MADRID, 12 Feb. (EUROPA PRESS) -
Menjar i no engreixar és un somni per a algunes persones, un malson per a altres i, en els dos casos, una realitat que no només depèn de factors ambientals i alimentaris, sinó que ve determinada per l'herència genètica. Conèixer els gens que disposen la nostra predisposició al sobrepès podria ajudar a posar barreres a l'actual epidèmia d'obesitat.
L'obesitat és una càrrega mundial de salut pública que afecta milions de persones, però no hi ha tractaments a llarg termini. Hi ha moltes raons per les quals les persones guanyen diferents quantitats de pes i per les quals el greix queda emmagatzemat en diferents parts dels seus cossos.
A la recerca d'aquestes raons, investigadors internacionals han analitzat les raons genètiques, i han detectat vincles genètics amb l'obesitat, com exposen en dos articles complementaris que es publiquen aquest dimecres a 'Nature'.
Mitjançant l'anàlisi de mostres genètiques de més de 300.000 persones per estudiar l'obesitat i la distribució del greix corporal, els experts del consorci de la Investigació Internacional Genètica de Trets Antropomètrics (GIANT, per les seves sigles en anglès) van completar l'estudi més gran de la variació genètica fins avui i van detectar més de 140 llocs en tot el genoma que juguen papers diversos en l'obesitat.
Mitjançant l'aplicació de nous mètodes computacionals als resultats genètics, van descobrir noves vies biològiques que són importants en el control del pes corporal i la distribució del greix. Aquest treball és el primer pas per trobar els gens individuals que juguen un paper clau en la forma i la mida del cos. Les proteïnes que aquests gens ajuden a produir podrien convertir-se en objectius per al futur desenvolupament de fàrmacs.
Un dels treballs es va centrar en els llocs on el greix s'emmagatzema al cos, un dels determinants de risc per a la salut. Un dels trets observables vinculats als llocs genètics era la relació entre la circumferència de la cintura i la dels malucs.
Les persones amb la circumferència de la cintura més gran que la del maluc tenen més greix abdominal que envolta els òrgans abdominals. Això les fa més propenses a tenir trastorns metabòlics, com problemes cardiovasculars i diabetis tipus 2, que les persones en les quals el greix corporal es concentra més a l'àrea del maluc o està distribuïda por igual en tot el cos.
"Hem de conèixer aquestes localitzacions genètiques perquè els diferents dipòsits de greix plantegen diferents riscos per a la salut --diu Karen Mohlke, professora de Genètica a l'Escola de Medicina de la Universitat de Carolina del Nord, als Estats Units, i autora principal de l'article que va examinar la distribució de greix en la relació cintura-maluc--. Si podem descobrir quins gens influeixen en el lloc on es diposita el greix, podria entendre la biologia que condueix a diverses condicions de salut, com la resistència a la insulina/diabetis, la síndrome metabòlica i les malalties del cor"
19 LOCALITZACIONS GENÈTIQUES, MÉS INFLUENTS EN LES DONES
Les localitzacions genètiques associades amb dipòsits de greix es relacionen amb gens prèviament identificats com importants per a la creació de teixit adipós. Els investigadors també van determinar que 19 de les localitzacions genètiques de distribució del greix tenien un efecte més fort en les dones i només una, un efecte més intens en els homes.
"En la recerca de variants genètiques que juguen un paper important per influir en la distribució del greix corporal i la forma en la qual la distribució de greix difereix entre homes i dones, esperem fer un zoom sobre els processos biològics subjacents crucials", afirma Cecilia Lindgren, autora principal i investigadora a l'Institut Broad de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT, per les seves sigles en anglès) i la Universitat Harvard, als Estats Units, i professora de la Universitat d'Oxford, al Regne Unit.
A l'article de 'Nature', que se centra a l'índex de massa corporal (IMC), els investigadors van identificar 97 regions de tot el genoma que influeixen en l'obesitat, una troballa que va triplicar el nombre de regions prèviament conegudes. "El nostre treball demostra que la predisposició a l'obesitat i l'augment de l'IMC no es deu clarament a un sol gen o canvi genètic", assenyala l'autora principal, Elizabeth Speliotes, professora assistent de Medicina Interna i Medicina Computacional i Bioinformàtica a la Universitat de Michigan, als Estats Units.
"El gran nombre de gens fa que sigui menys probable que una solució per vèncer l'obesitat funcioni per a tothom i obre la porta a possibles maneres en les quals podríem usar les pistes genètiques per ajudar a derrotar l'obesitat", diu aquesta experta. A més, els investigadors van trobar que les localitzacions genètiques associades a l'IMC és probable que participin en els processos neuronals, específicament la senyalització cerebral que controla la gana i el consum d'energia.
"Mitjançant l'ús de mètodes computacionals innovadors, hem assenyalat noves vies biològiques que actuen en el cervell per regular l'obesitat en general i també un conjunt diferent de vies relacionades amb la distribució del greix que regulen els processos metabòlics clau", resumeix l'autor Joel Hirschhorn, professor de Pediatria i professor de Genètica a l'Hospital Infantil de Boston i a l'Escola de Medicina de la Universitat Harvard, als Estats Units, i codirector del Programa de Metabolisme de l'Institut Broad.
Una vegada que s'entenen millor, aquests mecanismes no només poden ajudar a explicar per què no totes les persones obeses desenvolupen malalties metabòliques relacionades, com la diabetis i el colesterol alt, sinó que podrien donar lloc a possibles maneres de tractar l'obesitat o prevenir les malalties metabòliques en els que ja són obesos.
Els investigadors assenyalen que mentre que alguns gens implicats en l'obesitat ja han estat implicats en altres aspectes de la salut humana, altres podrien ser part de noves vies que encara no s'entenen. Per aquesta raó, consideren que comprendre millor les funcions relacionades amb el greix corporal i l'obesitat podria proporcionar una imatge més bona de les funcions d'aquests gens en una varietat de malalties.
