BARCELONA 3 juny (EUROPA PRESS) -
Els investigadors del projecte internacional MedSeA han mostrat aquest dilluns la seva "sorpresa" per les grans concentracions de meduses i microplàstics observats a la conca interior de la Mediterrània, dues de les conclusions preliminars d'una expedició científica per mesurar l'impacte de l'acidificació i l'escalfament global en aquest mar, i que ha finalitzat aquest dilluns.
En roda de premsa amb motiu de l'atracament a Barcelona del vaixell Ángeles Alvariño del Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO), la coordinadora del projecte europeu i científica de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (Icta) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Patrizia Ziveri, ha subratllat que els microplàstics s'han trobat "de manera generalitzada a zones molt allunyades de la costa".
Això, juntament a les elevades densitats de meduses, especialment a la Mediterrània occidental, constitueixen les conseqüències visibles a simple vista de la pressió ambiental exercida per l'home, especialment alta en un mar en el qual els efectes de l'escalfament global, la sobrepesca i la presència d'espècies invasores conformen un "sistema molt complex" que els científics han començat a analitzar per primera vegada de manera coordinada.
El creuer científic del MedSeA que ha comptat amb la participació d'una dotzena de científics de vuit nacionalitats, va salpar fa un mes de Cadis, ha navegat pel sud de la conca fins a aigües del Líban i ha tornat passant per Creta, el mar Egeu, l'Adriàtic, l'estret de Sicília i el Golf del Lleó, i ha comprovat la concentració de diòxid de carboni (CO2) cada vint minuts de navegació, fet que suposa 2.500 mesuraments s'analitzaran en les pròximes setmanes.
El projecte, finançat amb 6 milions d'euros del VII Programa Marc de la Unión Europea (UE) i que té la col·laboració d'un centenar de científics de 22 institucions europees, entre les quals hi ha l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea), l'Institut de Ciències del Mar (ICM) del CSIC i la Universitat de Cadis, ha recollit mostres d'aigua superficials i profundes i estudiarà també les concentracions de plàncton, aerosols, sediments, isòtops radioactius i compostos químics, entre d'altres.
Ziveri ha destacat que la captació de CO2 per part dels oceans --es calcula que 24 milions de tones al dia a tot el món-- comporta un descens del PH a l'aigua marina, amb la consegüent acidificació, uns efectes encara per descriure al detall però que apunten a un descens de la biodiversitat i que, en el cas d'un mar interior com el Mediterrània poden ser més problemàtiques.
Els experts intueixen que el descens del PH comporta un augment de l'energia necessària dels organismes amb petxines i esquelets per formar les seves estructures, una reducció de la captació d'oxigen i un menor èxit reproductiu en nombroses espècies, mentre que altres, com les meduses, podrien estar millor preparades per als canvis i per tant proliferar amb major èxit.
La coordinadora del MedSeA ha indicat que entre els anys 1800 i 2000 ha augmentat la concentració de CO2 en els oceans mundials un 34%, i es calcula que el 2100 creixi un 152%, cosa que representa que s'arribarà a una acidificació no coneguda pels oceans en 300 milions d'anys.
D'acord amb el que es coneix, Ziveri ha considerat prioritari "fer alguna cosa ara" i reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i la pressió antropogènica que s'exerceix sobre la Mediterrània, estenent les reserves marines i limitant la sobrepesca.
MÉS MEDUSES DE LES PREVISTES
La investigadora del ICM-CSIC, Melissa Acevedo, ha assenyalat que els albiraments de meduses a la costa són habituals, i de fet es tenen dades des de fa una dècada, però la campanya oceanogràfica ha permès també observar afloraments d'aquestes espècies a l'interior del Mediterrània, amb una "densitats més elevades del que s'esperava", especialment de 'Pelagia noctiluca' i 'Velella velella'.
Tot i això, és impossible predir si aquestes arribaran a la costa en grans quantitats a l'estiu, ja que dependrà de les corrents i vents, així com de la barrera natural que puguin formes les pluges i les aportacions d'aigua dolça des dels rius.
Acevedo sí ha considerat provat que la sobrepesca d'espècies depredadores de les meduses, juntament amb el nul efecte que sembla que l'acidificació provoca en elles --organismes amb milions d'anys d'evolució amb una capacitat d'adaptació superior a altres espècies-- fan preveure que gaudiran d'avantatges competitius.
