Les queixes d'aquest àmbit són les "més greus" i van augmentar un 18% el 2012
BARCELONA, 26 febr. (EUROPA PRESS) -
La síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha constatat que el principal problema per a moltes famílies barcelonines és l'accés a un habitatge digne, i ha reprotxat a l'Ajuntament que segueixi sense posar en marxa un pla de xoc per afrontar l'absència crònica d'habitatge social a la ciutat.
Ho conclou en el seu informe anual del 2012, quan ha rebut 1.911 queixes (un 7,5% més que el 2011) de 3.230 ciutadans, un 37,5% més; entre elles han augmentat un 18% les reclamacions d'habitatge --80--, la majoria per desnonaments o falta de resposta de l'administració a les demandes d'ajuda econòmica i pisos socials.
En declaracions a Europa Press, Vilà ha avisat que les d'habitatge han estat les "més potents, més difícils i molt més greus", i ho exemplifica amb una dona que va haver de renunciar al pis de protecció oficial perquè no podia assumir l'entrada de 40.000 euros --20% del total--: en aquest mateix pis hi ha hagut 48 renúncies abans pel mateix motiu.
Un altre cas és el d'una dona maltractada de 35 anys, amb una incapacitat de més del 70% i tres fills, que han viscut diversos anys en una rebotiga sense condicions d'habitabilitat, i que han viscut un periple fins a aconseguir un pis social, en part perquè l'Ajuntament li va denegar l'accés a un d'emergència per haver ocupat un pis.
La síndica adverteix que el 61,5% dels sol·licitants d'un pis públic --17.105 inscrits-- tenen molt pocs recursos, ja que cobren com a màxim 16.000 euros anuals --3.762 d'ells un màxim de 4.000 euros--, i la majoria fa anys que esperen una adjudicació, davant del que demana augmentar el parc públic de lloguer en detriment del de venda.
DESIGUALTATS SOCIALS
Tot i això han baixat un 39% les queixes de serveis socials --han estat 63--, el que s'explica en part perquè no han entrat de la Llei de la Dependència i Renda Mínima d'Inserció (RMI), però les desigualtats augmenten, i la falta d'habitatge és el principal problema, i algunes queixes són sobre les dificultats per accedir a aliments bàsics.
D'immigració ha rebut 26, un 62% més, algunes relacionades amb els assentaments i altres amb l'ordenança del civisme, que considera totalment ineficaç quan els sancionats són vulnerables, davant del que proposa reforçar la prevenció i revisar l'import de les sancions per adequar-les a la capacitat econòmica dels infractors.
Ho recomana després d'analitzar queixes greus, com la d'un afganès 'sense papers' que no pot tornar al seu país perquè es veuria obligat a integrar-se a l'Exèrcit, i sobreviu amb la venda ambulant de productes no alimentaris: des del 2008 acumula 177 sancions i té un deute amb la Hisenda municipal de 60.000 euros.
Recorda que es preveu un pla de reinserció social i laboral per als venedors ambulants, però es dóna el cas que no poden participar els 'sense papers', que són la majoria, de manera que conclou que no és útil, davant del que demana alternatives laborals aplicant l'arrelament social --també ho proposa per als qui viuen en assentaments--.
TRANSPORT I MULTES
L'àmbit amb més queixes ha estat el transport públic i circulació, amb 336, un 56% més: 122 per l'augment del 116% que es va preveure per al Bicing i 51 són sobre sancions imposades per interventors de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) en el bus i el metro malgrat problemes amb les targetes o validadores, davant del que proposa revisar la normativa per diferenciar l'ús fraudulent del transport del qual no ho és.
Ha tramitat 52 queixes sobre procediments administratius, 29 de les quals són de barcelonins molestos perquè desconeixien l'existència d'una sanció ferma de trànsit fins que no van rebre la comunicació d'embargament o la informació de l'entitat bancària de la retenció de l'import econòmic.
La defensora supervisa anualment més de 20 reclamacions similars, i emplaça l'Ajuntament que el segon intent de notificació es faci a la tarda; entre els altres àmbits, destaquen 42 per soroll i consum d'alcohol al carrer derivat de l'oci nocturn, i que han signat un miler de barcelonins.
