Publicat 22/12/2021 22:16CET

El Parlament aprova aquest dijous els Pressupostos de la Generalitat per 2022

És la primera vegada des de 2010 que els comptes a Catalunya entraran en vigor l'1 de gener

BARCELONA, 22 des. (EUROPA PRESS) -

El ple del Parlament aprovarà aquest dijous el projecte de llei de Pressupostos de la Generalitat de 2022, que inclou una despesa total de 38.139 milions d'euros, el que suposa un increment de 5.618 milions (17,3%) respecte als últims comptes aprovats de 2020, mentre que la previsió d'ingressos no financers i no finalistes és de 27.256 milions, 394 més (1,5%).

Els comptes tiraran endavant gràcies a l'aval dels comuns, amb qui el Govern va aconseguir un acord després que les negociacions amb la CUP fracassessin, el que ha evitat que s'aprovessin amb la majoria independentista de la investidura com s'havien plantejat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d'Economia, Jaume Giró.

Aquests seran els primers Pressupostos aprovats pel Govern d'Aragonès i els segons en tres anys --els últims van ser en 2020 i l'any passat no es van elaborar perquè l'Executiu es va constituir al maig-- després de diverses pròrrogues pressupostàries.

A més, Aragonès i Giró compliran el seu objectiu de tenir els Pressupostos vigents l'1 de gener, algo que no passa des de 2010, quan el tripartit encapçalat per José Montilla va aconseguir aprovar els comptes abans de finalitzar el 2009, mentre que els següents governs que ocupat la Generalitat no han pogut complir aquests terminis.

DE LA CUP Als COMUNS

Des d'un inici, tant Aragonès com Giró van fixar a la CUP com únic soci per treure endavant els comptes amb el que reeditarien la majoria de la investidura, però els 'cupaires' van advertir que feia falta un gir a l'esquerra de les polítiques del Govern i les negociacions es van enquistar, fins al punt que van acabar presentant una esmena a la totalitat que bloquejava la tramitació dels Pressupostos.

Davant el veto de la CUP a pocs dies del debat de totalitat, i davant la insistència del Govern de no negociar amb el PSC, el president va obrir converses amb els comuns per tractar de treure endavant els comptes, el que va provocar les crítiques de Junts perquè no compartien pactar amb una formació no independentista, encara que Giró havia garantit que s'aprovarien amb la frase "Pressuposats o Pressupostos".

De fet, en una de les últimes reunions a contrarellotge amb els comuns per desbloquejar la tramitació dels Pressupostos, no va haver-hi cap representant de Junts, evidenciant així les discrepàncies dins del Govern.

Malgrat les divisions entre els socis de l'Executiu, Aragonès i els comuns van arribar a un acord in extremis poques hores abans del debat a la totalitat i que incloïa l'aprovació dels Pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona: els comuns facilitaven l'aprovació dels comptes de la Generalitat i ERC rectificava el seva 'no' i donava suport als d'Ada Colau.

Amb aquest pacte, el ple del Parlament va aprovar el 22 de novembre seguir tramitant els comptes però va generar també un increment les crítiques de Junts, que van acusar Aragonès de trencar la majoria independentista, malgrat que dies més tard la portaveu del partit, Elsa Artadi, va minimitzar l'impacte de l'acord amb els comuns en les finances elaborades per Giró: "Afecten un 0,0005%".

La setmana passada el president i la líder dels comuns en el Parlament, Jéssica Albiach, van segellar el pacte definitiu i ho van escenificar amb una reunió i una foto al Palau de la Generalitat, en que no va participar Giró, malgrat haver estat qui ha elaborat els comptes i qui ha pilotat les negociacions, demostrant els recels de Junts davant aquest acord.

DÈFICIT I IMPOSATS

El projecte de llei de Pressupostos també contempla un dèficit de 1.487 milions, equivalent al 0,6% del PIB, la taxa de referència per poder obtenir finançament en 2022, i un augment de 588 milions d'euros en recaptació d'impostos cedits i propis, a causa dels tributs al CO2 i instal·lacions que afecten al medi ambient.

Giró ha estat l'encarregat de defensar aquests comptes i ha caracteritzat la seva defensa per negar-se a pujar impostos, al mateix temps que ha reclamat a l'Estat que habiliti fons extraordinaris Covid per 2022 i ha criticat el "dèficit fiscal" contra Catalunya.

L'acord amb els comuns ha introduït en els comptes una reducció de l'IRPF en les rendes més baixes, una paga extra al personal de neteja dels centres sanitaris, un augment de les partides en el dentista públic i salut mental, 160 milions per reduir llistes d'espera i estudiar la incorporació de càmeres de vídeo a les llançadores de foam dels Mossos d'Esquadra, entre altres qüestions.

A més, van acordar amb la formació d'Albiach intorducir un nou impost als aliments ultraprocesados; una nova taxa "finalista" els diners recaptats de la qual anirà destinat a protegir als petits productors i al mercat de proximitat.

A aquestes mesures s'afegeixen quatre milions per a un pla pilot sobre la renda bàsica universal, 500.000 euros per engegar una energètica pública i 750 milions en habitatge amb la possibilitat d'estendre'ls a 1.000, com demanaven els 'cupaires'.

També inclouen 90 milions per instaurar la gratuïtat de l'educació infantil de 2 a 3 anys (P2) a partir del proper curs, mentre que la llei d'acompanyament elimina l'obligació de presentar els Pressupostos abans de 10 d'octubre, suprimeix la diferència entre funcionari de carrera i personal interí, i encarrega a la Conselleria de Salut elaborar un full de ruta per internalizar el servei 061 Salut Respon, entre uns altres.

PLE AMB RESTRICCIONS

Aquest ple se celebrarà amb les restriccions aprovades per la Mesa del Parlament davant l'augment de contagis de coronavirus, de manera que hi haurà 72 dels 135 diputats presents en l'hemicicle i la resta votaran per delegació.

La sessió començarà les 9.00 amb una interpel·lació de la CUP sobre salut i l'atenció primària que contestarà el conseller del ram, Josep Maria Argimon, i després hi haurà el debat i validació del decret del Govern sobre la violència vicaria, que presentarà la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró.

A continuació, sobre les 10.30 començarà el debat de Pressupostos, en el que cada grup tindrà una intervenció de 20 minuts, i es votaran les 1.106 esmenes que arriben vives al ple i després el dictamen de la Comissió d'Economia i Hisenda.

A la tarda i després d'una aturada per menjar, sobre les 16.00 es farà el debat i votació de la llei d'acompanyament als comptes, que arriba amb 753 esmenes vives.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2022 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés