MADRID, 12 (EDIZIONES)
"Platero és petit, pelut, suau; tan tovet per fora que sembla que està fet de cotó fluix, que no té ossos"... i aquest divendres, a més, compleix 100 anys. Una de les obres més famoses de l'escriptor de Huelva Juan Ramón Jiménez, 'Platero i jo', es fa gran i Google li ha regalat un bonic 'doodle' per conmemorar-lo.
El llibre és una narració delicada que recrea la vida de l'ase Platero fins a la seva mort. La primera edició de l'obra es va publicar un 12 de desembre del 1914 amb 63 capítols, tot i que no va ser fins al 1917 quan va sortir a la llum l'edició completa, composta per 138 capítols.
Durant els seus versos, el lector comparteix el dia a dia de Juan Ramón i el seu ase. Observa el primer veure com Platero "juga amb Diana, la bella gossa blanca que s'assembla a la lluna creixent, amb la vella cabra, gris, amb els nens...".
El lector també els acompanya quan passegen pels profunds camins de l'estiu sota el cel "blau, blau, blau" i el burret "està parat més temps que caminant"; i assisteix, entre d'altres, al moment en què Platero va treure d'aquell rierol gran el carretó d'aquella noieta "espellifada i bruta".
Malgrat que ha estat entès per a molts anys com un llibre per a nens, no es va escriure per a tal fi, i de fet l'autor parla de la mort, el dolor i la violència. Així es mostra, per exemple, en els últims capítols, on s'expressa la nostàlgia després de la mort de l'animal, i entra en la profunditat de l'ànima humana.
Això sí, la seva classificació no és senzilla. La mateixa fundació Juan Ramón Jiménez explica que es podria dir que aquesta petita obra reuneix dos gèneres literaris: la lírica, amb uns exquisits versos; i la novel·la.
Es tracta d'un llibre de lectura gairebé obligada per a qualsevol hispanoparlant, i pocs n'hi haurà que no coneguin, com a mínim, el seu principi. A més de llegir-se als col·legis, per a l'Institut Cervantes representa tot un clàssic de la literatura espanyola del segle XX com a exemple de prosa poètica modernista.
Sigui com sigui, el petit burret segueix sobrevivint als anys, i la seva importància es constata en observar la quantitat d'idiomes als quals s'ha traduït. Afrikaans, alemany, àrab, braille, txec, xinès, finlandès, francès, anglès, rus... i la llista continua. Platero, el burret de Moguer, continua amb salut, i això que "al migdia, Platero estava mort".
