BARCELONA 19 des. (EUROPA PRESS) -
El ple de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha aprovat aquest dimarts de forma definitiva l'ordenança fiscal reguladora de les taxes metropolitanes de tractament i disposició de residus municipals (TMTR), que s'incrementarà una mitjana del 4%, amb la previsió de recaptar al voltant de 118 milions d'euros.
Segons han informat a Europa Press fonts de l'AMB, l'aprovació definitiva s'ha aconseguit amb els vots a favor dels partits del govern (PSC, Entesa i ERC); les abstencions del PDCat i els grups locals Plataforma Ciutadana per Barberà i Compromís i Acord per Torrelles; i els vots en contra de PP, CUP i Cs.
El PP ha presentat al·legacions --que han estat desestimades-- per argumentar que l'increment mitjà de la taxa "no fa altra cosa que consolidar la tendència de recaptació del govern metropolità", que se suma a l'encariment de la TMTR durant els exercicis anteriors, del 13% entre el 2011 i el 2017, segons consta en el document, consultat per Europa Press.
La taxa de tractament de residus es paga conjuntament amb la factura de l'aigua i serveix per finançar tots els costos de gestió mediambiental dels residus municipals dels 36 ajuntaments metropolitans.
En les seves al·legacions, el PP recorda que el grup metropolità s'ha manifestat reiteradament contrari al cobrament conjunt d'aquesta taxa amb el consum d'aigua perquè no existeix cap relació entre els dos serveis.
Quant al capítol que regula la taxa en el cas d'usos no domèstics, el PP proposava modificar-lo argumentant que la taxa no atén a la capacitat econòmica del negoci perquè s'assigna només en funció de l'activitat i no té en compte la superfície del local --que incideix en la generació de residus-- ni la capacitat econòmica.
Considera que és un sistema fiscal "injust i regressiu" i que afavoreix els comerços grans i negocis grans en detriment dels petits.
El grup popular també critica que la taxa estableix una vinculació directa entre consum d'aigua i potencial generació de residus, mentre que considera que no existeix aquesta vinculació, ja que existeixen activitats potencials generadores de residus però de baix consum d'aigua, com les empreses de serveis administratius, per exemple, on la taxa pot arribar a representar més del 50% de la factura de l'aigua.
També considera una discriminació que s'apliqui diferent taxa en funció del municipi, la qual cosa condueix al fet que per un mateix consum d'aigua i per una mateixa activitat de negoci, l'import de la factura sigui significativament diferent segons el municipi.
