada d'un mur absidal, que feia pensar que existia un edifici de culte precedent, situat al segle VI; mentre que el 2012 la investigació es va centrar en la Sagristia i va permetre descobrir part d'una pila baptismal, datada també en aquest segle.
CRISTIANS I ARRIANS
Aquest conjunt de troballes han permès afirmar als arqueòlegs la convivència de cristians i visigots, que eren arrians i que es van establir provisionalment a Barcelona al 415 abans de convertir-se al segle VI en Seu Règia, donant lloc a una bona convivència.
La documentació escrita constata que la ciutat ha tingut a partir del període visigot una dualitat de culte arrià i catòlic, per la qual cosa se suposa l'existència de dos nuclis episcopals amb dos bisbes, situant-se un sota la catedral actual --molt ben estudiat-- i, possiblement, un altre sota la Basílica de Sant Just i Pastor, arran de totes aquestes troballes.
Dins d'aquesta tercera fase, una altra actuació arqueològica prop de la capçalera ha permès identificar una seqüència de paviments tardoantics, i unes estructures que són els primers testimonis de la relació arquitectònica entre la basílica i el baptisteri.
Segons ha explicat el tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament, Jaume Ciurana, aquesta fase d'exacavacions ha tingut una inversió de 80.000 euros.