Actualitzat 14/03/2013 15:32

Mercè Aránega encarna una dona sense feina que lluita per sobreviure a 'Bona Gent'

Reparto de 'Bona Gent' en el Teatro Goya de Barcelona
EUROPA PRESS

BARCELONA 14 març (EUROPA PRESS) -

El director teatral argentí Daniel Veronese ha presentat aquest dijous a Barcelona l'obra 'Bona gent', del nord-americà David Lindsay-Abaire, en què dirigeix la catalana Mercè Aránega durant gairebé dues hores en un relat per la supervivència al mig de la crisi, que es representarà al teatre Goya Codorníu a partir del 18 de març amb una primera funció solidària.

En roda de premsa, Veronese i Aránega, acompanyats per la resta del repartiment --Àlex Casanovas, Antònia Jaume, Carol Muakuku, Ruben Ametllé i Àngela Jové-- ha explicat que aquesta obra, amb només 30 dies d'assaig a la seva esquena, és totalment extrapolable a la situació actual, ja que explica la història de Margaret, caixera d'uns grans magatzems que perd el seu treball i, amb una filla deficient al seu càrrec, passa l'obra demanant que li donin treball.

Malgrat aquest dramatisme, la proposta és tragicòmica, doncs està dotada de grans dosis d'humor "amb molta mala llet", que tant aconsegueixen fer riure com plorar els espectadors, ha assegurat Veronese, qui, sobretot, intenta transmetre la humanitat dels seus personatges.

"No suplico ni que em matin", és la frase amb la qual Arénega ha definit el seu personatge, qui malgrat demanar treball durant tota l'obra, no arriba a perdre la dignitat, sinó que manté una lluita constant per sobreviure.

Segons aquesta, es tracta d'un personatge molt dur, doncs no surt de l'escenari en tota la funció, cosa que, ha admès, li ha demanat "molta agilitat actoral", passant d'uns estats anímics a altres, tot i que ha exalçat la tasca de Veronese com a director, deixant un camp obert a cadascun dels actors.

SENSE POSICIONAMENT

El director no ha pres posicionament en aquesta obra, doncs la vida tampoc ofereix solucions, ha remarcat, i el resultat és un plantejament totalment actual "sense ser pamfletari", que invita a pensar en el moment postfunció.

Veronese, que acaba de ser guardonat amb el Premi Max Iberoamericà, ha assumit que aquest guardó és, precisament, un premi a la seva feina, i que en la situació de crisi actual i de retallades --també culturals-- el màxim premi és treballar: "No deixo d'estar tocat per les retallades, per la quantitat de companys que veuen que la seva vida s'esquerda".

Després de preguntar-li pel nomenament del papa Francesc --argentí com ell--, ha assegurat que comprèn l'alegria d'un sector de la societat del país llatinoamericà, tot i que no la comparteix perquè no ha estat mai prop de la religió i perquè ja han transcendit algunes de les postures del nou Pontífex, com el seu rebuig a l'avortament i la seva oposició al matrimoni homosexual, ha citat.

Contingut patrocinat