Les obres acabaran al març com estava previst
BARCELONA, 30 ago. (EUROPA PRESS) -
La restauració històric-paisatgística del Laberint d'Horta ha permès descobrir els fonaments originals i el seu primer sistema de reg del segle XVIII, que ja s'han documentat i cobert perquè es conservin i es pugui continuar amb les obres.
Es va començar a restaurar al març i acabaran el març de 2026 com estava previst plantant 2.211 xiprers per recuperar el recorregut original d'1,5 quilòmetres de camins, instal·lar un paviment més permeables i un nou sistema de reg per degoteig, informa aquest dissabte l'Ajuntament de Barcelona en un comunicat.
Els arqueòlegs Joan Llaberia i Òscar Encalles (Abans Serveis Culturals) han dirigit la intervenció arqueològica i han confirmat el bon estat de conservació dels fonaments i del sistema de reg.
Es regava per inundació (amb l'entrada d'aigua en l'angle aquest i un sistema de distribuïdors i canalitzacions que comunicaven els parterres) i el desnivell natural del terreny (2,37 metres) permetia que l'aigua avancés fins a la sortida al sector sud.
S'han documentat 57 trams de canalitzacions, moltes de les quals mantenen la seva fisonomia malgrat les reformes puntuals de principis del segle XX.
A la zona oest han descobert una mina que recollia l'aigua sobrant per conduir-la cap a l'antic safareig.
Aquestes troballes confirmen les hipòtesis creades a partir dels plànols originals de l'enginyer italià Domenico Bagutti, un dels creadors del jardí junt amb el jardiner francès Devalet i al mestre d'obres català Jaume Valls.
ORIGEN EL 1791
El Parc del Laberint d'Horta és un conjunt de jardins de 54 hectàrees creats a partir de 1791 per encàrrec del marquès de Llupià, de Poal i d'Alfarràs, Joan Antoni Desvalls, la família del qual va mantenir la propietat fins als anys setanta del segle XX, quan l'Ajuntament va assumir la gestió.
Es va obrir al públic el 1971, es va restaurar en profunditat en 1994 per convertir-se en un jardí museu, avui és Bé Cultural d'Interès Local i està en procés de ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
El projecte, amb un pressupost d'1,32 milions d'euros finançats majoritàriament amb fons Next Generation, fa que el laberint estigui tancat, però la resta del parc continua obert.
