MADRID, 7 Maig (EUROPA PRESS) -
El Baròmetre d'Opinió del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) del mes d'abril passat torna a situar el PP com a primer partit, malgrat continuar en línia descendent i amb una estimació de vot del 25,6%, dos punts menys que tres mesos abans. A més, només supera en 1,3 punts al PSOE, que amb un 24,3% recupera la segona plaça en detriment de Podem, que cau sis punts fins al 16,5%
En l'enquesta emergeix Ciutadans com a quarta força política amb una estimació de vot del 13,8%, mentre que IU i UPyD baixen al 4,8 i 1,9% respectivament.
L'enquesta es va realitzar entre els dies 1 i 12 d'abril, fet que suposa que va ser abans que es conegués la detenció de l'exvicepresident Rodrigo Rato, investigat per blanqueig de capitals.
Cargando el vídeo....
Pel que fa a la valoració de líders, la navarresa Uxue Barkos (Geroa Bai) repeteix com la millora puntuada i, entre els partits d'àmbit estatal, torna a encapçalar la taula Pedro Sánchez.
PP, SENSE MAJORIA
El PP tornarà a guanyar les eleccions autonòmiques a nou de les 13 comunitats autònomes on es vota el pròxim 24 de maig, Madrid, Múrcia, la Rioja, Comunitat Valenciana, Cantàbria, Aragó, Balears, Castella-la Manxa i Castella i Lleó, tot i que només manté la majoria absoluta en aquesta última.
A més, el PSOE torna a guanyar a Astúries, tot i que amb majoria relativa, i és la força més votada a Extremadura, on segons la forquilla de resultats es produeix un empat entre socialistes i populars, tot i que amb avantatge del PSOE, que obté més percentatge de vots. A Navarra es produeix un empat entre UPN i Podem, tot i que amb un lleuger avantatge en aquest cas dels regionalistes, mentre que a les Canàries guanya per escàs marge Coalició Canària.
Així ho reflecteix l'estimació de vot de les enquestes feta pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) en les tretze autonomies on el pròxim 24 de maig es renoven els parlaments regionals.
D'acord amb aquest resultat, només és segur que tornés a governar Juan Vicente Herrera a Castella i Lleó, ja que la resta de governs autonòmics dependran de pactes postelectorals.
Poden conservar el govern per al PP els candidats María Dolores de Cospedal (Castella-la Manxa), Cristina Cifuentes (Madrid), Luisa Fernanda Rudi (Aragó), Pedro Sanz (la Rioja) i Pedro Antonio Sánchez (Múrcia), tot i que tots ells depenen del suport de Ciutadans.
En el cas d'Alberto Fabra (Comunitat Valenciana) i Ignacio Diego (Cantàbria), segons el CIS, encara sumant amb el partit d'Albert Rivera aconsegueix un empat amb el bloc que formen la resta de formacions entorn del PSPV, per la qual cosa el resultat està molt ajustat.
I tenen complicat tornar a governar José Antonio Monago (Extremadura) i José Ramón Bauzá (Balears), perquè ni amb Ciutadans sumen majoria suficient davant de la que pot aglutinar el PSOE amb Podem i grups d'esquerra.
EL PP PERD SET MAJORIES ABSOLUTES
Segons aquests resultats, el PP perd set majories absolutes que ara ostenta en patir una pèrdua de regidors entre totes les regions en disputa i només manté la de Castella i Lleó, tot i que en aquesta comunitat també perd 10 parlamentaris.
En algunes autonomies, els populars poden sumar majoria absoluta amb el suport només de Ciutadans; és el cas de Madrid (48+22), Múrcia (21+6), la Rioja (15+5) i Castella-la Manxa (14+3). A Aragó aconseguirien majoria absoluta si mantenen el pacte d'aquesta legislatura amb el PAR i sumen a més Ciutadans (23+4+8).
Hi ha comunitats amb resultats molt ajustats, on segons el CIS les sumes de PP i PSOE amb altres formacions donen com a resultat gairebé un empat. És el cas de la Comunitat Valenciana, on PP i Ciutadans sumen 49-51 regidors i PSOE, Podem i Compromís, 48-49 (la majoria absoluta són 50 diputats); i a Cantàbria, PP i Ciutadans sumen 17-18 regidors (18 és la majoria absoluta), el mateix que PRC (segona força) juntament amb PSOE i Podem.
EL PSOE POT RECUPERAR EXTREMADURA I BALEARS
El PP ha perdut també Extremadura, on José Antonio Monago té complicat tornar a governar. El CIS li concedeix entre 24 i 26 escons i al PSOE entre 26 i 28, amb més percentatge de vot que els populars.
Monago i Ciutadans (4) no passen la majoria absoluta de 33 regidors perquè el candidat popular perd entre sis i vuit regidors, mentre que els socialista haurien de sumar a Podem (8). IU pot quedar-se sense representació o aconseguir dos diputats, però no tindria la clau del govern.
En el cas de les Illes Balears, el PP perd segons el CIS 15-16 regidors i encara suposant un acord amb Ciutadans tampoc sumarien majoria absoluta (es queden a 29 escons i es necessiten 30); la majoria alternativa i al voltant del PSOE balear hauria de sumar a tres formacions més: Podem, MES i Gent per Formentera.
On ha tornat a guanyar el PSOE és a Astúries, amb Javier Fernández al capdavant, en obtenir 13 diputats, tot i que quatre menys que als comicis del 2011 i amb necessitat d'arribar a acords amb forces d'esquerra. L'acord amb Podem (10) li donaria ja majoria absoluta (33 escons); el PP és la segona força (11), però no supera la majoria suficient ni amb Ciutadans (4) ni amb Foro (5).
