MADRID, 24 Nov. (EUROPA PRESS)
Aquest dimecres, 25 de novembre, es compleixen 100 anys des que Albert Einstein presentés la seva Teoria General de la Relativitat, obra cabdal del pensament científic, davant de l'Acadèmia de Ciències de Prússia.
El físic alemany va començar a treballar sobre aquesta qüestió el 1907, amb la hipòtesi que un camp gravitatori uniforme és físicament indistingible d'una acceleració uniforme del sistema de referència.
La també coneguda com a teoria de la gravitació està funamentada en la idea que només pot mesurar-se el moviment relatiu. Les conseqüències d'aquesta noció són profundes, i destrossa el concepte del món de Newton. Tant l'espai com el temps no són absoluts. Estan determinats per l'efecte de la gravetat. Va permetre també reformular el camp de la cosmologia.
D'acord amb Einstein, qualsevol moviment només pot ser mesurat en relació amb l'observador que representa el moviment. El temps i la posició són relatius per a l'observador, d'aquí la denominació de la teoria, subratlla Ljubo Vujovic, de la Tesla Memorial Society de Nova York.
CONFIRMAT EN MERCURI I DURANT UN ECLIPSI SOLAR
Tan sols una setmana abans, el 18 de novembre, Einstein va comunicar a l'Acadèmia de Ciències de Prússia, que la seva teoria explicava de manera natural l'avanç anòmal del periheli de Mercuri, segons explica Alberto Galindo Tixaire, en un article publicat en la revista de la Real Sociedad Española de Física.
També en aquesta sessió va corregir, i el va doblar, el seu càlcul previ (en els anys 1907 i 1911), de l'angle de deflexió de la llum quan passava per les proximitats del Sol. La corroboració d'aquest valor, dins d'un marge d'error d'un 20%, va aprofitar un eclipsi solar del 1919, que catapultaria a Einstein a la fama universal. El 1921 va rebre el Premi Nobel de Física.
