Actualitzat 10/08/2015 10:58

Quan les parets de Nicaragua parlen

LEÓN (NICARAGUA), 10 (EUROPA PRESS)

Els murals de la ciutat de León (Nicaragua) destaquen la història de la revolució sandinista i suposen tot un exemple d'art al carrer i als edificis, amb imatges que reivindiquen el passat combatent per acabar amb la dictadura somozista.

   A la plaça dels Màrtirs, al costat de la catedral, figura una de les pintures més grans i simbolitza diversos episodis patriòtics, com la lluita d'Augusto César Sandino, que va aconseguir que les tropes nord-americanes sortissin del país. Les seves accions van ser la base ideològica per a la fundació, anys més tard, del Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN) de la mà de Carlos Fonseca.

   Però el mural de la plaça dels Màrtirs, que fa honor a la memòria històrica d'un poble i està ple d'imatges violentes, finalitza amb una mirada optimista en la qual s'espera una vida millor, com mostren dos escolars d'esquenes agafats de la mà que avancen cap a una muntanya assolellada.

RIGOBERTO LÓPEZ

   Un dels fills predilectes de León és Rigoberto López Pérez, que el 21 de setembre de 1956 va assassinar el primer dels quatre Somoza, Anastasio Somoza García, i després va caure en una pluja de bales. Prop del mateix punt en què va acabar amb el dictador, a la Casa de l'Obrer, un mural recorda la gesta.

   Aquella mateixa tarda, Rigoberto López es va dedicar a estar amb la seva mare i, abans del tiranicidi li va escriure una carta que ha acabat convertint-se en una de les epístoles més famoses del país. Parlava d'una pàtria lliure i confessava que si moria a l'intent d'aconseguir-la no es culpés a ningú. Després es va vestir amb camisa blanca i pantaló blau, per la qual cosa la seva mare diria que va voler morir amb els colors de la bandera nacional en el seu cos.

   La carta finalitza així: "El meu no ha estat un sacrifici sinó un deure que espero haver complert. Si vostè pren les coses com jo les desitjo, li dic que em sentiré feliç. Així que res de tristesa que el deure que es compleix amb la pàtria és la satisfacció més gran que ha d'emportar-se un home de bé com jo he tractat de ser-ho. Si pren les coses amb serenitat i amb la idea absoluta que he complert amb el meu més alt deure de nicaragüenc, li estaré molt agraït. El seu fill que sempre la va estimar molt. Rigoberto".

MASSACRE ESTUDIANTIL

   León, la segona ciutat més important de Nicaragua després de Managua, vessa passat estudiantil, amb lluites sagnants per una educació de qualitat. El 23 de juliol del 1959, a León hi va haver una manifestació en solidaritat amb una protesta estudiantil anterior i a favor de l'autonomia de la Universitat Nacional Autònoma de Nicaragua que va acabar en una nova massacre, amb quatre morts i centenars de ferits.

   Els quatre màrtirs, víctimes de les metralladores i el gas lacrimogen de la Guàrdia Nacional somozista, van ser Erick Ramírez Medrano, Sergio Octavio Saldaña González, Maurici Martínez Santamaría i José Rubí Somarriba. Tres dies després la Junta Universitària els va atorgar el títol de doctor 'honoris causa' a cadascun d'ells.

HEROIS

   També la imatge d'Egdar José Munguía Álvarez, més conegut com 'La Gata Munguía', apareix en els cèntrics carrers de la ciutat, recordant així la seva lluita contra el règim de Somoza a l'àmbit estudiantil i universitari.

   És rellevant la frase de 'La Gata Munguía' que diu: "Els verdaders Herois no són els que esperen viure de la revolució, els verdaders Herois són els que van donar la vida per la llibertat i la revolució". Va morir el 14 de setembre del 1976 en combat a Yaosca, al departament de Matagalpa.

MUSEU DE LA REVOLUCIÓ

   La icona de la lluita llatinoamericana, El Che Guevara, també apareix diverses vegades, com a l'interior d'un edifici universitari, juntament amb Sandino i Fonseca, o al Museu de la Revolució, sovint freqüentat per exguerrillers, com el mateix guia.

   També al museu s'explica la història de l'últim segle de Nicaragua, des de la instauració de les dictadures dels Somoza, fins a la revolució sandinista del 1979 i la contrarevolució de la dècada dels 80.

   Els murals del pati exterior, de negre-i-vermell com la bandera del FSLN, o d'ombres de combatents a l'aguait, respiren, com la resta de la ciutat, revolució.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés