BARCELONA, 31 Oct. (EUROPA PRESS) -
Poques crestes i molts pírcings al septum, ulleres de pasta i algun cabell blau per ser un documental on es parla d'Eskorbuto. Tenint en compte que es tracta del Gexto Sound, no hi ha gaire gent que sembli fan de Sonic Youth o del so de Seatlle. "A veure què tal aquest docu... parla de la ria de Bilbao i la música que es feia a banda i banda", comenta un home de mitjana edat al seu 'corrillo' i després continuen posant en comú les seves crítiques dels llargmetratges que ja han vist: que si "massa llarg" o que si "les drogues són molt recurrents"... A la cua, just abans d'entrar, crítics musicals vaticinen qui pot guanyar la secció oficial.
És l'In-edit, el Festival de referència de documentals musicals. Una cita obligada per melòmans i pel cinefils (per als qui són les dues coses és festa grossa). Dimecres 29 d'octubre es va projectar per segon i últim cop '160 metros. Una historia del rock en Bizkaia', dirigida per Álvaro Fierro i Joseba Gorordo. Abans de començar, una veu recordava que al sortir la podíem votar per al premi del públic ja que es troba dins la vessant nacional del concurs.
BILBAO: NEWCASTLE O SEATTLE?
La peça explica la història de la transformació urbana del Gran Bilbao a finals del segle XX. La narració fa salts constants al present per posar en context el passat. De la ciutat industrial a l'aparador turístic. De la siderúrgia al Guggenheim. Més que el canvi a la urb, el centre del documental és l'impacte que això genera a nivell musical. Amb la ria i el Pont de Biscaia com a eixos de narració central, la tesi és que els 160 metres que separen marge esquerre (Santurce, Portugalete, Sestao, Barakaldo...) del dret (Getxo, Las Arenas...) van ser un abisme econòmic, social, cultural i vital.
Elorriaga, responsable de l'Àrea de Cultura de Getxo, explica prop del final de la película que les cases del marge dret estan orientades al sud cap a la platja i les de l'esquerra al nord i que, per tant, el sol hi toca molt menys. És una bona manera de transmetre la diferència entre l'escena de punk i de rock urbà i desgarrat que neix als 80 al marge esquerra i el "Getxo Sound", influit primer pel New Wave i després pel Grunge, que li agafa el relleu als 90: el primer neix i es desenvolupa a contracorrent i el segon té les millors condicions per fer-ho.
BARRIS ASSOLATS PER L'ATUR
El punk autodestructiu d'Eskorbuto o el militant i euskaldun de Zarama és la banda sonora d'un món que s'esfondra. El tancament de fàbriques, l'atur massiu, un clima caldejat políticament amb els enfrontaments de l'Euskalduna com a màxim exponents i el consum d'heroïna impregnen les lletres en les últimes fuetades d'un Bilbao en plena reconversió.
Tant Roberto Moso de Zarama, un dels entrevistats amb més visió de conjunt, com qui va ser cantant de Parabellum expliquen que l'avorriment i la manca d'expectatives provocades per l'atur van ser el motor d'aquesta escena. El que feien els joves era "estar al carrer, tocant guitarres acústiques, bebent cervesa i fumant porros".
Sense sales i sense cap mena de pressupost, des del carrer, van fer-se lloc amb una filosofia plenament "Do It Yourself". Dels pocs contactes reals que tenen amb el punk anglès és un viatge de Moso a Londres on veu als Pistols. No obstant, les similituds entre el Bilbao dels 80 i el Newcastle del thatcherisme són obvies. Fins al punt que és la ciutat en la qual es fixen els encarregats de sanejar el Nervió. A més, les relacions amb els Ajuntaments són sempre de conflicte.
ELS 90 I LA MTV AL GRAN BILBAO
Amb la ria neta i el metro inaugurat, Iosu d'Eskorbuto mor l'any 92 atrapat en la droga i els joves fills d'obrers comencen a anar a la Universitat. Durant els 90, el "boom" musical canvia de banda. Els joves de Getxo, de families acomodades, comencen a fer música pujats en l'onada globalitzadora que va seguir la caiguda del mur de Berlin. Porten discos de Londres i miren els grups de l'MTV, com expliquen Juancar Parlange i Álvaro Heras. Primer, "Los Clavos" (on tocava Parlange) i després "El inquilino comunista" seran els grans grups d'una escena construida al voltant de la sala Gwendoline.
Mitjans per tirar endavant els fanzín, diners per comprar afinadors o el suport de l'Aula de Cultura de Getxo gràcies a Elorriaga. Un altre món. A aquesta escena "indie", també hi haurà noms femenins com el d'Isabel Fernández encapçalant el conjunt 'Electrobikinis' o el d'Estibaliz Hernández amb una discogràfica i un fanzín.
ACABEN LES CONVULSIONS
A finals dels 90 arriba la professionalització i s'acaba la màgia, molts grups del "Getxo Sound" es disolen abans de convertir-se en comercials ja que estaven fundats per "sortir de la ruta preestablerta" de portar una vida acomodada, en paraules de Parlange.
La decada del 2000 serà la consolidació del nou Bilbao i els 160 metres deixaran de ser una barrera tan gran després de dos segles d'industralització. El Pont de Biscaia, que fins a la segona meitat del segle XX va ser l'única manera de passar de banda a banda, és nomenat Patrimoni de la Humanitat l'any 2006.
Enrera han quedat ara la ràbia del jovent sense futur del marge esquerre i la rebelia dels del marge dret. Tots els entrevistats que parlen de l'actualitat opinen que el consumisme ha absorvit els joves. Però apunten el hip-hop com el relleu del rock mentre sona una cançó d'Elsso Rodríguez: "Cierran astilleros y montan un mega park".
