MADRID, 9 Feb. (EUROPA PRESS) -
El Museu Nacional de l'Aire i l'Espai dels Estats Units ha publicat que Neil Armstrong, primer ésser humà en trepitjar la Lluna, tenia amagada a casa seva una bossa amb instruments de l'Apolo XI.
A petició de la seva família, experts del Museu Nacional de l'Aire i l'Espai van realitzar un inventari dels objectes que Armstrong conservava després de la mort de l'astronauta el mes d'agost del 2012. L'objectiu era veure quins tenien interès per una possible donació a la Col·lecció Nacional.
Setmanes després d'aquella visita, un dels experts, Alan Needell, va rebre un correu electrònic de Carol Armstrong, la viuda de Neil, en què l'informava que havia trobat en un armari una borsa de tela blanca plena de petits articles variats que semblava que podien haver vingut d'una nau espacial. Volia saber si també eren d'interès per al Museu. Va enviar la foto del contingut de la bossa, amb els articles estesos sobre una catifa.
Tal com ell mateix relata en el bloc del Museu, Needell de seguida es va adonar de com d'important seria determinar si algun o tots aquests elements van volar en el Mòdul Lunar Àguila durant la històrica missió Apol·lo 11. Va recórrer a l'experiència dels especialistes de la pàgina web Apolo Lunar Surface Journal (ALSJ), que ofereix informació detallada sobre tots els aspectes del programa Apolo.
La bossa en si va ser immediatament reconeguda com el que els astronautes denominaven una butxaca McDivitt o TSB. Era un recipient especial col·locat en el mòdul lunar durant el llançament però especialment equipat amb clavilles que encaixaven a l'esquerra de l'escotilla del mòdul lunar. El TSB sembla una cartera de mà per la manera com s'obre i es tanca.
Els astronautes la van denominar butxaca McDivitt, per la necessitat d'una bossa que servia per guardar temporalment articles els quals no tenien temps de retornar a llocs d'estiba fixos, fet que va ser suggerit per primera vegada pel comandant de l'Apolo IX James McDivitt.
Després d'un examen detallat de les fotografies dels objectes que estaven en possessió de la família Armstrong i després de ser enviades per la catalogació i la investigació al Museu Nacional de l'Aire i de l'Espai, els experts d'ALSJ van poder determinar amb certesa gairebé absoluta que tots els elements eren de fet de l'Àguila, i que estaven en aquella bossa salvats de la sort que els esperava, la mateixa que la de l'etapa d'ascens del mòdul Àguila i tot el seu contingut: xocar contra la superfície lunar.
L'evidència que els articles han estat conservats intencionalment es troba en les transcripcions de la missió. Els articles recollits són referenciats per la tripulació de l'Apolo XI poc després que Neil i Buzz Aldrin es reunissin amb Michael Collins en òrbita lunar.
LA CÀMERA QUE VA FILMAR L'ARRIBADA A LA LLUNA
Tot i això, Armstrong mai va parlar de l'existència d'aquests elements i ningú més els va veure en els 45 anys transcorreguts des que va tornar de la Lluna. Cada element té la seva pròpia història i significat, i es descriu amb fotografies en detall extraordinari en una annex al Diari de la Superfície Lunar editat per la NASA. Tot i això, dos dels articles són especialment interessants. Tots dos han estat exhibits com a part de l'exposició temporal inaugurada recentment 'Fora de la nau espacial: 50 Anys d'Activitat Extra-Vehicular'.
La primera és la càmera de 16 mm d'adquisició de dades que es va muntar en la finestra del mòdul lunar Àguila per registrar l'històric aterratge i la primera empremta humana en un altre món, la del peu d'Armstrong.
La segona és una de les dues corretges de cintura previstes en el mòdul lunar explícitament per assegurar els astronautes en el cas que haguessin de fer caminada espacial des del mòdul lunar al mòdul de comando si hagués ocorregut un problema per tornar a connectar les dues naus espacials en òrbita al voltant de la Lluna.
