MANAGUA (NICARAGUA)/BARCELONA, 31 Ag (EUROPA PRESS)
Roberto Sánchez va estar 11 anys al Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN) i va ser el primer portaveu de l'Exèrcit Popular Sandinista. Actualment, és assessor de la Presidència de Nicaragua per a Assumptes Històrics i Culturals, i treballa en diverses publicacions amb la finalitat de mantenir viva la memòria revolucionària.
Tres dècades després de la lluita armada, diu sentir-se igual de lleial al Front Sandinista i a la Revolució, no per raons sentimentals d'haver compartit un canvi històric, primer derrotant la dictadura somocista i ara governant democràticament, sinó "per convicció".
"La revolució ens compromet i ens compensa", afirma en una entrevista, i remarca que es porta fins a les últimes conseqüències: "No és un morir físicament, és donar la vida cada dia per la revolució, donar la vida no és el mateix necessàriament, sinó entregar-la a la causa tots els dies, i en això un pot morir".
El Front va derrotar Anastasio Somoza Debayle el 1979 i va començar l'anomenada Revolució Sandinista, però l'aparició de la "contrarevolució" o la "contra", finançada pels Estats Units, va establir una situació de guerra. Daniel Ortega va guanyar les eleccions amb el FSLN el 1984 i el 1987, les va perdre el 1990 davant la liberal Violeta Barrios de Chamorro i va tornar a recuperar el poder el 2006, fins a l'actualitat. "Una cosa és lluitar en una guerra contra un règim dictatorial i una altra és governar, i no hi ha cap universitat que t'ensenyi a governar", sintetitza Sánchez, que reivindica el caràcter autocrític del Front.
"La lluita polític-militar et porta a l'enderrocament de la dictadura i a l'accés al poder, però això és una cosa; governar i fer la revolució és una altra cosa, això et parlo d'anys, és de tots els dies. Fer la revolució és de cada dia. Es va fer el canvi no per arribar a l'Estat sinó per canviar el sistema en benefici dels sectors marginats i pobres. Aquesta és la lluita. Aquí no neguem que hi ha pobresa, però no hi ha misèria ja, nosaltres estem en això. Diguem que ja els pobres tenen opcions, abans no les tenien", assegura.
Per a Sánchez, la derrota electoral del 1990 va ser "un cop dur". "Teníem una concentració d'un milió de persones i tres dies després vam perdre les eleccions. El Front no estava ni políticament ni ideològicament ni des de cap punt de vista preparat per perdre. A tots ens va copejar, i es va començar a veure per quina raó vam perdre".
A partir de llavors es va crear el Moviment Renovador Sandinista, escissió del FSLN, amb poca representació parlamentària avui dia. "Allà hi ha companys que hem apreciat molt, hi ha una relació d'amistat, però no coincidim des del punt de vista partidari. Jo no diré que tenen o no tenen raó, són lliures, van prendre la seva decisió", resumeix.
HISTÒRIA
Sobre els inicis de la Revolució, Sánchez recorda la influència de països com Cuba, Vietnam i Algèria, amb els seus propis episodis d'alliberament nacional, així com les primeres derrotes guerrilleres a Nicaragua. "L'acció guerrillera fracassa, quan diem fracassa ho hauríem de posar entre cometes, perquè en realitat la revolució no fracassa, pot tenir derrotes que et van ajudant a tenir experiències. Les derrotes revolucionàries són cares, molt cares, perquè són vides d'entranyables companys".
El 1961 es crea el FSLN, afegint la "S" de "sandinista" a proposta de Carlos Fonseca, per donar-li al moviment "identitat pròpia, nicaragüenca" i ja entre finals del 1963 i principis del 1964, comencen a veure's en les parets dels carrers pintades amb les sigles FSLN. "L'any 1967 és un any de molta acció però també de molts revessos, molta experiència però també un any molt dolorós, perquè moltíssims companys cauen presos", rememora Sánchez, citant derrotes guerrilleres com les de Pancasán, que tot i haver perdut va suposar un punt d'inflexió pel que fa a la presa de consciència de la població nicaragüenca contra la dictadura.
