L'Ajuntament alerta que és un fenomen "invisibilitzat" i insisteix en la prevenció
BARCELONA, 11 maig (EUROPA PRESS) -
El nombre de dones que dormen al carrer a Barcelona s'ha reduït un 35 per cent en un any, després de passar de les 134 el gener del 2020 a les 87 el passat mes de març, segons l'última xifra disponible dels recomptes que fan cada mes els equips municipals.
Ho ha anunciat la tinent d'alcalde de Drets Socials, Laura Pérez, en una roda de premsa aquest dimarts, amb la comissionada d'Acció Social, Sonia Fuertes, per presentar el resultat de la mesura del Govern central per a la prevenció del sensellarisme femení i la introducció de la perspectiva de gènere en l'atenció a les persones sense llar.
Des del 2008 --quan es van començar a recollir dades de manera més sistematitzada-- el nombre de dones en situació de carrer a Barcelona ha fluctuat entre l'11 per cent i el 15 per cent del total de persones sense llar, i per primera vegada aquesta xifra s'ha situat per sota del 10 per cent al febrer i al març, malgrat que el fenomen del sensellarisme ascendeix en el conjunt de les grans ciutats europees.
Pérez ha atribuït aquest descens de les persones que dormen al carrer a la reducció de l'arribada de persones a la ciutat a causa la pandèmia i a l'augment dels recursos disponibles per allotjar persones sense llar.
Actualment, hi ha tres equipaments exclusius per a dones a la ciutat: el Centre de Primera Acollida (CPA) de Sarrià --amb 54 places-- i dos Centres Residencials d'Inclusió (CRI), que són La Llavor, obert des del passat mes d'octubre amb capacitat per a 40 persones, i La Violeta, que va obrir a l'abril amb 26 persones més, on es fixen els circuits i es treballa en l'adaptació de l'equip professional.
FENOMEN "INVISIBILITZAT"
Pérez ha incidit que, malgrat que l'Ajuntament s'ha adaptat a la situació que ha provocat la pandèmia i ha obert recursos addicionals, calen estratègies estables de prevenció perquè les dones no arribin a la situació de carrer: "Això és una feina molt més a llarg termini i estructural".
En aquest sentit, ha destacat que el 70 per cent dels ajuts directes es destinen a dones i ha assenyalat que pateixen més situacions d'infrahabitatge o d'abusos i violència que els homes abans d'arribar-se a trobar en situació de carrer i que, quan ho fan, és amb una deterioració física i emocional "objectivament més greu"; una situació que creu que està invisibilitzada i que necessita un abordatge integral.
Per aquest motiu s'ha valorat obrir aquests equipaments exclusius per a dones, que els ofereixen més intimitat i privacitat i que genera més vincles entre elles, i amb un acompanyament social específic amb mirada de gènere, ha explicat.
