Lluís Caldentey governa des de fa 16 anys el municipi més alt del Penedès
BARCELONA, 13 Maig (EUROPA PRESS) -
Com l'aldea gala d'Astèrix que als còmics d'Uderzo resistia els embats dels romans, el PP aspira a prolongar a les eleccions del 24 de maig la llegenda de Pontons (Barcelona), un poble en què des de fa 16 anys governen els populars, en una zona on no solen obtenir grans resultats.
El druida de la 'poció màgica' és en aquest cas l'alcalde, Lluís Caldentey, qui confessa que no li agraden els còmics, admet que aspira a revalidar la seva majoria i resumeix la seva recepta en una idea bàsica: "Sóc molt del poble jo. De tota la vida".
A més de ser 'molt de Pontons', fonts pròximes expliquen que el poble --de menys de 500 habitants-- li agraeix la seva lluita per obtenir inversions --són habituals les trucades als seus companys diputats: 'Posim amb el conseller'--, que el van portar a aconseguir el 2014 una inversió de 2,25 milions d'euros.
La seva abnegació per defensar als veïns és tan gran que, expliquen, va acompanyar al banc aquelles persones que van quedar atrapades per les preferents o fins i tot els va ajudar si tenien problemes amb la companyia telefònica: "Els escolto i els ajudo en el que és possible", concedeix en declaracions a Europa Press.
Aquesta devoció pel seu poble li ha permès superar alguns "xivarris", com quan es va negar a facilitar un espai per posar les urnes el 9N --els veïns van haver d'organitzar autobusos per votar al poble d'al costat-- o quan el 2005 va titllar els homosexuals de "persones tarades".
TEMPTEJAT PER CiU
El magnestisme de Caldentey és tan gran --si bé no amaga el logo del partit en la seva campanya, admet que "més que un alcaldable del PP és un alcaldable de Pontons"-- que fins i tot veïns d'altres pobles li han demanat mig en broma mig seriosament que sigui el seu alcalde.
També CiU, assegura, ha intentat que es presenti per ells --"m'han pressionat moltes vegades"--, però Caldentey es manté fidel al PP, confiat a mantenir Pontons com l'aldea irreductible dels populars i tornar a situar després del 24M la bandera de la gavina al poble més alt del Penedès.