En aquest sentit, Sánchez remarca que es van despertar accions de solidaritat populars i cap al 1970 va començar l'anomenat "període d'acumulació de forces", reduint les accions militars i passant a la preparació dels comandaments i a l'enfortiment de l'organització.
"Era un període de preparació, capacitació, entrenament, fins que es dóna l'acció amb la victòria de l'assalt a la casa de Chema Castillo". La nit del 27 de desembre del 1974, a Managua, un grup de guerrillers va entrar a l'habitatge de José María Castillo, del cercle de govern de Somoza, quan es feia una festa homenatge a l'ambaixador dels Estats Units a Nicaragua Turner B. Shelton.
"És la primera vegada que el Front obliga a Somoza a negociar. El Front posa diverses condicions per tornar els ostatges. Primer, el rescat de tots els presos. Hi havia una quantitat de valuosos companys, entre ells Daniel Ortega. Segon, una bona quantitat de diners en dòlars, necessaris per al moviment guerriller, per comprar armes, fer entrenament. Tercer, que es publiqui a la premsa un document de manifest on es denuncia, es donen els noms de tots els qui històricament han estat assassinats des de temps de Sandino, tots els camperols que han desaparegut a la muntanya, les violacions de les dones".
Aquesta derrota per a Somoza suposa una nova onada de repressió per al FSLN: "Acció-repressió, i el Front se'n va enfortint, va augmentant. Lamentablement, es dóna la divisió de tendències (tres grups entre 1975 i 1978) i això és molt dur per a tots nosaltres perquè companys que érem pròxims de sobte ens vam distanciar, però més trist que la divisió va ser la mort de Carlos Fonseca".
"Carlos Fonseca, un home amb una qualitat revolucionària extraordinària, per aconseguir la unitat, des del meu punt de vista, se'n va anar a la muntanya. Era un home ja gran, amb limitacions físiques, però a més era un home que gairebé no veia. Tot i això, la decisió de Carlos superava les limitacions físiques. Carlos cau en una emboscada el 7 de novembre del 1976, cau dessagnat, mor, a un lloc que es diu Boca de Piedra, i li van tallar les mans per identificar les empremtes digitals".
Roberto Sánchez es mostra "commogut" en recordar Fonseca, que va conèixer als 15 anys donant classes de lectura, i les restes mortals del qual va tenir la missió d'anar a recollir el 1979. "Va ser tremendament impactant quan em van cridar, amb dos companys més, i em van dir, se'n van a la muntanya, a rescatar les restes de Carlos".
LÍDERS INTERNACIONALS I HEROIS POPULARS
Com a dirigent del FSLN, Sánchez ha conegut líders internacionals molt diferents, com ara Felipe González, Iàsser Arafat o Indira Ghandi, però hi ha qui li ha impactat més que la resta. "A mi la persona que més m'ha impactat es diu Fidel Castro, perquè té una visió, una capacitat d'anàlisi. Recordo quan fa anys va dir que les relacions entre els Estats Units i Cuba millorarien quan hi hagués un president estatunidenc negre i un papa llatinoamericà", resumeix.
Entre les trobades, rememora també converses sobre la desintegració de la Unió Soviètica o les conseqüències dels atemptats de l'11 de setembre, totes elles amb anàlisis molt precisos per part de Castro.
Sobre els seus projectes actuals, a més d'atendre problemes de salut per un càncer que pateix, Sánchez remarca que tracta de "fer alguna cosa que és fàcil dir i més difícil complir-lo: servir i servir". "Jo sóc un home a qui la revolució li ha donat grans oportunitats, d'aprendre, de viatjar. He rebut grans beneficis de la revolució. Crec, amb el coneixement que tinc, que procuraré donar al cent per cent tot el que pugui".
