BARCELONA 7 gen. (EUROPA PRESS) -
El guanyador del 69 Premi Nadal de Novel·la, Sergio Vila-Sanjuán --amb 'Estaba en el aire'--, ha manifestat aquest dilluns la seva alegria per la concessió del guardó, dotat amb 18.000 euros, i ha assegurat que aquest premi significa un "canvi d'escala macroscòpic" en la seva trajectòria.
"Em permet entroncar des de la meva màxima modèstia i petitesa amb la línia cultural de Carmen Laforet i de Luis Romero", ha celebrat el guanyador en una roda de premsa a l'Hotel Palace de Barcelona, on ha remarcat el pedigrí d'aquest guardó, convocat per l'editorial Destino.
A més, ha confessat estar molt emocionat després de ser bon coneixedor del que significa el guardó, que ell mateix ha cobert en la seva trajectòria com periodista cultural: "Jo ho he cobert com a periodista i sé el que és".
La seva novel·la se situa a començament dels anys 60 quan Barcelona arrenca com a capital del periodisme i la comunicació basada en històries de la sobretaula comptades pel seu pare, i és la segona obra narrativa de Vila-Sanjuán, després d''Una heredera de Barcelona', que al seu torn es va basar en històries del seu avi com a periodista de la Barcelona dels anys 20.
"Per coherència suposo que acabaré escrivint sobre mi mateix", ha augurat el guanyador, successor de tres generacions de periodistes amb nombroses històries comptades en la sobretaula familiar però mai escrites, ha assenyalat, tot i que les històries d'aquesta novel·la estan foses i entremesclades.
L'autor ha definit aquest llibre com una obra de "recerca personal, amb tocs de suspens", i ha rebutjat que sigui una novel·la policíaca, un gènere que, tot i això, aprecia.
TRAGICOMÈDIA FAMILIAR
D'altra banda, Genís Sinca, el guanyador del 45 Premi Josep Pla, i dotat amb 6.000 euros, ha remarcat que la seva novel·la, 'Una família exemplar', és una tragicomèdia que intenta il·lustrar com les persones accedeixen al seu propi nivell d'incompetència amb decisions equivocades en la vida.
La història il·lustra el que passa "a casa de tot el món", concretament després que es produeixi un casament, donant lloc a tensions i vivències irrevocables amb la família política, a la qual, malgrat un divorci, ja no es pot renunciar.
Per a l'autor, és una novel·la sobre "el que no hauria de fer la gent", com demanar hipoteques sense pensar-ho o casar-se sense estar segur, ha citat, advertint que després sempre és massa tard per rectificar.
