MADRID, 14 Des.. (EDIZIONES)
El te és una de les begudes més antigues del món, amb milions d'adeptes en tots els països, i que es va expandir des de la Xina de manera lenta però constant. Però, quin és l'origen d'aquesta beguda?
No existeix una resposta categòrica a aquesta pregunta, però sí que hi ha llegendes que com a mínim poden servir com a guia per conèixer l'època en què es van començar a conrear i consumir els diferents tipus de te.
XINA
Segons narra la llegenda xinesa, el te va sorgir de la mà de l'emperador Shen-Nung, el qual va viure fa uns 5.000 anys. Un dia, l'emperador es va asseure sota l'ombra d'un arbre per descansar i bullir aigua, com tenia costum de fer, quan, en aquell moment, unes fulles d'aquest arbre van caure de manera casual a l'aigua.
Shen-Nung va tastar el fortuït te i es va sentir reconfortat, així que va manar de seguida plantar llavors d'aquest arbre silvestre. I així va néixer el te, l'any 2.737 a.C., segons la llegenda xinesa.
JAPÓ
Els japonesos tenen una altra llegenda per l'origen del te, amb el Príncep Bodhi-Dharma com a protagonista. Segons la versió japonesa, el príncep, després de tres anys de pelegrinatge, va tenir un somni en el qual apareixien totes les dones amb qui havia estat fins a aquell moment, que no eren poques.
Avergonyit, es va fer la promesa de no tornar a dormir mai més per evitar d'aquesta manera passar una altra vegada per un somni semblant. Però, com és lògic, passat un temps el somni i el cansament es van apoderar d'ell sense que pogués fer res per evitar-ho, fins que va trobar un arbust al camí del qual va prendre i va mastegar unes fulles.
Gràcies a les fulles va poder mantenir els ulls oberts i evitar, així, caure una altra vegada en el somni i la vergonya.
ÍNDIA
Una altra de les llegendes té l'Índia com a país d'origen del te i, a més, coincideix pel que fa al protagonista. Segons conten els indis, el Príncep Bodhi-Dharma va partir un dia de pelegrinatge cap al nord del país per predicar i ensenyar el budisme a tothom durant el seu viatge.
Tanmateix, després de cinc anys de viatges i ensenyaments, Bodhi-Dharma es trobava cansat i malalt. Va ser llavors que, seguint les indicacions d'uns savis, va recollir les fulles d'un arbre que era especial i s'hi va preparar una infusió.
Aquest remei el va sanar i reconfortar i va poder continuar amb el seu viatge.
HISTÒRIA
Totes aquestes llegendes parlen de la casualitat com a factor indispensable en la història de l'origen de la infusió, però no donen gaires detalls i, evidentment, no es poden considerar seriosament. Tot i això, sí que hi ha evidències que sembla que demostren que a la Xina, cap al segle XXVII abans de Crist, ja es consumia te.
De tota manera, l'història real i coneguda del te comença per la seva expansió per la Xina mateixa. Va ser en l'època de les sis dinasties (589-222 a.C.) quan el te va començar a conquerir el sud del país, i ho va fer com a planta medicinal.
Després, van ser el comerç i les grans caravanes els que transportaven i comerciaven amb les fulles medicinals, i d'aquesta manera va arribar a cotes com l'Himàlaia o el Japó (cap a l'any 800 d.C., o pot ser que fins i tot abans).
Abans que no arribés a Europa, van haver de passar molts anys, fins que Vasco de Gama va travessar el Cap de Bona Esperança i la ruta marítima entre Orient i Occident es va establir sobretot per part dels portuguesos i els holandesos.
No hi ha conclusions clares que determinin si van ser els portuguesos o els holandesos els qui van exportar el te xinès fins a Europa per primera vegada, però el que sí que és segur és que es va convertir en tot un èxit social durant el segle XVII, i des d'aleshores, el negoci no ha cessat.
Això ho va aprofitar de manera especial la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, que es va quedar amb el monopoli del mercat. A més, la Xina i Japó eren els únics països que exportaven te, i la Companyia de les Índies no volia que ningú més conreés aquesta planta tan preada.
VAIXELL HOLANDÈS
El te als Estats Units va arribar de la mà del governador Peter Stuyvesant l'any 1650. El governador va enviar un carregament de te als colons de Nova Amsterdam (actual Nova York).
El problema del te als EUA era el preu tan alt que tenia a causa de la gran quantitat d'impostos que hi requeien. Per aquesta raó, l'any 1773 es va produir el conegut motí del te de Boston, que a la llarga va suposar l'inici de la Guerra d'Independència dels EUA.
Al segle XIX els anglesos ja conreaven te a l'Índia, fet que va abaratir-ne els costos i va obrir el mercat, de manera que la beguda es va fer encara més popular.
A l'Àfrica, el te va arribar gràcies als àrabs que tenien les seves pròpies rutes de comerç. Va tenir molta repercussió al nord, on es va convertir en beguda nacional en països com ara el Marroc.
A Espanya, el te va aterrar al segle XVIII com una moda importada de França i Anglaterra, però no va acabar d'arrelar per culpa del cafè i de la xocolata, que ja s'havien assentat feia temps quan va arribar el te.
