MADRID, 18 Nov. (INFOSALUS) -
L'estrès és una resposta fisiològica a una situació amenaçadora, ja sigui psicològica o física. És una resposta aguda que és bona perquè l'organisme es prepari. En els trastorns psiquiàtrics, la càrrega genètica que predisposa a una vulnerabilitat més gran a l'estrès crònic pot fer que apareguin o empitjorin les psicosis, les depressions i els trastorns d'ansietat.
Segons explica a Infosalus Javier Labad, cap de la Unitat d'Hospitalització de Psiquiatria d'Adults de la Corporació Sanitària Parc Taulí a Sabadell, en trastorns mentals com l'esquizofrènia i el trastorn bipolar, en els quals poden existir deliris i al·lucinacions, l'inici de la malaltia es produeix en molts casos en situacions estressants i és important la seva incidència en l'evolució de la malaltia.
Els investigadors han analitzat l'estrès en persones vulnerables i el pronòstic de la seva malaltia i s'han observat nivells més alts de cortisol en sang i més problemes de memòria, així com un funcionament cognitiu deteriorat en aquestes persones. També s'ha examinat el paper del pes i la dieta quan existeix més estrès i s'ha observat un consum més elevat de dolços o carbohidrats. El que sí que sembla clar és que l'estrès repercuteix en el desenvolupament i l'evolució de la malaltia i en la resposta al tractament.
Els mecanismes fisiològics implicats en l'estrès es presenten per dues vies, d'una banda una resposta aguda adrenèrgica de les glàndules suprarenals que alliberen adrenalina i acceleren mecanismes fisiològics com la respiració, la freqüència cardíaca i respiratòria i la tensió arterial. "Aquesta seria la resposta aguda, en la qual se segreguen adrenalina i cortisol, però a mitjà-llarg termini és el cortisol el que hi juga un paper més important", assenyala Labad.
D'altra banda hi ha l'estrès crònic, que altera els nivells de cortisol, l'hormona més important en l'estrès, i que podria ocasionar una alteració de l'eix hipotàlem-hipòfisi-suprarenal que coordina una cadena de mecanismes hormonals que acaba en l'alliberament de cortisol a la sang, una hormona que podria jugar un paper en el desenvolupament de diferents malalties mentals. Així, una desregulació crònica del cortisol podria desencadenar la malaltia mental en individus predisposats.
CORTISOL: UNA CLAU DAVANT DE L'ESTRÈS?
"El cortisol té efectes en l'aspecte metabòlic, ja que participa en la regulació de la glucosa, l'energia i supressió del sistema immunològic. No només actua al cervell, i de fet està implicat en processos que tenen lloc a diferents teixits i òrgans de l'organisme com són l'os, el múscul, el ronyó, el cor o el fetge", explica l'investigador.
Al cervell hi ha receptors glucocorticoides i mineralocorticoides, receptors als quals s'uneix el cortisol i donen lloc a efectes cerebrals. L'elevació persistent dels nivells de cortisol té efectes perjudicials sobre la memòria i en determinades regions cerebrals pot tenir efectes neurotòxics i afavorir la degeneració neuronal.
En la malaltia de Cushing, per exemple, existeix un excés de cortisol endogen secundari a un tumor de la hipòfisi. Els pacients d'aquesta malaltia presenten símptomes que inclouen obesitat, hipertensió i diabetis, a més de dèficits de memòria i canvis cerebrals (reducció en l'hipocamp, una regió cerebral important per a la memòria). Quan se'ls intervé quirúrgicament i s'aconsegueix la curació del Cushing i la normalització dels nivells de cortisol, els dèficits cognitius i la reducció del volum de l'hipocamp es recuperen.
"L'estrès crònic és perjudicial per a la majoria de persones perquè s'ha demostrat que està implicat en el desenvolupament de trastorns com l'obesitat, els problemes de memòria i els estats d'ànim depressius. El cortisol disminueix els nivells de factors neurotròfics, com el factor neurotròfic derivat del cervell (BDNF per les seves sigles en anglès), que participen en el creixement de neurones i el desenvolupament cerebral", aclareix Labad.
A més, s'ha observat que l'estrès en l'etapa prenatal en rates de laboratori dóna lloc a nivells més alts de cortisol en sang després del naixement. En humans això es podria traduir que si durant la infància els nivells de cortisol es mantenen alts de forma crònica, en situacions com el maltractament infantil o fins i tot en l'etapa prenatal, existiria un
risc més elevat de malaltia mental en l'adult. L'estrès precoç, per tant, jugaria un paper en un risc incrementat de trastorns psiquiàtrics a l'etapa adulta, així com de presentar nivells elevats de cortisol.
ESTRÈS I BROTS PSICÒTICS
La prevalença de quadres psicòtics és d'un 3% entre la població. L'esquizofrènia és d'un 1% i el trastorn bipolar està entre l'1 i el 2%. Se sap que de vegades influeixen en el seu desenvolupament factors com la migració, els ambients més poblats (urbans), on hi ha més estrès social per un entorn més competitiu, el consum de drogues i el maltractament infantil.
En la majoria de persones amb estrès es produeix més depressió i ansietat reactives a la situació estressant (trastorns adaptatius) que psicosi, més associada a la vulnerabilitat genètica. A més, l'ús de drogues també és clau ja que s'ha constatat que dues terceres parts dels qui sofreixen un brot psicòtic per primera vegada són fumadors de cànnabis.
"El tractament antipsicòtic, que s'ha mostrat útil per tractar els símptomes psicòtics, aconsegueix una reducció dels nivells de cortisol juntament amb la millora clínica. En molts casos es combinen tractaments farmacològics amb teràpies psicològiques i elements psicoeducatius dirigits a millorar el maneig de l'estrès", assenyala l'investigador.
"Vivim en un món estressant i hem d'assumir-ho, existeix una resposta variable a la població segons les persones siguin més o menys resilients. Existeixen factors genètics, de personalitat i socials que poden fer que a una persona li sigui més difícil haver de barallar-se amb l'estrès. Se sap que en persones joves amb el risc de desenvolupar una psicosi, també coneguts com a estats mentals d'alt risc, els esdeveniments ambientals estressants s'associen amb el desenvolupament de la psicosi. De fet, aquestes persones tenen un 30% de possibilitats de desenvolupar un episodi psicòtic en els dos anys següents", assenyala Labad.
Els episodis o brots psicòtics poden persistir i encara que l'evolució és molt variable en cada persona, els símptomes psicòtics productius (deliris i al·lucinacions) solen remetre i amb el tractament es pot portar una vida normalitzada en molts casos, encara que requereix analitzar els factors que promouen les recaigudes. Per reduir l'estrès l'important és fer vida normal, seguir horaris adequats, portar una higiene del son, una bona dieta i vida saludable, no consumir drogues i prendre bé la medicació, per la qual cosa és molt important tenir consciència de la malaltia.
"El seguiment de persones en risc de desenvolupar una psicosi que presentin alteracions bioquímiques i hormonals, com els nivells alts de cortisol, podria ajudar en la cerca de marcadors per predir qui té un risc més elevat de malaltia", conclou l'investigador.
