BARCELONA 14 gen. (EUROPA PRESS) -
La comissió executiva del PSC ha aprovat aquest dilluns una proposta de resolució al Parlament on s'estableix la possibilitat que mitjançant una consulta o un referèndum legal "els catalans puguin pronunciar-se sobre quin ha de ser el futur de les relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya".
Aquesta proposta de resolució es debatrà el pròxim dimecres 23 en el primer ple ordinari del Parlament d'aquesta X legislatura, on CiU i ERC preveuen aprovar una Declaració de Sobirania a favor de l'autodeterminació, que volen negociar durant els pròxims dies amb la resta de forces favorables al dret a decidir: socialistes catalans, ICV-EUiA i CUP.
El PSC rebutja l'esborrany que CiU i ERC han acordat, formacions que modificaran la seva proposta i han anunciat que hi haurà gestos per aconseguir que compti amb l'aval d'altres partits.
Mentrestant, el PSC ha presentat la seva pròpia proposta de resolució, en què argumenta que cal que des del Parlament s'impulsi "un procés negociador per fer possible que els ciutadans de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir sobre el futur de les relacions entre Catalunya i Espanya".
"Aquest procés negociador ha de perseguir un gran acord que faci compatible el principi democràtic amb el principi de legalitat", per tant, que hi hagi una consulta o referèndum sobre aquesta qüestió que sigui legal, autoritzada per l'Estat, complint així amb allò establert en la Constitució.
Aquest procés de canvi en les relacions entre Catalunya i la resta de l'Estat mitjançant una reforma legal i que permeti als catalans exercir el dret a decidir ha de tancar-se en el termini de dos anys, i els grups parlamentaris han d'estar informats per part del Govern, assegura el text socialista.
"EXAGERAT DÈFICIT FISCAL"
El PSC indica que les seves reivindicacions són conseqüència de la sentència del Tribunal Constitucional que el juny del 2010 va retallar part significativa de l'Estatut que han aprovat els catalans en referèndum el juny del 2006.
També asseguren que el sistema de finançament vigent, acordat el 2009 entre el Govern i la Generalitat presidida pel socialista José Montilla i que "pretenia parar el creixent malestar fiscal català, ha estat incapaç de garantir el compliment del principi de ordinalitat", és a dir, que les comunitats ocupin la mateixa posició en termes de riquesa per habitant abans i després de la solidaritat interterritorial.
A això, cal sumar "la percepció d'un exagerat dèficit fiscal que s'ha vist agreujat amb motiu de la crisi econòmica", segons argumenta l'articulat del text socialista.
Tot i que el PSC creu que amb l'actual Constitució es podria donar cobertura legal a una consulta d'autodeterminació --sempre autoritzada pel Govern--, el partit aprofita el seu text per reivindicar la seva proposta de reforma de la Llei Fonamental.
Reclamen redefinir les noves competències, assolir un pacte fiscal 'federal' que permeti a "la gestió, recaptació, liquidació i inspecció de tots els tributs de caràcter general" per part d'una hisenda pròpia consorciada amb l'Agència Tributària estatal.
Reivindiquen també la reforma del Senat i que la nova Constitució empari la immersió lingüística en el sistema educatiu i incorpori "el reconeixement explícit i la garantia del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l'Estat".
