MADRID, 10 nov. (EUROPA PRESS) -
El jurat del Premi de Literatura en Llengua Castellana 'Miguel de Cervantes' corresponent a 2021 ha triat l'escriptora uruguaiana Cristina Peri Rossi com a guanyadora de l'edició d'aquest any. El premi està dotat amb 125.000 euros i constitueix el més prestigiós guardó de les lletres en espanyol.
El jurat li ha atorgat el premi al reconèixer en ella "la trajectòria d'una de les grans vocacions literàries del nostre temps i l'envergadura d'una escriptora capaç de plasmar el seu talent literari en una pluralitat de gèneres".
"La literatura de Peri Rossi és un exercici constant d'exploració i crítica, sense defugir el valor de la paraula com a expressió d'un compromís amb temes claus de la conversa contemporània com la condició de la dona i la sexualitat", ha afegit el jurat. El jurat també ressalta la condició de la seva obra com a "pont entre Iberoamèrica i Espanya" i com a "recordatori perpetu de l'exili i les tragèdies polítiques del segle XX".
El ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, ha ressaltat "l'altíssima qualitat" de la guardonada, encara que recordant que "els premis sempre són controvertits". "Aquest premi no es pot dividir, declarar desert ni concedir a titul pòstum i això fa que alguns escriptors no puguin ser ja premiats. Però estem satisfets i convençuts de la decisió i pretenem donar-li màxima difusió", ha assenyalat el ministre.
Iceta ha explicat que Peri Rossi, reconeguda "per majoria" --no unanimitat-- pel jurat, ha manifestat "alegria i gratitud" en rebre la notícia. A més, ha avançat que espera que aquest any la cerimònia "es pugui celebrar en un acte formal i públic", després de dos anys amb cerimònies privades. El ministre ha tingut un record pels dos últims Premis Cervantes, Joan Margarit i Francisco Brines, ja morts.
Peri Rossi (Montevideo, Uruguai, 1941) va estudiar Biologia, però es va llicenciar en Literatura Comparada. Sent molt jove, obté la càtedra que va exercir fins que va haver d'abandonar el país per motius polítics. Des del principi utilitza el seu segon cognom en homenatge a la seva mare, qui la va instruir des de petit en l'amor a la literatura, a la música i a la ciència.
Publica el seu primer llibre en 1963 i obté els premis més importants de l'Uruguai. El 1972, la seva obra i citar el seu nom es prohibeix en els mitjans de comunicació durant la dictadura militar que va imperar a l'Uruguai fins el 1985. En aquest any, es trasllada a Barcelona, on comença la seva activitat contra la dictadura uruguaiana, escrivint a les pàgines de la mítica revista 'Triunfo'.
Novament és perseguida, aquesta vegada per la dictadura franquista, per la qual cosa va haver d'exiliar-se a París en 1974. Torna definitivament a Barcelona a la fi del 74 i obté la nacionalitat espanyola --des de llavors viu a Espanya--. Entre els títols publicats, 'La nau dels bojos' (1984), 'L'amor és una droga dura' (1999); 'Tot el que no et vaig poder dir' (2017) o la novel·la autobiogràfica 'La insubmisa'.
Ha rebut importants guardons com el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi Internacional Fundació Loewe, el Premi NH Mario Vargas Llosa de relats o el Premi Iberoamericà de Lletres José Donoso (2019).
El Cervantes, considerat el Premi Nobel de les lletres castellanes, va guardonar el passat any al poeta Francisco Brines, mort al maig de 2021. Amb el premi de l'any passat es va trencar l'alternança tradicional del guardó --que aquest any sí s'ha complert--.
Si bé existeix una norma no escrita per la qual el Premi Cervantes recau cada dos anys en un autor espanyol, en l'edició de fa tres anys també es va trencar, ja que va ser guardonada una autora llatinoamericana --Anada Vitale-- després del premi de 2017 per a l'escriptor nicaragüenc Sergio Ramírez. En aquesta última ocasió, va ocórrer un fet similar, amb dos escriptors espanyols guardonats consecutivament.
El palmarès dels últims anys es completa amb els noms de Joan Margarit (2019), Ida Vitale (2018), Sergio Ramírez (2017), Eduardo Mendoza (2016), Fernando del Paso (2015), Juan Goytisolo (2014), Elena Poniatowska (2013), José Manuel Caballero Bonald (2012) i Nicanor Parra (2011), entre uns altres.
En 1976, Jorge Guillén, una de les màximes figures de la Generació del 27, va rebre el primer d'aquests guardons i, des de llavors, s'han succeït altres 41 premiats: 20 espanyols i altres 21 hispanoamericans. Només el 1979 va haver-hi dos guanyadors, en concedir-se ex aequo a Gerardo Diego i Jorge Luis Borges.
Fins al moment, solament sis dones han estat guardonades amb el Cervantes en els seus 41 anys d'història, comptant amb l'actual premiada: les espanyoles María Zambrano (1988) i Ana María Matute (2010), la cubana Dolça María Loynaz (1992), la mexicana Elena Poniatowska (2013) i la uruguaiana Ida Vitale (2018).
