BARCELONA, 1 ago. (EUROPA PRESS) -
La Generalitat i el Govern central han escenificat aquest dimecres el diàleg pel qual aposten els dos executius, i ho han fet celebrant una reunió de la Comissió Bilateral, la primera que se celebra en set anys --l'última va ser l'11 de juliol de 2011-- i que ha durat més de tres hores i mitjana.
Segons han reconegut els representants dels dos governs en finalitzar la trobada, la reunió s'ha saldat sense acords concrets i amb "discrepàncies" relatives sobretot al procés sobiranista: el Govern s'ha reafirmat en el seu rebuig al referèndum d'independència que sol·licita la Generalitat.
El Govern ha plantejat crear un grup de treball sobre aquest tema per analitzar com poder convocar una consulta d'aquest tipus pactada, però els representants de l'Estat ho han rebutjat de forma taxativa: "No existeix el dret d'autodeterminació", ha defensat la ministra Meritxell Batet.
L'Executiu de Pedro Sánchez esgrimeix que "no hi ha molt que investigar sobre aquest tema": la seva proposta passa per una reforma de la Constitució i una altra de l'Estatut i, llavors sí, sotmetre-la als seus dos respectius referends, ha insistit la ministra.
També s'han visualitzat discrepàncies sobre els presos sobiranistes: la Generalitat ha protestat per que es mantingui el seu empresonament, mentre que l'Estat ha replicat que escapa de "les seves competències" i que és alguna cosa que competeix a la justícia.
Encara sobre aquest tema, Batet ha explicat que han transmès al Govern la necessitat que vetlli per la "neutralitat" de l'espai públic, en al·lusió vetllada a la presència a Catalunya de simbologia groga en solidaritat amb els líders independentistes que estan a la presó.
L'encarregat de comparèixer en nom de la Generalitat ha estat el conseller d'Acció Exterior i Relacions Institucionals, Ernest Maragall, que ha enlletgit al Govern que insisteixi a rebutjar el referèndum d'independència: "A cap moment ha plantejat cap idea ni proposta de fons".
COMISSIONS I SUBCOMISSIONS
Batet ha fet un balanç positiu de la trobada i ha anunciat que el Govern central s'ha compromès a activar totes les comissions mixtes Generalitat-Estat i subcomissions que es preveuen en l'Estatut, enfocades a abordar qüestions relatives a finançament, infraestructures, inversions i traspassos.
"El Govern d'Espanya té un projecte per a Catalunya, té un projecte per a Espanya amb Catalunya dins, un projecte integrador", ha resumit Batet, que ha dit que la relació amb la Generalitat ha de fonamentar-se en el diàleg, el respecte i la lleialtat federal entre governs.
Així, a part de la Comissió Bilateral Generalitat i Estat que ja està en marxa, el Govern activarà la Comissió Mixta d'Assumptes Econòmics i Financers; la de Transferències i Competències, i la Bilateral d'Infraestructures.
A més activarà quatre subcomissions: la de Col·laboració i Cooperació; la d'Assumptes Europeus i Acció Exterior; la Infraestructures i Equipaments i la de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes.
En aquests àmbits el Govern central aspira a solucionar temes tangibles: aprovar que deute de la Generalitat passi de curt a llarg termini; avanços en l'estació de la Sagrera, Rodalies i el Corredor Mediterrani i reduir la conflictivitat entre el Govern i l'Estat en el Tribunal Constitucional, entre altres temes.
SENSE PROJECTE
Maragall ha fet un diagnòstic contrari al de Batet: "En la reunió ni s'ha esmentat ni s'ha aportat la més mínima definició d'aquest projecte per a Catalunya", i ha lamentat que no hagi prosperat el grup de treball sobre el referèndum que havia plantejat la Generalitat.
El conseller sí ha celebrat que s'hagi establert un calendari perquè diverses comissions i subcomissions abordin abans de setembre qüestionis concretes, però ha lamentat que no s'hagi posat sobre la taula "una solució immediata" per recuperar el contingut de lleis socials suspeses o recorregudes al TC, com la de mesures contra la pobresa energètica.
