L'obra 'El Peó' es creia desapareguda a Moscou
BARCELONA, 22 abr. (EUROPA PRESS) -
L'exposició sobre el pintor modernista Aleix Clapés (1846-1920) en el Palau Güell de la Diputació de Barcelona ha incorporat aquesta setmana un quadre de l'artista que fins ara es considerava "perdut": 'El Peó', que segons la llegenda familiar havia estat adquirit pel líder comunista Lev Trotski i havia desaparegut.
Així ho han explicat aquest dijous a Europa Press els comissaris de la mostra --titulada 'Aleix Clapés, l'enigmtic pintor de Güell i Gaudí'--, l'historiador i crític de l'art Josep Casamartina, i el doctor en Teoria i Histria de l'Arquitectura, Carlos Alejandro Lupercio, que també han presentat un llibre sobre l'exposició.
'El Peó' s'havia exposat a la Sala Parés de Barcelona en 1886, juntament amb obres d'uns joves Ramon Casas i Santiago Rusiñol, "que el tractaven amb molt respecte i el consideraven un mestre", ha explicat Lupercio; i havia aparegut en un catleg sobre Clapés en 1902; per després se li va perdre la pista.
"Hi havia una llegenda familiar explicada per la filla de Clapés als seus néts que el quadre l'havia adquirit Trosky l'any 1920 i l'havia enviat al Kremlin; i que la filla havia escrit a Moscou preguntant pel quadre i que li havien respost que sí, que estava allí", ha explicat Casamartina.
No obstant aix, arran d'aquesta exposició, inaugurada el passat 17 de desembre de 2020, l'historiador de l'art Joan Francesc Ainaud es va posar en contacte amb la directora del Museu del Kremlin per confirmar si el quadre havia estat a Rússia, "i des de Moscou li van respondre que no hi havia rastre ni del quadre ni del seu autor", ha dit Casamartina.
DESCOBRIMENT
Va ser en aquest moment que Lupercio, cercant més informació sobre Clapés, va conixer un estudi recent de l'historiador de l'art Josep Capsir sobre un colleccionista anomenat Joan Artigas-Alart Casas (Barcelona, 1885-1934), "i entre les fotos que els seus hereus van fer de les obres que hi havia mercat estava 'El Peó", ha dit Casamartina.
Així, 'El Peó' no va arribar a sortir mai de Barcelona; per no ha estat fins que Lupercio i Casamartina s'han posat en contacte amb els hereus d'Artigas-Alart que s'ha pogut restaurar i s'ha pogut exposar en públic, pel que ha estat necessari modificar la mostra del Palau Güell, que ja portava mesos en marxa.
Amb tot, han explicat els comissaris, la llegenda del quadre transmesa per la família podria tenir encara "un enigma per resoldre", i és que el pintor hauria fet una versió de 'El Peó' més petita i diferent a la qual es pot veure ara, que va quedar retratada en la revista 'Diari Grfic' després de la mort del pintor en 1920.
"Aquest quadre més petit, que no s'havia publicat mai abans, sí que podria ser 'El Peó' rus, encara que probablement Trotski ho hi hauria mercat en 1916 a París, perqu en 1920 ja estava a Rússia", ha sostingut Casamartina, que ha reconegut, no obstant aix, que aquesta possibilitat segueix sent un misteri.
L'EXPOSICIÓ
'Aleix Clapés, l'enigmtic pintor de Güell i Gaudí' reuneix una part important de l'obra de l'artista, recorrent per primera vegada la vida i obra del pintor --des dels retrats de dones burgeses a pintures de sants--, amb motiu del centenari de la seva mort; i es podr veure fins al 30 de maig.
A més de 'El Peó', la mostra recull pintures indites localitzades durant l'organització de la retrospectiva, així com mobiliari original "realitzat probablement" amb Gaudí i objectes personals cedits pels seus descendents; i explica la relació que va tenir el pintor amb l'arquitecte catal i amb qui va anar el seu mecenes, Eusebi Güell.
