Pot reduir fins a un 50% la biodiversitat
BARCELONA, 20 maig (EUROPA PRESS) -
La pesca d'arrossegament intensiva provoca a llarg termini la desertització biològica dels ecosistemes sedimentaris dels fons marins, fet que suposa una amenaça per a la biodiversitat i el contingut en carboni orgànic.
Així es desprèn d'un estudi publicat a la revista 'Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America' liderat per científics de la Universitat Politècnica de Marche (Itàlia) i amb participació d'investigadors de l'Institut de Ciències del Mar (ICM, CSIC) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
L'estudi se centra en l'avaluació de l'impacte de la pesca d'arrossegament intensiva sobre organismes petits d'entre 30 i 500 micròmetres que viuen en els sediments marins dels caladors de pesca del talús continental, a uns 500 metres de profunditat.
Segons els resultats, al remoure de manera contínua al llarg dels anys els sediments, aquestes arts han propiciat que en algunes àrees aquests organismes siguin un 80% menys abundants i que la biodiversitat es redueixi un 50% respecte a altres zones on no es realitza aquesta pràctica, que cada vegada es practica a més profunditat.
Així mateix, els sediments s'empobreixen més d'un 50% pel que fa al contingut en matèria orgànica --aliment dels organismes que viuen en aquestes profunditats--, i presenten taxes més reduïdes de degradació del carboni, al voltant d'un 40%.
L'estudi s'ha realitzat al nord-est de la costa catalana, en el canó submarí de La Fonera --anomenat també de Palamós--, i és la continuació d'un treball previ en què ja quedava patent l'impacte de la pesca d'arrossegament intensiva en la morfologia d'aquesta zona.