PACTES A LES CANÀRIES I A NAVARRA
A les Canàries guanyaria Coalició Canària amb 17 diputats i els socialistes creixerien fins a convertir-se en la segona força política a les Illes amb 15-16 regidors. Aquí podria donar-se el cas que aquestes dues forces reeditessin el seu pacte de govern actual, però la matemàtica permetria governar també els nacionalistes amb el PP i el PSOE amb Podem i Ciutadans.
A la Comunitat Foral de Navarra, UPN aconseguiria la primera posició amb 11-12 regidors seguit de Podem, que irromp al Parlament autonòmic amb 11 diputats, gairebé un empat. En un parlament de 50 regidors apareixen altres sis formacions pel qual resulta molt complicat buscar pactes.
El CIS reflecteix que EH Bildu seria la tercera força (7 escons); el PSN passaria a ser la quarta (6) i Geroa Bai cinquena (5). Ciutadans entraria amb 4-5 regidors, el PP en tindria 3 i IU en trauria 2. La suma dels partits no nacionalistes donaria majoria absoluta, però requeriria l'entesa entre un grup heterogeni. La resta de partits de l'arc parlamentari tampoc podrien governar conjuntament, ja que es queden a un regidor de la majoria absoluta.
IU i UPyD
Unió Progrés i Democràcia (UPyD) no aconseguiria tenir representació en cap dels Parlaments autonòmics on aquest any se celebren eleccions, ni tan sols a l'Assemblea de Madrid, on en els passats comicis va obtenir 8 regidors, ni a la Junta General del principat d'Astúries, on va aconseguir un parlamentari.
IU tampoc aconseguiria cap regidor a la Comunitat Valenciana, Balears, la Rioja, Cantàbria, Castella-la Manxa, Múrcia, Canàries, Ceuta i Melilla. Sí que obtindria 3 diputats regionals a Aragó, 2 a Astúries, 1 a Castella i Lleó i de 0 a 2 regidors a Extremadura. A la Comunitat Foral de Navarra Coalició Esquerra - Ezquerra arribaria a 2 diputats.
AJUNTAMENT DE BARCELONA
L'enquesta electoral del CIS augura que la candidatura de BComú liderada per Ada Colau guanyaria les eleccions municipals de Barcelona si es fessin ara, amb 11 regidors al consistori, on no havia tingut representació en el mandat que acaba.
CiU perdria l'alcaldia i es quedaria en segona posició amb 8 regidors --ara en té 14--, i C's seria la tercera força amb 6 escons.
Per darrere se situen PSC (5 regidors, respecte dels 11 actuals), PP i ERC empatarien a 4 --els populars en tenen avui 9 i els republicans 2--, la CUP entraria al consistori amb 3, i UPyD seguiria sense estar representada a Barcelona.
ICV-EUiA passaria dels seus 5 regidors actuals als 11 que supera BComú, la candidatura que s'ha incorporat.
L'estimació de vot indica que BComú obtindria el 25,9% de suports, CiU el 18,5%, C's el 13,8%, PSC l'11,6%, ERC el 10,1%, PP el 9,1%, CUP el 7,1%, mentre que UPyD no entraria al consistori (0,6%), altres partits concentrarien el 2% de vots i l'1,4% serien en blanc.
Aquesta aquesta l'estimació de la macroenquesta del CIS sobre les municipals i autonòmiques del 24 de maig a tot Espanya, i que per a Barcelona es basa en 993 entrevistes personals fetes a domicili del 23 de març al 9 d'abril entre la població de la ciutat amb dret a vot en les municipals, i amb un marge d'error del +/-3,2%.
AJUNTAMENT DE MADRID
El PP de Madrid perdria la majoria absoluta (29 regidors) a l'Ajuntament de la capital però es mantindria com a llista més votada, amb 22-23 regidors i irrompria amb força Ara Madrid, que es col·loca com a segona força política, amb 13-14 edils i relega el PSOE al tercer lloc, que en tindria 12.
Per la seva banda, no obtindrien representació ni IU, que actualment té 6 edils, ni UPyD, que té cinc regidors. En canvi, Ciutadans, seria la quarta força del consistori, segons aquest sondeig, i aconseguiria entre 9 i 10 regidors.
La suma de PP i Ciutadans assoliria la majoria absoluta en una forquilla de 31-33 regidors, mentre que la suma d'Ara Madrid, PSOE i IU tindria els 34-36 edils restants.
Pel que fa a l'estimació de vot, el 34,5% dels enquestats votaria el Partit Popular respecte del 20,8 % que ho faria a Ara Madrid, mentre que al PSOE el votaria el 18,1%. En el cas de Ciutadans, obtindria el 14,9%; IU, es quedaria amb el 4,2%, i UPyD, amb el 3,2%.
Respecte al vot directe de l'enquesta, és a dir, la resposta directa dels enquestats pel CIS sobre la seva opció de vot si demà se celebressin les eleccions municipals a Madrid, el 20,1% es decantaria pel PP; el 16,9% per Ara Madrid, el 12,7% per PSOE, el 10,6 per Ciutadans, i ja molt lluny, se situen IU, amb el 2,7% dels vots, i UPyD, amb l'1,2%.
En aquest sondeig, no té clara la seva intenció de vot el 18,7% dels enquestats, mentre que un 9% assegura que no té intenció de votar.
