MADRID, 23 d'abril (EUROPA PRESS) -
Diu la llegenda que Sant Jordi va néixer cap a l'any 275-280 a la Capadòcia (actual Turquia), es va traslladar a Lod (actual Israel) amb la seva mare quan va morir el seu pare i va ser educat en la fe cristiana.
Igual que el seu pare, va destacar com a militar romà pel seu gran carisma durant l'època de l'emperador romà d'Orient Dioclecià fins que aquest va publicar un edicte de persecució dels cristians.
Jordi es va declarar cristià i es va mostrar contrari a la persecució dels cristians, negant-se a portar a terme expulsions o actes cruels contra els seus germans en la fe.
Per aquest motiu va ser empresonat i sotmès a moltes tortures, de les quals va sortir viu fins que finalment va ser decapitat el 23 d'abril de l'any 303.
La llegenda més coneguda relata que va salvar la filla del rei de la ciutat líbia de Silca d'un drac en vèncer-lo amb una espasa. De la sang va sortir un roser vermell i Sant Jordi va lliurar la millor flor a la princesa.
El 494 Jordi de Capadòcia va ser canonitzat pel Papa Gelasi I, matisant que estava inclòs juntament amb "...aquells noms dels quals són justament reverenciats, però actes dels quals només són coneguts per Déu".
En l'Edat Mitjana Jordi va començar a ser considerat patró de la Corona d'Aragó i de Portugal.
A Catalunya la festa de Sant Jordi es va estendre al segle XV i actualment és el patró de la comunitat, dia en el qual se celebra el també el Dia del Llibre amb el popular intercanvi de roses i llibres.
