MADRID, 13 Nov. (EUROPA PRESS)
Els gats mai s'han caracteritzat per ser la mascota més afectuosa del món. A diferència dels gossos, els gats són més independents, autònoms i menys dòcils.
Segons Wes Warren, professor de genètica de la Universitat de Washington, els gats són només semi-domèstics, és a dir, que conserven una part d'animal salvatge, tal com declara en una entrevista en 'Quartz'. Vols saber per què?
Warren i el seu equip d'investigació van descobrir que hi havia una diferència entre els patrons d'ADN dels gats domèstics i dels salvatges com per exemple la gràcia i la docilitat. Aquests són els gens que influeixen en comportaments com la recerca de recompenses i la por.
La diferència, segons aquest estudi, estima que va començar fa uns 9.000 anys, quan els humans van començar a cultivar i a descobrir l'agricultura. Per les poblacions de rosegadors que s'acostaven a les collites, els gats salvatges van començar a interactuar amb els humans.
La hipòtesi que Warren sosté és que, al mantenir els gats sota control als rosegadors, els humans alimentaven els gats perquè es quedessin prop de la collita. Així és com comencen els homes a interactuar amb els gats, i així és com els gats comencen a fer-se dòcils.
Però el fet curiós és que els gats domèstics encara mantenen unes característiques pròpies d'un animal salvatge: l'amplitud del rang d'audició (detecten amb això el moviment de la seva presa), conserven la seva visió nocturna i la capacitat de pair aliments rics en proteïnes (dietes altes en greix). Aquesta última característica significa que, a diferència dels gossos, els gens dels gats no han evolucionat perquè siguin dependents dels éssers humans pel menjar.
PER QUÈ ELS GATS SEGUEIXEN SENT SALVATGES?
Sobretot perquè les poblacions de gat domèstic s'han creuat amb els gats salvatges. A més, l'auge sobre la creació de noves races de gats estranys, va començar fa només 200 anys.
