Publicat 08/12/2014 12:02

El Port de Tarragona comença la seva etapa amb els creuers centrant-se en navilieres premium

Puerto de Tarragona
PUERTO DE TARRAGONA

Les instal·lacions acumulen 1.893 creueristes a falta de tancar l'any

TARRAGONA, 8 des. (EUROPA PRESS) -

El Port de Tarragona ha iniciat aquest 2014 el seu camí en la captació de creuers sota una nova estratègia per créixer en aquest segment que se centra a atreure navilieres mitjanes i 'premium', i a aprofitar la proximitat de l'enclavament amb Barcelona.

En una entrevista d'Europa Press, el president del Port de Tarragona, Josep Andreu, ha sostingut que les armes de les instal·lacions per competir amb altres enclavaments competidors, sobretot el port de Barcelona, són centrar-se en les navilieres de menor mida i proporcionar-los serveis de valor afegit.

"Barcelona acull el macrocreuer, però potser el mitjà li costa més perquè no té espai o està molt massificat, i aquí és on sorgeixen les oportunitats", ha destacat Andreu, que ha afegit que una altra basa que pot jugar l'enclavament tarragoní és amb les companyies especialitzades en rutes alternatives de curt trajecte.

Andreu porta tot l'any promocionant el Port de Tarragona sota la marca 'Tarragona Cruise Port Costa Daurada' en diferents fires, com la internacional Cruise Shipping Miami i la Seatrade Med, la fira de creuers més important del Mediterrani que s'ha celebrat aquest any a Barcelona.

CREUERS PILOT

Els primers fruits d'aquests contactes ja s'han produït, i és que aquest estiu el port ja ha rebut 1.893 creueristes de les navilieres Sea Cloud, focalitzada en petites embarcacions de luxe (83 creueristes); Voyages to Antiquity, centrada en viatges culturals pel Mediterrani, Àfrica, Índia i sud-est asiàtic (282), i Pullmantur, que és la que més creueristes ha portat aquest any a Tarragona, 1.528.

Aquests són els creueristes que el Port de Tarragona ha rebut aquest any, si bé la temporada encara no ha acabat: "Amb aquests contactes hem generat creuers de prova que han començat aquest estiu i que permeten a les navilieres conèixer Tarragona i el nostre producte".

Andreu ha destacat que aquests creueristes són "genuïns", ja que visiten Tarragona com a primera opció i no via Barcelona, fruit de la gestió de l'equip de creuers del port, que promociona actius del territori com la Tarragona romana, la Reus modernista de Gaudí i la Ruta del Cister.

El projecte de creuers està liderat pel Port de Tarragona, i participen a la taula de treball el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, el Patronat de Turisme de l'Ajuntament de Tarragona i la Cambra de Comerç de Tarragona, a més de tenir la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili (URV), PortAventura i BCN World.

INFRAESTRUCTURA DE CREUERS

L'Autoritat Portuària de Tarragona (APT) està treballant en desenvolupar la infraestructura necessària per acollir els creuers, i estudia diverses opcions després d'haver descartat el dic de Llevant, on atraquen actualment els creuers que fan escala puntual al port.

Andreu estudia una opció provisional que se centra a aprofitar les obres del dic Prats, respecte del pantalà que explota Repsol, al costat de la platja de La Pineda i molt a prop dels terrenys del futur complex de BCN World i de PortAventura, i allargar l'espigó perquè albergui la terminal.

Les obres del dic constarien entre 25 i 30 milions d'euros, i es construirien dues esplanades, que costarien uns 15 milions en total: una per al projecte càrrec industrial i una altra d'ús polivalent d'entre 40 i 60 metres quadrats que es podria utilitzar per a creuers i ferris.

Aquesta infraestructura podria estar en funcionament en els pròxims quatre anys, i Andreu ha indicat que les obres del dic s'han de fer igualment més enllà de l'aposta pels creuers.

Tot i això, si fructifica l'estratègia de captar creueristes --un mínim de 50.000 anuals respecte dels 2.000 actuals--, l'estratègia de l'APT passa per una solució més definitiva i que es basa a construir una terminal urbana al costat del Port Esportiu de Tarragona.

Els tècnics han dissenyat diverses opcions que comportarien una inversió d'entre 80 i 120 milions d'euros, en funció de la superfície i la profunditat, i que encara estan en fase d'estudi.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés